Sobre l'emoció del cowboy solitari

Apa, m’he emocionat escoltant velles melodies de la tele que em passava el dia cantant de petit (la Mula és una passada). Copio la primera estrofa de la “cançó de la posta” de Lucky Luke (“I’m A Poor Lonesome Cowboy”, de Claude Bolling):

Sóc un cowboy solitari
casa meva és lluny d’aquí.
I aquest pobre i sol cowboy
ha de fer un llarg camí.
Pels prats i les muntanyes
des de l’alba fins la nit.
Amb el meu cavall viatjo
cap allà on el sol es pon.

Pobre cowboy,
solitari
has de fer un llarg camí. (Bis)