Sobre premis i la Coixet

Val. Només dues coses més:

- Abans-d’ahir vaig poder entrevistar Isabel Coixet i Sarah Polley en motiu de la propera estrena de The Secret Life of Words, film molt recomanable amb tres intèrprets fabulosos (quatre si comptem l’oca que surt). Va ser la primera entrevista que m’han donat citant-nos a l’hotel on s’esperen els entrevistats de torn (vam colar-nos entre els mitjans de comunicació importants, vaja); fins ara només havia fet entrevistes després de les rodes de premsa pertinents. I tot molt bé. Aquella imatge negativa que alguns em prevenien tenir d’Isabel Coixet es desfà a les primeres paraules. Va ser atent i receptiva a les interpretacions que es podien fer del seu film i amb ganes de parlar, cosa que no passa amb altres directors de menys prestigi, per exemple. Una persona molt interessant que ens va deixar amb ganes de més. D’altra banda, Sarah Polley va ser més breu (per motius de l’organització) i només podem dir que ens va encisar i encantar, deixant-nos un bon record (si fins i tot ella assegurava que el càmera, el meu inestimable company de fatigues Marc, li sonava “d’alguna cosa”). Tot molt satisfactori. Em sap greu no poder sembrar polèmica, però va anar així.

- I remato el tema Sitges’05! 35 pel·lícules vistes i molt a dir! Per primer cop des de 1997 (el primer any que vaig anar al Festival de Cinema), em sento en un 80% satisfet dels premis que han repartit. Hard Candy era realment una petita perla que es mereixia no passar desaparcebuda, com l’encantadora May de fa un parell d’edicions. El curiós és que a la IMDB els pocs que hi han votat li posen una nota moooolt miserable! (Segurament el temps donarà la raó al Sitges’05.) Trobo que s’han passat donant-li tres premis (el del públic, el de pel·lícula i el del guió), però molt bé, tu (a més, per una vegada que el director d’un film premiat pot sortir a recollir premis en aquest Festival, doncs aprofitem-ho!). Millor direcció artística i millor maquillatge per a Mirrormask, lògicament. Millors efectes visuals a The Piano Tuner of Earthquakes, dels germans Quay, film que no vaig veure però me n’han dit que arrassa pel que fa a l’aspecte visual (la història es perd en el surrealisme constant). Election es va endur millor direcció (vaja, prou bé, sí) i Sympathy for Lady Vengeance millor actriu (totalment d’acord). Seven Swords, una de les que se’m van escapar, millor fotografia, i millor actor i una menció especial per a The Wayward Cloud (polèmica mescla de musical i sexe que va tenir tants detractors com defensors i que em vaig perdre; prometo recuperar-la properament). A destacar que en l’apartat Noves Visions van fer una menció especial al genial documental Grizzly Man, trauma que molts encara no hem superat, “ja que els membres del jurat encara estan discutint si el que relata és cert o fals”. Les que he vist penso que han estat ben premiades. Potser hauria apostat més per la d’en Chan-wook, però em sembla prou bé tot. Quan falta per l’edició vinent? Heu sentit que es farà un especial “Lynch”? El més trist és que han oblidat completament el King Kong que arriba Nadal d’en Peter Jackson (m’imagino que no pas per voluntat del director del Festival), i és trist tenint en compte que el goril·la és l’emblema del Festival (l’any que ve ja no serà d’actualitat i, si calia mirar de fer alguna projecció especial dels tràilers o alguna exposició concreta, aquest any era l’idoni.

En fi. Ningú és perfecte. I jo menys.