Sobre Sitges'06 (I)

Ieps!

Costa moooolt trobar accés a Internet decent, per aquí!

Aprofitaré l’avinentesa per comentar només algunes de les coses que he vist:

- EL LABERINTO DEL FAUNO. M’ha decebut bastant, sobretot quant a guió, perquè amb la quantitat de pel·lis de fantasia potents que corren avui dia aquesta trobo que s’ha quedat curta. Del Toro cada cop dirigeix millor, però trobo que els guions no li queden tan bé (diguin el que diguin als EUA!). La resta d’elements funcionen molt bé, sobretot la part de la Guerra Civil espanyola. Pel que fa a la fantasia, per mi, surt en desavantatge i et dóna la sensació que ha quedat una miiicona desaprofitada. En Sergi López millora fotograma a fotograma.

- THE HOST. Pel·li d’argument ximplet (una família s’enfronta a un monstre mutant a un canal coreà al mig d’una ciutat) però amb una posada en escena sublim. Humor surrealista, aventura i molta acció per una pel·li molt diferent de caràcter comercial. M’encanta la seva narrativa visual. Simplement magnífica. El director de MEMORIES OF MURDER demostrant que pot amb tots els gèneres.

- BRICK. Pel·li de gàngsters ambientada a les rodalies d’un institut actual. Original i ben acabada, però se li està donant massa bombo. Suposo que per això; perquè és una pel·li prou rodona per uns temps on no en corren.

- LA HORA FRÍA. Pel·li de ciència-ficció espanyola baaastant fluixa però per la qual trenco una llança a favor perquè no em va fer sentir la vergonya alïena que tot sovint provoquen aquestes produccions. Jo li donaria una oportunitat tenint en compte que és una pel·li de baix pressupost i tal.

- I… MOLTES MÉS! Si veig un mínim de tres pel·lis diàries! El problema és que ara se m’ha acabat el temps d’ordinador (coses que passen per aquí) i he apuntat les que m’han vingut al cap més depressa… (Agobia tant que un dia a la tarda el vam passar a la platja i tot! I que consti que aquest estiu no he fet vacances, o sigui que ja tocava! ) D’avui, per exemple, recomano THE GIRL WHO LEAP TROUGH TIME (“La noia que saltava a través del temps”; animé bastant distret que mescla humor, ciència ficció i romanticisme adolescent) i WAIT TILL YOU’RE OLDER (“Big” versió xinesa, amb el seu actor més famós, Andy Lau, i un toc molt més realista i reflexiu, malgrat la comicitat, que la pel·li d’en Tom Hanks).

En general, el Departament Premsa té molt bona atenció (i en comparació a anys anteriors) i hi ha coses bastant més interessants. La pega és que hi ha massa oferta i és impossible seguir-la tota amb la dedicació que es mereix.

Apa-li, fins la propera connexió!