Sobre Sitges'09 – Pel·lis vistes

Cartells 1997-2009Un any més al Festival… M’he estat mirant els cartells (a la dreta, il·lustrant l’article) i ja és el tretzè (13!) any que vaig al Festival Internacional de Cinema de Catalunya de Sitges! Ostres. Com sempre, un plaer, tot i que encara ha d’arribar el dia que hi vagi amb les despeses pagades!
😉
Grans companyies (alguns amb canalla i tot), bones estones i moments memorables… I pel·lícules. Repasso el que hi he vist, així per sobre i per deixar-me’n constància (a mi mateix):

Dia 1 (d’octubre)
Arg! M’ho perdo tot, perquè encara no podia anar-hi (coses de feina, que resulta que ens fan seguir horaris i demanar vacances amb temps i coses així). Tot i que hi passen coses com el documental BEST WORST MOVIE, la gran ALIEN (d’aniversari) i l’exitosa REC 2… (Recuperaré el que pugui properament…)

Dia 2 (d’octubre)
Passen coses com LA TARONJA MECÀNICA (gran!) o YATTERMAN (quines ganes de recuperar-la, aquesta!), però per horaris toca anar a…

THIRST
Park Chan-wook de nou, bentornat de trilogies de venjances i històries de robots de manicomi. Ara amb vampirs, una història massa llarga que intenta explotar totes les possibilitats del tema, amb uns personatges increïbles, partint del principal (un predicador infectat pel vampirisme). Grans moments però excés de metratge (una pega que afecta el 90% dels continguts d’enguany).

Dia 3 (d’octubre)

HAEUNDAE
Una de tifons i tsunamis. Grandiosa. Pel·li de catàstrofes amb repartiment coral que aconsegueix emocionar, distreure i intrigar amb un potent embolcall d’acció. Tall clàssic per un espectacle asiàtic.

OBLIVION ISLAND: HARUKA AND THE MAGIC MIRROR
Dibuixos animats per ordinador vinguts del Japó. Personatges un xic encarcatars per una història hereva de El viatge de Chihiro i similars. El millor és com aconsegueixen recrear el frenetisme i el caos de les seqüències d’acció i persecucions més típiques d’en Miyazaki amb els ordinadors. (Vaja, que estan aconseguint productes de qualitat fets per ordinador al nivell de les produccions artesanals en 2D, i fins ara això no era així… A poc a poc, vaja.)

THE COUNTESS
Juli Delpy dirigeix i protagonitza la història inspirada en el cas real d’una comtessa que intentava mantenir-se jove amb la sang de donzelles verges. Intrigues polítiques, narcisisme i Daniel Brühl per una pel·li molt potent, de tall clàssic i fosc. Terror gòtic que no acaba d’abandonar el romanticisme i tot i alguns punts de sang i fetge tampoc acaba endinsant-se més del que podria en aquest terreny més rogenc…

KYNODONTAS – DOGTOOTH
Un home i la seva dona viuen mantenint aïllats de la societat els seus fills adolescents. Hormones alterades, comportaments esbiaxats i avions en miniatura formen part d’un plat fort del Festival (tothom ens deia que s’havia de veure). Realment té conceptes increïbles i dignes d’estudi i aprofundiment, i tot i el punt de partida aconsegueixen evitar caure en tòpics i excessos gratuïts tot i algunes escenes amb cops d’efecte brutals.

SORORITY ROW
Visca les noies lleugeres de prejudicis! En una fraternitat maten una noia fent una broma i una maledicció torna en forma d’assassí venjatiu emmascarat. Tòpic producte de terror nordamericà d’estudiants universitaris que ni sorpren ni ho intenta. Anem a divertir-nos i a veure noies amb poca roba corrent aterrides.

Dia 4 (d’octubre)
Aquest dia em perdo THE ORPHAN i SUMMER WARS (que s’ha endut premi i tocarà repescar)…

NIGHTMARES IN RED, WHITE AND BLUE
+ A NIGHTMARE ON ELM STREET
Primer un documental sobre el cinema nordamericà. Amb moments prou ben treballats com quan justifiquen el tipus de terror amb el context de cada època. (Llàstima que deixen moltes llacunes i no miren gaire les influències que han rebut darrerament d’Àsia i Europa. Sempre es miren el melic, vaja, tot i que al final tinguin unes paraules per alguns films d’altres països.)
Tot seguit ens passen el mític primer film d’en Freddy Krueger. Res a dir-ne: Clàssic. I “introducing” Johnny Depp. Aplaudiments cada 5 minuts assegurats.

THE CHILDREN
Gran producció britànica. Terror, sang i fetge, i nens maleïts com feia temps que no en vèiem. Un complement a ORPHAN, clar. Molt recomanable i ideal per aquest Festival!

AVATAR MOVIE TRAILER + THE HOLE 3D
Primer un tràiler d’AVATAR en 3D, on em sembla que ens deixen clar que aquesta pel·li caldrà veure amb un format experimental com el que ens proposen, perquè a nivell narratiu i estètic tampoc presenta res que no haguem vist abans.
Tot seguit veiem THE HOLE. Joe Dante torna a la direcció amb un producte d’aparença infantil i argument simplet… que evoluciona en quelcom més. Un forat a un univers alternatiu on les nostres pors prenen forma portarà problemes als nous habitants d’una casa residencial. Titelles, efectes artesanals i ordinadors donen cos terrorífic a una història per a tota la família que recupera el Joe Dante gamberro i intransigent de GREMLINS i tantes altres pel·lícules.

PANDORUM
Hum. Argument interessant, estètica guapa, premisses xules… però un ritme narratiu, un guió i un muntatge fluixíssims, que es carreguen la resta d’elements. Un decorat desaprofitat, un munt d’idees sense desenvolupar… I sap greu perquè la idea s’ho mereixia. Ciència-ficció comercial, de bona base, però coixa. “Dels creadors de Resident Evil”… clar. Això ho explica tot.

Dia 5 (d’octubre)

IP MAN
Potser una de les pel·lis més “grans” del Festival. I amb premi! La història del mestre d’en Bruce Lee. En una època de guerres mundials, invasions japoneses i clans d’arts marcials, un home, l’Ip Man, esdevé el mestre més gran i idealista de tots. Grans coreografies, excel·lent repartiment, bons moments i una recreació potent per una pel·li a recuperar.

CROPSEY
Documental sobre l’home del sac d’Staten Island, un assassí que va acabar pressumptament amb un bon grapat de nens i nenes amb problemes psíquics. Interessant, però més per petit univers que retrata que pel propi assassí en sí.

MALICE IN WONDERLAND
Recreació tergiversada del conte d’Alícia en Terra de Meravelles. Inspirada a estones, amb personatges potents, va massa a la deriva i fluixeja per massa costats.

THE FROST – EL GEBRE
Pel·lícula catalana nascuda d’un conte d’Ibsen. Profunda, metafòrica i intensa, però massa teatral i poc cinemàtica. Li falta ritme i expressivitat, malgrat els esforços del repartiment. Això sí: Uns paisatges increïbles i alguns moments de diàleg sublims.

LES DERNIERS JOURS DU MONDE
Tragicomèdia francesa amb un Sergi López imparable com a secundari. Massa llarga, però plena de grans moments i situacions extraordinàries. Sobre la fi iminent del món i on cal anar quan tot es dóna per perdut (passem per Catalunya, el País Basc i acabem a París!). Molt potable. Per aquí ens l’hem estimada molt!

Dia 6 (d’octubre)

CHAW
Agafa TAURÓ. Canvia el mar pel bosc i la platja per la muntanya. Ara canvia el tauró per un porc senglar salvatge. Una comèdia? No ben bé; una pel·li de terror i humor negre que recrea en gran part el clàssic d’Steven Spielberg i aconsegueix fer-nos passar una gran estona malgrat les comparacions.

CARGO
Pel·li europea de ciència-ficció. Menys recursos que l’esmentada PANDORUM, però més suggerent (una direcció més conscient i narrativa), qüestionant-nos un cop més un va a parar la nostra societat. I tot l’apartat estètic i d’atrezzo és increïble! Aquí la història va d’una nau amb un carregament misteriós que té molt a dir sobre el futur de bona part de la Humanitat.

METROPIA
Fallit film d’animació sobre intrigues en una societat alternativa tipus 1984 on tota Europa està unida pel metro i un personatge descobrirà la gran conspiració que s’amaga darrera el seu xampú favorit. Hello Kittys explosives, dobles identitats i escoltes cerebrals que ofereixen molt menys del que prometen.

SPLICE
Natali torna a Sitges (CUBE i CYPHER). Ara ho fa amb Sara Polley i Adrien Brody. Una pel·li sobre un ésser creat artificialment que podria ajudar a salvar la raça humana… si no fos que té consciència pròpia i vol satisfer les seves pròpies necessitats. Film excèntric, d’esquema funcional però captivador. Un pèl “poc sorprenent” (venint de qui ve), però que segueix demostrant l’excel·lent mà que té Vincenzo en la direcció de cinema fantàstic. Que no ho deixi, que el millor segur que encara ha d’arribar!

Dia 7 (d’octubre)
Aquí descobrim que hem d’anar més a la platja, que és el primer any que només ha plogut una nit i mig matí. La resta d’estones sol a dojo!

MOON
Genial. Una gran Lluna, un correcte Sam Rockwell, un genial Kevin Spacey com a robot… Una dolça faula post-moderna sobre la solitud, les aparences i el capitalisme extrem. La història d’un astronauta que treballa a la Lluna i descobreix que el seu relleu no és qui esperava (això passa amb mitja hora, i a partir d’aquí comença la recerca de resposta). La veritat és que es mereix els premis que ha rebut! Tots tots… malgrat que a mi en Rockwell no em va deixar tan bon sabor de boca…

PARANORMAL ACTIVITY
Terror a l’estil BLAIR WITCH PROJECT. Una parell desafia el dimoni que tenen a casa gravant en vídeo les seves manifestacions. Final decebedor per una història que triga a arrencar. Un castell de focs que s’ensorra ràpidament. Llàstima, perquè la història de la creació d’aquesta pel·li té la seva gràcia (Spielberg i tot va intervenir a la part final). En fi…

HEARTLESS
Crítica poc acurada a la joventut actual i als diables de la nostra societat. Un noi amb la cara marcada s’obessiona a canviar d’imatge i fa un pacte amb un “diable” que controla els barris baixos on viu. Assassinats sense motiu, aparicions fantasmagòriques, visions terribles i un amor impossible en un film atípic i poc equilibrat.

THE FORBIDDEN DOOR
Buf. Grans títols de crèdit (emulant Hitchcock), per un film que s’embranca amb mil subtrames. Un escultor que farceix les seves figures amb fetus humans i que alhora viu en una casa amb una porta tancada i que descobreix un club d’èlit on la gent paga per veure altra gent patint brutalment… Llarguíssima, descompensada i faltada d’un objectiu clar. I això que d’idees no n’hi falten!

Dia 8 (d’octubre)
Em perdo THE HOUSE OF THE DEVIL, i sap greu perquè agrada molt! (També m’havia perdut ENTER THE VOID, però aquesta més aviat per mandra…)

VENGEANCE
Johnny To i Johnny Halliday. Junts en una pel·li d’acció brutal i d’enfrontaments entre assassins en sèrie. Molt intensa i recomanable. És el que ofereix, un “thriller” dels potents. “No hase falta desir nada más”, que diu aquell.

PANIQUE AU VILLAGE
Surrealisme francès. Una història que podria haver sorgit d’una ment infantil, on un vaquer, un indi i un cavall de joguina conviuen en un poble boig i vivint una aventura encara més trastocada. Animació stop-motion de la més barata. Genial. La pel·lícula que ajudarà a incentivar definitivament la imaginació dels més menuts. És com tornar a la infància on una tarda esdevenia una aventura increïble en ajuntar tots els nostres ninots i fer-los interactuar lliurement, a veure què en sortia. (Això sí; hi haurà moltíssima gent que odiarà aquesta pel·li. És normal. No tothom té ganes de tornar a la seva infància.)

DORIAN GRAY
Correcte revisió del conte d’Oscar Wilde. Repartiment sòlid, atmòsfera fosca, quadre terrorífic… Tot OK. Poca cosa més a exigir.

9
El curt era genial. La pel·li que ha produït Tim Burton, en canvi, té un argument innecessari i que no porta a enlloc, amb poc a afegir que ja no s’hagués tractat millor al curt. “Lo bueno, si breve…”

Dia 9 (d’octubre)
Platja i més platja! (Ja que coincideix amb les meves vacances, som-hi!)

GEORGE A ROMERO’S SURVIVAL OF THE DEAD
Bof. Telefilm fluixot. És la forma de resumir la baixa impressió que em va fer la pel·li. Romero de tercera en hores baixes. Un mestre vivint la seva ombra… Sap greu, però com que la feina ja està feta (ja va crear escola on tocava) tampoc cal atabalar-s’hi…

COLD SOULS
Ehum… És d’aquelles que hauria de tornar a veure. No només perquè m’hi adormís 10 minuts o més, sinó perquè acabes sense tenir clar si t’han pres el pèl o si estem davant d’una d’aquelles obres a tenir en DVD. La història d’uns traficants d’ànimes que juguen amb la de Paul Giamatti (que fa d’ell mateix), emulant fins a cert punt BEING JOHN MALKOVICH però sense arribar als punts hilarants d’aquella. En tot cas, apunta a maneres durant una bona estona…

CARRIERS
El debut dels Pastor Bros al cinema. Dos catalans a Hollywood. I molt bé. Una pel·li de gènere que ofereix el que promet, ni més ni menys. Es troba a faltar un cert punt de risc cap al final, però val a dir que si es tractava de presentar un primer projecte sense picar-se els dits ho han ben aconseguit. Intriga, emoció, acció (tampoc passa), tensió i un bon estudi sobre la crueltat humana en situacions extremes. Visca les malalties modernes! Volem més pel·lis, nois!

Dia 10 (d’octubre)
Una tarda de gelats i xerrades amb amics…

20TH CENTURY BOYS: CHAPTER 2
L’any passat tocava el primer capítol, i enguany tanquem la trilogia! Adaptació del gran còmic de Naoki Urasawa, que també ha col·laborat al guió amb tres guionistes més. I han tingut una feinada increïble, ja que reduir aquell serial entremescla de thriller i aventura de ciènfica-ficció era un gran repte. I segueixen sortint-se’n, la veritat, tot i que segueix donant la sensació que van massa depressa i no deixen pair a l’espectador (mantinc que qui no hagi llegit el còmic pot trobar-se una mica perdut). Mantenen el nivell de la primera pel·li, que ja és molt veient altres trilogies…

LA HORDE
Gran pel·li de zombis. Francesa. Comença com un thriller sobre gàngsters i policies mafiosos que es tanquen en un edifici per resoldre comptes pendents… Això és la primera mitja hora. A continuació té lloc una infecció tipus 28 DAYS AFTER i de seguida acaben envoltats de zombis per tot arreu, i els protagonistes (un grup divers d’homes i una dona forts com camions) uniran esforços per apallissar tants infectats com puguin. Sang, fetge i pallisses de campionat en una brutal història mestissa de gèneres.

Dia 11 (d’octubre)

20TH CENTURY BOYS: CHAPTER 3
Últim capítol de la trilogia! Adaptació del gran còmic de Naoki Urasawa, punt i final. I un final antològic! Llàstima que el muntatge no acabi de funcionar en un sentit narratiu i que després dels crèdits encara quedin 10 minuts d’història! Va, que segur que podíeu resumir més! Això sí: Pell de gallina amb el concert final. Una trilogia que manté el nivell de qualitat (i virtuts i defectes) fins el final.

GHOSTBUSTERS (ELS CAÇAFANTASMES)
Som-hi. Veiem un clàssic dels 80 a només dos seients del seu director, Ivan Reitman. Aplaudiments quan en pantalla surt el títol. Crits i aplaudiments amb les aparicions d’Ernie Hudson i Rick Moranis. Aplaudiments sentits durant els crèdits… Com veure un vídeo familiar en família, vaja. I es manté amb molt bona forma! La gent reia abans, durant i després de cada moment còmic. Gran.

THE IMAGINARIUM OF DR PARNASSUS
Heath Ledger. Obra pòstuma. Bé, bé… N’esperava menys, perquè amb en Gilliam sempre em quedo insatisfet, però resulta que la barreja involuntària d’actors i el punt “crepuscular” de la història li ha quedat ben arrodonit i sentit (potser també per la pèrdua del protagonista a mig rodatge). Una sorpresa, vaja. No agradarà a tothom, segur, però em sembla el Gilliam més rodó dels últims anys.

THE ROAD
Pel·li de clausura. Viggo pelut (com ha de ser), nen simpàtic, història intensa, moments terribles, patiment continuat… Però ja està. Vull dir, que la història no acaba de dur-nos a enlloc i ens deixa amb sabor a poc, però amb la intensita que toca al seu lloc. Gran fotografia i excel·lents escenaris. Atenció als cameos, que són més aviat “cameos” que no pas “actors secundaris”.

I… prou!
🙂
Que no són poques, tot i que n’haurien pogut ser més. (Ens anem tornant selectes quan tenim clar que toca gaudir les pel·lis i no pas “dormir-hi”!)

Intentaré ampliar tot això amb alguna foto del que vam veure/viure properament…

Ah, però aprofito per enganxar el Palmarès, apa:

OFICIAL FANTÀSTIC

JURAT
Neil Marshall, Amanda Plummer, Tuomas Riskala, John Saxon i Jordi Battle Caminal

Millor Curtmetratge
One of those days d’Hattie Dalton

Menció Especial
The boy who wouldn’t kill de Linus de Paoli

Millor Disseny de Producció – Patrocinat pel Parc Audiovisual de Catalunya
Tony Noble per Moon

Millors Efectes de Maquillatge
Kaatje Van Damme per Mr. Nobody

Millors Efectes Especials
C.O.R.E. Digital Pictures, Mac Guff, BUF per Splice

Millor Banda Sonora Original
Teresa Barrozo per Kinatay

Millor Fotografia
Benoit Debie per Enter the Void

Millor Guió
Nathan Parker, basat en la història original de Duncan Jones, per Moon

Millor Actriu
Ex-aequo: Elena Anaya per Hierro i Kim Ok-vin per Thirst

Millor Actor
Sam Rockwell per Moon

Millor Director
Brillante Mendoza per Kinatay

Premi Especial del Jurat
Enter the Void de Gaspar Noé

Millor Pel·lícula
Moon de Duncan Jones


JURAT CARNET JOVE
Arnau Vilaró, Sergi Fabregat, Arantza Marichalar, Joan Sala i Isabel Salvador

Millor Pel·lícula FANTÀSTIC
Ex-aequo: Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos i Les derniers jours du monde d’Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu

Millor Pel·lícula / Mejor Película / Best Motion Picture MIDNIGHT X-TREME
Wasting Away de Matthew Kohnen

NOVES VISIONS

JURAT
Stephanie Billeter, Marc Helwig i Pedro Usabiaga

Millor Pel·lícula – Patrocinat pel SEAT
Deliver us from Evil d’Ole Bornedal

Menció Especial
Van Diemen’s Land de Jonathan auf der Heide

Diploma Pel·lícula No Ficció
Best Worst Movie de Michael Paul Stephenson

Diploma Pel·lícula Discovery
Amer d’Hélène Cattet i Bruno Forzani


PREMI NOVA AUTORIA SGAE – INSTITUT BUÑUEL

JURAT
Roser Aguilar, Lluís Bonet Mojica, Albert Solé i Joan Valent

Millor Direcció
Swingers de Javier Rodríguez Espinosa, presentat per l’ESCAC-Escándalo Films

Millor Guió
44987373-V de Robert Ors Griera, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC)

Millor Música Original
The last drag de Gonçal Perales Roy, presentat pel Centre d’Estudis de Tècniques d’Animació de Catalunya · 9 ZEROS

MENCIÓ ESPECIAL per la qualitat general del treball
Pin up de Tania Verduzco, presentat pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC)


ORIENT EXPRESS – CASA ÀSIA

JURAT
Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Pel·lícula
Ip Man de Yip Wai-shun

ANIMA’T – Premi Gertie

JURAT
Fausto Fernández, Luis M. Rosales i Marc Walkow

Millor Llargmetratge d’Animació
Summer Wars de Mamoru Hosoda

Millor Curtmetratge d’Animació
Le petit dragon de Bruno Collet

Millor Llargmetratge d’Animació per a Nens
Panique au village de Stéphane Aubier i Vincent Patar


MÉLIÈS D’ARGENT

JURAT
Tim League, Toni Messa i Antje Nikkola Mönning

Méliès d’Argent a la Millor Pel·lícula Europea
The Eclipse de Conor McPherson

Méliès d’Argent al Millor Curtmetratge Europeu
One of those days d’Hattie Dalton

MÉLIÈS D’OR
Méliès d’Or a la Millor Pel·lícula Europea

Best European Motion Picture
Martyrs de Pascal Laugier

Méliès d’Or al Millor Curtmetratge
Cold and Dry de Kristoffer Joner, codirigit i produït per Bjørn Arne Odden

Gran Premi del Públic El Periódico de Catalunya de Catalunya

Millor Pel·lícula
Zombieland de Ruben Fleischer

PREMIS DE LA CRÍTICA

JURAT
Desirée de Fez, Imma Merino i Eulàlia Iglesias

Premi de la Crítica Jose Luis Guarner
Les derniers jours du monde d’Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu

Premi Citizen Kane al director/a revelació
Dogtooth (Canino) de Yorgos Lanthimos


BRIGADOON Paul Naschy


JURAT
Domingo López Tortosa, Diego López Fernández i José Martos Arroyo

Millor curtmetratge / Mejor cortometraje / Best short film
Torbellino de hostias d’Adrián Cardona

Premi Ben & Jerry’s
[REC]2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari