Sobre Taradell

Ahir vaig estar a Taradell una altra vegada. Taradell és aquell poble que fa avergonyir-te del teu (i més si convius a la mateixa comarca). És el poble perfecte: menut, humil, modest i punyent. Va a sac i té una energia social brutal. És un dels pobles (el segon, diria), amb més entitats i associacions de la comarca d’Osona (i el primer diria que no és Vic, que n’és la capital). És envejable com funciona, de bé, la comunitat taradellenca. I l’Ajuntament segueix el joc: tenen un casal social polivalent que és veritablement una passada. Només cal anar-hi aquests dies, que fan la Festa Major. Tot concorda. Les cercaviles són gaudides per grans i petits (hi vaig veure més gent que a les de Manlleu, tot i que reconec que no tinc gens d’ull per calcular les “masses”), el sentiment identitari és arreu, però no excloent, i a més saben on són els seus punts forts i els potencien. (És tot un espectacle veure la presentació de la Pubilla, que va precedida pel pregó i un seguit d’actuacions de cants coral i balls.)

pobletaradell[1].jpg

És brutal, per exemple, el sentiment catalanista que s’hi respira. A tots els pobles osonencs més o menys n’hi ha, però allí es viu. Fins a punts un pèl exagerats, val a dir, com quan abans del pregó comencen a cantar Els Segadors i tothom es posa dempeus. (Personalment, fa temps que vaig deixar d’anar a missa perquè no combrego amb això de “alceu-vos” o “podeu seure”, juntament amb els himnes salmònics i similars, i no penso que seré més catalanista ni més cristià per fer-ho.) I dic que és un pèl exagerat perquè aquestes setmanes he presenciat tres pregons més d’altres localitats osonenques i cap va tenir aquest moment. A continuació, el pregó també duia un to clarament catalanista, i, com apuntava més amunt, molt centrat en tot el que Taradell ha fet pel català i per Catalunya (que no és poc, però vanagloriar-se’n tan descaradament no és pas un gest noble). Però precisament això és el que frepa i sorprèn. Taradell viu en català, com un feliç reducte que funciona. Visitar-lo i participar a les activitats que s’hi munten és tot un goig. Hi tinc una colla d’amics que envejo notablement.

Però així és Taradell: massa perfecte i tot. (Suposo que deu tenir els seus punts negatius, però encara no els he trobat.) És com el duet principal de La Guerra de les Galàxies, tot plegat. En Luke és poqueta cosa i ha d’aprendre molt, patirà molt i haurà de superar un munt de contratemps. Han Solo, en canvi, és el gran heroi, immutable, somrient, fort i capaç d’escapolir-se de qualsevol embolic. Tots volem ser com el contrabandista, en Han Solo, però en el fons hem d’acceptar que som com en Luke, joves insegurs inexperts. Taradell és com en Han Solo, l’ideal que volem ser, però en el fons hem d’acceptar el nostre rol com a Luke a l’univers. Som d’un poble botifler. Intentarem millorar-lo, però, si no és possible i el jove inexpert no esdevé un Jedi, bé… Sempre ens queda la possibilitat d’anar-nos-en amb en Han Solo!

PC: Per cert, malgrat em titllin d’esquirol, el “Cant a la Senyera” sempre ha estat més maco que “Els Segadors”!
😉

2 COMENTARI/s
caligula
Esborrar — 27/8/05
Oi, i tant!
;-P

Esborrar — 31/8/05
Moltes gràcies pels elogis i pel que dius de l’esperit català del poble i el pregó de Festa Major. Més ho hauries vist en l’acte del 20è. Aniversari de la primera Ascensió catalana a l’Everest.

Per cert, “Els Segadors” són l’himne de lluita fins la independència, “El Cant de la Senyera” ho serà un cop siguem independents.

Ah! Si, els elogis t’han valgut un enllaç al meu bloc: http://blocs.mesvilaweb.com/lluis

Els comentaris estan deshabilitats.