Sobre un dibuixant esquerrà

Buf! Porto uns dies ben enfeinat! (Sense cobrar gaire, com sempre, però almenys faig el que m’agrada.) Properament comentaré aquí el que estic tirant endavant, però avui em centraré en un aspecte d’una nova feineta que faré (ja sabeu, es tracta d’anar sumant).

És un orgull per mi poder dir que il·lustraré una tira còmica en un nou setmanari osonenc compartint pàgina (bé, compartint mitjà, com a mínim) amb en Xevi Dom. Aquesta entrada, doncs, va dedicada a aquest professional de Sant Julià de Vilatorta.

Ell és un il·lustrador, caricaturista i comicaire més del nostre país (que tendim a infravalorar-los a menys que visquin a París). Ho ha tocat tot i porta anys polint el seu estil, com a autodidacta que és. Els qui hagueu fullejat alguna vegada La Marxa coneixereu el seu personatge Angelina i els qui visqueu al seu poble sabreu que té un local on es posa al servei de la humanitat, La Barberia.

No el vaig conèixer personalment fins fa dos anys, en un dinar on vaig assistir de rebot, en companyia d’altres grans artistes (encara em pregunto com hi vaig anar a parar). De totes formes, jo coneixia vagament la seva obra gràcies a un “fanzine” on vaig col·laborar en dues ocasions, que el va entrevistar i en va publicar una historieta. A l’entrevista que en van publicar, recordo haver-hi vist aquesta il·lustració:

xdommost[1].gif

Contempleu el domini dels clarobscurs i del blanc i el negre! Contempleu el domini de la foscor i aquesta suggerent posta en escena tan Lovecraftiana! (Val, potser més aviat “Poeista”.) Aquesta imatge acompanyava una entrevista on ell recomanava, entre altres coses, els treballs del recentment fallit Will Eisner. Xevi Dom va ser la primera persona que em va introduir aquell gran artista del còmic! (Aleshores jo tenia tretze anyets.)

D’alguna forma em vaig formar la imatge mental que era un professional inabastable i misteriós (el meu altre gran referent era en Subi, el meu mentor “oficial” en l’art del còmic i que últimament té publicacions a cada llibreria, i a qui sempre he tingut més proper). A mesura que vaig començar a conèixer-lo fa un parell d’anyets, vaig descobrir-hi una persona amable, súper-modesta i tractable. A més, ha arribat a dominar un munt de camps diferents relacionats amb la il·lustració, superant de lluny aquelles ombres tintades seves que tant em van marcar.

En Xevi Dom actualment fa un munt de feines variades per anar tirant, totes entorn el còmic, la il·lustració, etc., i haver confirmat que ara treballaré amb ell (també serà el supervisor dels il·lustradors del setmanari) ha estat una gran sorpresa que no puc evitar que em faci sentir orgullós. (Per començar, també em fa sentir molt petit, fins i tot indigne, perquè conec bé els meus límits com a dibuixant i em sento minúscul al costat d’algunes obres que ha fet ell, amb qui comparteixo el fet de ser esquerrà.)

“Ell és l’autodidacta del còmic, a qui jo no sóc digne ni de fer-li punta al llapis.”

En tot cas, estic molt content de tenir l’oportunitat d’estar tan ben acompanyat en les meves primeres desventures com a dibuixant i em venia molt de gust donar a conèixer el talent d’aquest home a la bitàcola!

(Ah! I jo no desistiré, eh? Seguiré buscant feines de Periodisme, coi, que al cap i a la fi és el que he estudiat! Però ja que en tinc l’oportunitat… a dibuixar, que són dos dies!)

1 COMENTARI
ambar
Esborrar — 18/4/05
bona sort i ànims, t’ho diu una que també dibuixa icona gestual

Els comentaris estan deshabilitats.