Veure capítols anteriors:
Sobre una primera vegada (I)
Sobre una primera vegada (II)
Aquest cop he de parlar del meu primer cop fent de JURAT! Jurat! Jo! Que vaig deixar de guanyar concursos a partir dels 12 anys! (I no serà per no haver-hi participat.) I ara creuo la línia i sóc el qui repartirà alegries o decepcions! Uóooooo! Quina responsabilitat!
Gràcies a la meva amistat amb una noia de l’organització, la Clara, em van citar com a periodista i comentarista radiofònic de cinema al jurat del XXVI Concurs Nacional de Cinema i Vídeo de Navàs. La deliberació la vam fer fa uns dies, el dissabte 10 de novembre (ja fa gairebé un mes!). I va anar prou bé, malgrat que a la secció documental vam tenir un petit estira-i-arronsa argumentant les preferències de cada un. En general, vam arribar a coincidir. (Jo no em puc queixar, que els guanyadors coincideixen en bona part amb la meva preferència! Algun altre membre va quedar menys reconegut en els resultats).
En què consisteix, això de fer de Jurat? En el meu cas, el primer va ser arribar al lloc, on ens van dur a tots a esmorzar. Molt bon ambient i millors persones, per cert! Molta alegria i conversa cinèfila interessant. Després, ens vam tancar a una sala a mirar els treballs seleccionats prèviament per l’organització. Un nivell general molt alt. (Teníem cada un un llistat amb els curts on podíem apuntar les impressions que ens feia cada curt.) Pausa per dinar; de nou bon rotllo molta xerrera i alegria. I després sant i tornem-hi fins al final! Un cop acabat, deliveració! Jo pensava que això es feia en privat, tot el Jurat tancat, i que després donava els resultats, però es veu que no; els membres de l’organització i el Jurat vam seure cara a cara i sota la batuta del director del Cine-Club i algun auxiliar, el Jurat anàvem donant les nostres votacions i preferències. Així vam anar fent fases d’eliminació fins a obtenir els curts més votats i elogiats per tots (prèvia negociació en casos puntuals entre els membres del Jurat per argumentar les decisions o preferències més radicals). En general, es va obtenir consens (algú de l’organització no estava tan satisfet, però és molt normal i inevitable; a banda que el Jurat sí que va quedar en la seva majoria satisfet!).
Però m’ha servit d’experiència perquè, el proper mes de febrer, torno a fer de jurat! Aquest cop al concurs de còmics de Manlleu! Uóoooooooooo! Això és una nova etapa de noves experiències!
Que algú m’aturi!
Jurat d’un concurs de còmics… eh, daixò… t’agrada el pernil?
Com dius?
M’ha semblat llegir “Que m’aturin”?
I ara, home…
Endavant les atxes! Que n’hi ha tantes de coses al món que no te les podràs pas acabar!!!
I quantes més en facis -i més bona gent trobis- més en voldràs fer!!!
Afegit al correu electronic… Com tenim el culebrot? Fes-me’n cinc centims si hi ha novetats
Mercè! Que ara et toca a tu, gaudir de Nova York! (Resulta que ha escrit aquest comentari des d’allà!) Nena, desconnecta i a passar-ho bé!
Je, je… es el que estic fent! Passar-m’ho pipa!
Ja parlarem quan torni. Jo no tindre fotos en paper, pero digitals…
Apa, apa… que ja estic passant l’equador de la sortida!
Ostres, qui deu ser aquesta Clara…
Me n’alegro que t’agradés l’experiència!
Merci per aquesta oportunitat, Clara!!!
