Pels Pastorets, aquest any he recuperat el dibuix que vaig fer el 2001 i l’he ubicat en un nou entorn a dues tintes (hem d’estalviar, que la tinta va cara):
I la veritat és que el mateix format ens podrà servir uns quants anys més rotant el color de les tintes! 
La protagonista de La filla del mar em va demanar quants anys fa que surto amb la meva xicota.
«Caram!», conclou amb un somriure picaresc. «Això vol dir que vau començar a sortir quan jo tenia 9 anys!»
Quina ràbia que fan, els adolescents! Però la seva nul·la delicadesa s’ha vist compensada quan el seu professor de català (per culpa meva indirecta i dels meus mailings massius) li ha comentat davant de tota la classe l’obra que preparem:
Val, amb això del profe m’he passat, però ha estat divertit. N’he fet una crònica disfressada en còmic i tot en una de les revistes on col·laboro (cliqueu a sobre per veure-ho millor):
Visca el teatre!
Amb el tema de les edats m’he adonat que, ja de petit, jo tenia tendència a moure’m amb els qui tenien entre dos i tres anys menys que jo. A més, va donar-se la casualitat que la meva generació (en termes locals) era molt poc inquieta (tenint en compte les posteriors i les anteriors) i molt poc participativa a activitats extraescolars…
I això passava als qui volíem fer teatre (començant als Pastorets, tal i com pertoca), que de la meva generació n’hi havia pocs, al poble! Tot i que a les generacions posteriors han anat sortint nous talents, com el magnífic repartiment d’entre 16 i 21 anys de la versió de Cats que vam fer.
Per això de cop i volta he passat de compartir escenari amb gent de 30-35 anys a fer-ho amb gent de 15-20. I la química que ha sorgit en alguns casos ha estat molt sana. M’ajuda a “rejovenir-me”: Vaig compartir Germans de Sang amb l’Arnau, que té 7 anys menys que jo, i en baixar de l’escenari no faltava la típica persona curiosa que ens demanava si anàvem al mateix curs.)
En tot cas, aquest és l’Elixir de la Joventut que gaudeixo aquests dies. El teatre com a afició i com a passió. Encara que no surti tan bé com voldríem ni tot siguin èxits. Però anem a passar-ho bé i a intentar transmetre aquest sentiment ple de vida i motivació des de l’escenari. (Es nota que els assajos de l’última setmana ens estan anant de cul, oi?) Un cop més, aquest cap de setmana… Teatre!
La filla del mar d’Àngel Guimerà, que el grup Amics de Balenyà posa en escena a l’Ateneu de Els Hostalets de Balenyà el primer cap de setmana d’octubre.
Serà una ocasió molt especial per veure a l’escenari una obra que, per diversos motius (canvis al repartiment, imprevistos d’última hora…) portava més d’un any endarrerint-se, els assajos de la qual van arribar a aturar-se per poder dur a terme l’escenificació del musical Germans de Sang, que tan bona rebuda va tenir tant a Els Hostalets com a Vic.
Ara el grup ha posat fil a l’agulla per presentar el conegut clàssic de Guimerà, que narra l’apassionat triangle amorós entre una bondadosa pescadora adolescent orfena, una hereva possessiva que li fa de germanastra i el casanova Pere Màrtir, qui esdevindrà un titella ferit de mort castigat pels antics amors. 
Una història amb una primera part tendra, còmica i desenfadada, que desemboca en un fatídic mar d’insolidaritat, rascisme, innocència trencada i amors apassionats. Tot en una obra on una joveníssima veterana del grup fa el seu primer paper protagonista, secundada per un bon grapat de veterans de l’escenari de l’Ateneu i d’altres col·laboracions especials.
Es farà els dies 5, 6 i 7 d’octubre (a les 10 de la nit, altre cop a les 10 i a les 7 del vespre, respectivament), i en principi no hi ha previst fer cap repetició.
Res més per ara! Deixeu-vos endur per les onades…
Ja toca! Avui la revetlla i demà Nadal!
I, no obstant, funciona:
És un orgull constatar que aviat farà falta tornar a posar en línia els últims desvaris del programa de ràdio de cinema que fem a Ràdio Vic, l’NSDQEP. Cada dos programes en surt un de prou rodonet! I, no obstant, agraden (a minories, però agraden!). Els convidats que vénen en surten contents, ens feliciten per un programa irreverent, mig-improvisat i ple d’errors tècnics (“que són el seu encant”, diu el director d’un programa de cinema per a televisió). Per primer cop en la història del programa (10 anys!) comencen a sortir-nos col·laboradors de sota les pedres! (Dos de fixos, l’habitual Max i el nou Sergi; i tres de rotatius, el comentarista de Ràdio Taradell Pep Anton Vallbona, l’especialista en crònica negra Glòria Bernet i el realitzador de curtmetratges Dani Feixas.) La veritat és que estem molt contents, i esperem anar millorant la qualitat. Només ens fa por que la ràdio es professionalitzi la temporada vinent, perquè correm perill de sortir fulminats d’immediat (cap emissora professional apostaria ni un sol euro per un programa minoritari).
I el grup teatral El Triquet m’ha demanat que revisités la il·lustració que vaig fer-los el 2001, la del llibret i el rètol de Els Pastorets! El 2003 la vaig acolorir i enguany li he fet un petit repàs (d’aquí tres anys la refaré sencera o la canviaré totalment, apa):
(Penso que ja queda bé, pel tema que toca!)
B O N _ N A D A L _ A _ T O T H O M/a!
