Estic entre gats…
Que consti que no estic fent publicitat encoberta de Garfield 2, eh?! Que tinc entès que és la segona pitjor adaptació d’un còmic en molt de temps. (La primera va ser la 1, es veu!)
Arxius de l'etiqueta Entre Gats
El cartell d'aquesta història…
I vet aquí un dels meus últims treballs (quant a dibuix, tot i que també faig una breu aparició a l’obra):
Psí, el nom ha d’estar lleugerament modificat si no vols problemes amb els advocats del sr. Webber. Per això és Entre gats! (Pel que fa a l’SGAE, el cànon corresponent el reben anualment de mans de l’Ajuntament.)
Marramiau, que deia aquell!
Estic entre gats…
I ara un apunt més moix.
Avui ens ha deixat un amic proper a la família (i proper al grup de teatre amb el qual ara fem de gats) i fa uns mesos va fer-ho una gran amiga que tenia a Düsseldorf. I quan algú proper mor, sempre s’acaba reflexionant sobre aquesta transició de temps que passem a la terra. Segurament és massa íntim per figurar escrit en una bitàcola, tot i que sempre hi queda una empremta. 
Volia fer-hi esment, juntament amb un recordatori que al seu moment vaig passar per alt, però que avui m’he animat a recuperar: Al juny, i amb pocs dies de diferència, ens van deixar Marta Mata i Joaquim Jordà. Una era pedagoga (la capdavantera del moviment renovador català) i ell era director de cinema (sobretot de cinema documental). Vaig tenir l’oportunitat de parlar directament amb tots dos en ocasions diferents i per això se’m va fer molt propera la pèrdua. 
L’una la vaig entrevistar per telèfon en motiu d’un discurs que va fer a Granollers, i hi vaig descobrir una persona sensible i molt propera a la gent.L’altre el vaig entrevistar en motiu dels seus últims documentals De nens i Veinte años no es nada, i hi vaig trobar un home sincer, obert i fins i tot interessat en els que l’entrevistàvem. Ella deixa una fundació i un gran projecte de renovació pedagògica. Ell deixa un gran llegat de renovació cinematogràfica pel cinema català (també ens va comentar que somiava a rodar un musical a Barcelona, cosa que espero que algun hereu seu dugui a terme). Avui he pensat que havia d’haver deixat escrit aquest breu apunt. Simplement.