… deixa anar les grenyes a Granollers!
Clica-hi sobre per veure-ho millor!
I NO HI FALTIS!
Arxius de l'etiqueta Grenyes
Nadal de reciclatge (4!): Deixa-les anar…!
I per seguir reciclant abans d’acabar l’any… Un anunci que ens ha agafat també per sorpesa, però som-hi, doncs! Tanquem l’any amb la il·lusió de tornar a deixar-nos anar les grenyes!
Pau i amor!
Hem acabat la moguda hippy! Per si en vols saber més, fes un cop de Facebook!
No ho he dit, però el rètol i el díptic m’han tornat a tocar a mi! (Per sort m’ha ajudat un munt el gran TeTe, un dissenyador que sempre em critica les feines, de manera que hi he sortit doblement guanyant: Aquest cop ell no ha pogut criticar el resultat i, a més, l’he pogut responsabilitzar quan algú se’m queixava! Nyeh!)
Res, res, que tot ha quedat molt bé i ben contents que n’estem! (És allò típic que la setmana abans veus impossible que tot pugui encaixar i al final tot surt rodat! PRORROGUEM I TOT! Els dies 12 i 13 hi tornem! Ara rumiem anar de gira… Ehem. Ja es veurà…)
Ep! 'Deixa anar les grenyes'!
Buf! És un tòpic, però no paro: Si no escric més per aquí és perquè no tinc massa temps (no pas per falta de coses a dir). Ara mateix comença el compte enrera de la nova obra de El Triquet, on he col·laborat en la direcció escènica no pas sense sortir-ne increïblement baldat:
El musical ‘Hair’ als escenaris osonencs!
- Divendres 28 a les 10 de la nit
- Dissabte 29 a les 10 de la nit
- Diumenge 30 d’agost a 2/4 de 7 de la tarda
- Dilluns 31 d’agost a les 10 de la nit
- Dimarts 1 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
- Dissabte 5 de setembre a les 10 de la nit
- Diumenge 6 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda
FAREM SET REPRESENTACIONS! (Ai, ai, ai! Toquem ferro i molta merda per anar polint el que encara puguem, que els nervis van in crescendo a partir de “ja-mateix”!)
Després de l’excel·lent rebuda del musical ‘Entre Gats‘, fa tres anys, teníem ganes de tornar a fer una obra on hi hagués música, cant i ball, però també diàleg. En aquesta ocasió teníem un munt de voluntaris que volien participar-hi i ens han animat a tirar endavant un projecte ambiciós: Uns 40 actors i actrius repartits amb papers protagonistes, cossos de ball i cant i un bon grapat de secundaris on tothom volia col·laborar. I entre bambalines tornem a reunir una cinquantena de persones treballant en el vestuari, el so, els llums i un decorat molt complexe (de nou ha calgut ampliar l’escenari per tirar l’obra endavant), combinant tot tipus d’efectes i alguns elements mai vistos a l’escenari del Casal Francesc Macià.
Tot plegat per tirar endavant una obra amateur amb les carències i les limitacions que aquest tipus d’aventures acostumen a tenir, però també la voluntat, la il·lusió i l’intens desplegament de mitjans que El Triquet té com a emblemes. Pau i amor, que quan surti el Sol tot brillarà!
(Hum… Em temo que deixaré aquest post fins que hagi passat l’estrena, així no m’atabalaré pensant a actualitzar el blog durant el munt d’assajos que ens esperen!)