ENLLAÇOS RECOMANATS
En tot cas, desitjant poder-hi anar però, sobretot, que es recuperin de la crisi que pateixen, aprofito per difondre una mica la informació que he anat compilant pel nostre hipotètic viatge. Per això recomano els blogs i les webs que hem anat revisant tot fent-nos la boca aigua. Ben recomanables (copio aquí les que ens han donat més idees i per ordre de preferència):

- Japanzone. Crònica de viatge d’uns amics vigatans
- Amb compte. Crònica de viatge completíssima d’en Roger
- Go to Japón. Crònica d’un viatge completíssim i inspiracional, de nord a sud
- Anem al Japó?. Blog amb crònica i consells de Japó d’una parella d’otakus
- El blog d’en Kirai. Mític, d’un que viu a Japó i dóna mil idees per viatjar-hi
- Portal Japón. Pàgina especialitzada en viatjar a Japó amb un toc friqui
- Els Valeriano al Japó. Amena i didàctica crònica de viatge
- Anotnio. Crònica d’un altre que va anar a Japó i va pujar al Fuji amb bambes
- Viajar a Japón. Una altra web especialitzada en aquesta destinació

Vinga, animeu-vos a visitar Japó tan bon punt es recuperin! S’ho mereixen!

Què hi feia? Sobretot actualitzava la web, però també tenia temps de merdejar amb el Photoshop creant banners, muntatges per presentacions i tot tipus d’elements derivats… I això era genial!

Després de la mini campanya sobre el programa que hi vaig fer un estiu, l‘Ohà!, vaig començar a fer els rètols de la web anunciant partits que es retransmetrien i tot plegat. Vet aquí els primers models (temptejant el terreny, i evolucionant l’estil):

(Aniré actualizant!)

Sense més vacances, però satisfet per l’estada a Itàlia. Ben aterrat i amb barret nou!

Ah, Venècia… Ciutat cinematogràfica i opressora, que t’estreny en els seus carrers atapeïts per deixar-te anar a cada plaça que per sorpresa t’assalta en el moment menys esperat. Ciutat de canals i gòndoles on el temps s’estanca amb enyorança i els rius de vianants circulen fora de l’aigua. Teulades somiadores i amb brutícia als racons… Un espai que et dóna el que hi portes; exactament el que n’esperes, ni més ni menys. Bella decadència de colors gastats, ideal per estrenar-hi càmera de fotografiar! Olors fortes, carrers estrets, parets caduques i aigües brutes que engoleixen els misteriosos graons sobre els quals aparquen les embarcacions. Ei, i ja estic a punt per tornar-hi en una altre època, amb un clima més fresc i oportú!

Buà! Ja la van enviar de vacances el 2006… però ara és un “adéu” temporal “defintiu”: En el sentit que ara no hi ha la promesa que el personatge tornarà, sinó que tot dependrà de si arriben temps de bonança econòmica pel mitjà i es pot reinstaurar la pàgina d’humor gràfic. Vaja, que el tema és molt delicat i és poc probable que torni, almenys a curt termini.

L’enyoraré. (Ara ja començava a tenir personalitat pròpia i havia aconseguit alguns gags aprofitables! Ja formava part de la família i ocupava un pensament més en la meva rutina diària. … A banda que dóna molta categoria poder anar pel món dient que tens una tira còmica periòdica publicada en un mitjà “de debò”.) Ains…

PER CERT! La setmana vinent surt la meva última tira. Estic polint una idea amb l’ajuda d’un maquetador del setmanari (res de l’altre món, però)… Algun suggeriment per “tancar” amb alegria?

Pel que fa a Mèxic: Fabulós. L’amic que hi tinc està encantat de conèixer-se i més prim que mai. A més, menjar barat, bons allotjaments, grans excursions, paisatges sublims i esquenes vermelles! Una experiència enriquidora, breu i intensa. I sí; vaig anar a Chichen Itzà, Èric!
Prometo fer-ne crònica quan em tregui de sobre un parell de feines pendents, entre les quals alguns dibuixos i il·lustracions (i un còmic per a un àlbum col·lectiu que ja anunciem al youtube i tot!)… (Asokita, tinc un diari fet a mà en una llibreta molt xula que em va regalar una amiga, però em faltarà temps lliure per passar-ho a net! També ho puc anar fent per entregues, clar…)

Què més? Ràdio, cert!
Tot rememorant el gran programa que vam fer l’estiu passat amb la Lou, he arribat a la conclusió que és poc provable que el tornem a fer aquest any per incompatibilitat laboral meva! Ostres. M’ha fet una angúnia estranya pensar-ho: Després de 10 anys i pico fent el préssec a emissores municipals o no-professionals, només he aconseguit treballar un mes com a locutor professional! (FRUS-TRA-CIÓ!)

Però bé, és el que hi ha per ara! (Veieu? M’he intoxicat de l’optimisme de Mèxic!)

Parlem d’estudis: Si tot va bé, aquest juny acabaré la meva segona carrera. Ja només em queden tres assignatures que miraré de treure’m de sobre al llarg del semestre que ara comença.

Conclusions? Perdo com a humorista gràfic i com a locutor de ràdio, tot i que la feina va bé tot i no ser el que voldria, i els estudis també van bé i els viatges pel món han anat seguint. Bé, no es pot tenir tot. (Optimisme, optimisme! I que duri!)

I ara el racó friqui (recull d’algunes ximpleries que tenia rondant per l’ordinador i volia comentar abans de marxar):

1.- Decepcionat pel final de l’últim Harry Potter. (Una gran traducció, per cert… En català. Ehem.)

2.- Curiositat xorra! Els qui s’hagin quedat amb la sensació de “Erh?” veient la decebedora CLOVERFIELD (àlies MONSTRUOSO) podran veure amb calma l’especte del monstre que hi sortia gràcies a la web on ensenyen la joguina que han fet de l’animaló (per cert, que vist així, en fred, es veu un pèl cutre… però la pel·li també ho era!). Humm… I a aquella pel·li quin mal li fa el doblatge, ja posats a criticar. I la vaga de guionistes!

3.- Per fi! El tràiler del nou Indy! Quina por fot, la pel·li… Quins nervis! A veure, el tràiler té bons punts, però la part final sembla muntada amb el cul (com se’ls acut tallar així la música?!). Hi ha tràilers fets per principiants més bons que aquest! Per la resta, tant en castellà com en català tindrà el doblatge de sempre i pel que s’entreveu sembla mantenir “l’essència” de la saga… PERÒ… canten MOLT, els efectes digitals, oi?! Ai, que patirem la “Maledicció de George Lucas”!

4.- Ah, i pels qui tinguin temps per jugar a l’ordinador (no és el meu cas), recomano un article sobre videojocs gratuïts (hi ha de tot, simuladors de ball, de guitarra, estrategia, aventures gràfiques, rol, de disparar, etc.).
http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw478c0a07968ad&&iframe=1

ACTUALITZAT!

6.- Veig a TVE un concurs d’intel·ligència per a tots els públics i amb bona pinta, tipus Brain Training… i que el passen un dilluns a la nit! Seran rucs! A sobre tindran la cara de dir que el programa no funciona i ja no en faran més! Si tenia potencial, però per a un horari més assequible per a tota la família i pel cap de setmana o l’estiu! Mira que són obtusos, els programadors de tele! Sembla que condemnin els productes abans d’estrenar-los! Com juguen amb els nostres calés!

Però sempre hi ha alegries impagables, com el final de festa de l’últim OHÀ!, que ha estat antològic. Vet aquí un fons de pantalla i un record fotogràfic (clica-hi a sobre per veure-ho millor):

També és la típica època que descobreixes que ja tens amics “adults” 7 anys més petits que tu! Molts dels quals et sobreviuran, amb una mica de sort (si el planeta no peta abans, vull dir). Pensaments macabres que apresen a fer-nos viure amb més interés i gaudint al màxim cada instant. Per això penso que amb l’OHÀ! he viscut: Que seria millorable? Segur. Però l’he assaborit moltíssim! Les bromes pesades amb la Lou, les presències estelars d’un gran grapat d’amics, el sentit de l’amistat i la col·laboració entre col·legues, el somni de treballar de debò en una ràdio, l’aparició estel·lar d’en Quim Bou per telèfon i la presència de Bizarre al directe… Tot molt emotiu.

Entre ràdio i tira còmica, em van demanar que fes el cartell de la Festa Major d’estiu de Centelles. Quedava clar que allò de “d’estiu” havia de ser important que sortís bé i calia remarcar els elements locals. Doncs bé, vaig escollir fer els gegants del poble ballant entre edificis i acompanyats per una discreta multitud…

Així que ho vaig fer i ho vaig entregar. Doncs resulta que em truquen dies més tard i em demanen que ho envïi a un dissenyador de no-sé-on (que no sé d’on és, vull dir) que és qui farà el tríptic. D’acord, envio el meu cartell (Fig. 1) i mireu quin rètol (Fig. 2) em trobo setmanes més tard a diverses cruïlles del poble:

Així que la cosa ha estat la següent: M’han esborrat tot el fons, n’han tret la firma i hi han afegit alguns elements vectoritzats “afegits” al dibuix. (A banda, al meu em van fer posar-hi alguna informació que deien que era imprescindible i que al muntatge nou que corre pel poble no apareix!) No m’ha de preocupar el fet que ho he de cobrar, però com a autor no puc evitar tenir la sensació que he tornat a ser el mindundi de torn a qui han pres el pèl… (Al poble hi ha “autors” a qui segur no els haurien esborrat la meitat de l’obra i als quals, com a mínim, haurien posat la firma!) Bé, potser m’equivoco i aquest és el rètol “teaser” i properament sortirà el meu cartell quan faltin menys dies perquè arrenqui la festa. No?

Què? Sí, no?

I, sinó, sempre ens quedarà l’OHÀ!

Amb en Jan i la Lou, cada dia de dilluns a divendres de 7 a 10 del matí! I fins que acabi el mes d’agost. (Quina peneta, que ja s’acaba!)

ACTUALITZACIÓ D’ÚLTIMA HORA:
Ho cregueu o no, resulta que el rètol aquell SÍ que era un teaser! Ja s’han penjat diverses còpies en color mida A3 del meu cartell original per tot el poble! Increïble però cert. La vida és un còmic.

Per bé: Faig ràdio, teatre i dibuixo.

Per mal: No tinc feina “en ferm” pel setembre i m’han tornat a destruir un dibuix que havia fet per a una entitat (n’han esborrat la meitat i me li han tret la firma; segur que si l’obra l’hagués feta algun artista local de renom això no li haurien fet… És el que té ser aficionat i desconegut! I encara no ho han pagat!).

Ei, però el “per bé” guanya al “per mal” 3 a 2!

Més publicitat:

Vaja, que de nou visc un d’aquells estius on tots els projectes que tenia fets des de Nadal (còmics, viatges, curtmetratges…) han hagut de quedar aparcats! Un estiu, això sí, on vaig al 100% d’ocupació! I m’agrada.

(Toquem ferro perquè tot surti rodat!)

Ep, on es pot sentir? Aquí, aquí:

(I a Osona l’ona no arriba massa bé. Vaja, que em salvaré de crítiques familiars!)

Ara toca destacar un vídeo al bloc de l’amic Kal-El!

I ara un record, va: Divendres passat vam fer Germans de sang amb el grup Amics de Balenyà a Vic. És el grup on vaig entrar substituint un actor a l’obra que preparen per setembre; La filla del mar. Però resulta que els van demanar de repetir per a una causa benèfica l’obra musical de Germans de sang (que van fer el setembre passat, tal com surt a la foto en miniatura), i com que faltava l’actor que feia de segon germà (el ric), que treballa lluny aquest estiu, em van demanar si podia fer-ho. Vaig dir que sí, i la veritat és no me’n penedeixo: Em van deixar reinventar-me el personatge al meu gust, vam fotre’ns a improvitzar amb l’Arnau (el germà pobre) a les escenes on teníem 7 anys i vam riure un munt amb la complicitat del públic des del principi. L’obra, en general, va sortir molt rodona i tothom va emocionar-se. Malauradament, l’organització benèfica que ho va muntar no va fer massa propaganda, i el públic vigatà va brillar per la seva absència. (Val a dir que els pocs que sí que van venir de Vic van er molt agraits i efusius, eh!) Al final, però, només una quarantena de persones (la majoria de Balenyà) i, això sí, aplaudint dempeus (em sembla que és el primer cop on tothom aplaudia dempeus en una obra on he col·laborat!). Va ser molt bonic. I només era una única funció. Un mes d’assaig per a un sol dia! Però un gran dia. Llàstima del públic absent, però ben mirat ells s’ho van perdre! Ah, i l’altra nota negativa; els mitjans osonencs (aka “vigatans”) van passar del tema i no tenim ni una miserable foto de record de la funció. Vaja, que ni una imatge pel record d’una nit on ho vam passar tan bé a l’escenari!

(Val, i la càmera dels meus pares no estava disponible perquè la té la meva germana a Itàlia! Que trist, oi? He treballat dos anys de fotògraf i no tinc accés ràpid ni a una miserable càmera digital!)

Només això:

Els esbossos que vaig gargotejar amb la roba i els cabells del meu personatge al llarg dels tres moments “temporals” on succeïa l’obra. (De debò que la part on teníem 7 anys era un plaer fer-la, perquè t’ho passaves pipa!)