Ah, Londres. Mítica ciutat pels qui hem tastat Dickens o Conan Doyle tot sovint. Una ciutat amb molta història i moltes coses disperses. Passar-hi un primer cap de setmana equival a fer un tastet de tot el que ofereix… Ara hi haurem de tornar amb més calma i ja sabent què hi trobarem.
Menjar car (tots a comprar menjar al súper o a fer menjars ràpids a qualsevol cadena de restaurants barats). Museus gratuïts (n’hi ha un munt, i no saps per on començar! Nosaltres vam passar una horeta al Tate Modern, una al Museu d’Història Natural i una a la National Gallery). Musicals (costa orientar-se un xic amb el tema de les entrades i al final no ens vam decidir per res per culpa dels preus, però hi tornarem, eh?). Botigues (molta cosa i molt dispersa; tot i que hi ha carrers que es fan admirar i són molt cucos, jo em quedo amb la proximitat del mercadeig dels encants que hi ha al voltant de Coven Garden). Art (de tot i més per a tothom, gràcies als museus gratuïts malgrat que s’hi troben a faltar artistes de carrer com els que ronden les Rambles o Montmatre). Història (genial pels apassionats dels cascs antics, els raconets tradicionals i les exposicions històriques). Allotjament car (Ah, i l’alberg prou bé, eh? Si som un grup de 3 o 4 persones repetirem! Visca la xarxa d’albergs internacional!).
A nivell personal m’ha agradat més del que preveia, i m’ha encantat viure la bestial Fira de Nadal que tenien muntada a Hyde Park (muntanyes russes, nòria, mercat medieval, parades de menjar, passatges del terror; com s’ho gasten, a la capital anglesa!). I tota la ciutat plena de pistes de gel! Aquí sí que saben moderar-se i aprofitar bé la il·luminació, no pas com a altres ciutats que es passen per excés durant tot l’any i llavors brillen per la pobresa de la decoració per Nadal. Buf, i sí; queden moltes ganes de tornar-hi (per Primavera, potser?), que ja tinc ganes de veure-hi la nova versió del musical Oliver! (un dels musicals que em va marcar la infància visionant-lo una vintena de vegades en VHS, en la seva versió cinematogràfica) que preparen amb Rowan Atkinson fent de Fagin (Caram! Un dels pocs actors que encara em fascina gràcies a mítics treballs com el gran Mr. Bean o l’Escurçó Negre), visitar el Museu de Sherlock Holmes i passejar amb més calma i sense tant fred per tots i cadascun dels seus parcs. (Per cert, impressionant la façana de l’Església de la Cienciologia! Comencen a fer molta-molta por!)
