Ah, Londres. Mítica ciutat pels qui hem tastat Dickens o Conan Doyle tot sovint. Una ciutat amb molta història i moltes coses disperses. Passar-hi un primer cap de setmana equival a fer un tastet de tot el que ofereix… Ara hi haurem de tornar amb més calma i ja sabent què hi trobarem.

Menjar car (tots a comprar menjar al súper o a fer menjars ràpids a qualsevol cadena de restaurants barats). Museus gratuïts (n’hi ha un munt, i no saps per on començar! Nosaltres vam passar una horeta al Tate Modern, una al Museu d’Història Natural i una a la National Gallery). Musicals (costa orientar-se un xic amb el tema de les entrades i al final no ens vam decidir per res per culpa dels preus, però hi tornarem, eh?). Botigues (molta cosa i molt dispersa; tot i que hi ha carrers que es fan admirar i són molt cucos, jo em quedo amb la proximitat del mercadeig dels encants que hi ha al voltant de Coven Garden). Art (de tot i més per a tothom, gràcies als museus gratuïts malgrat que s’hi troben a faltar artistes de carrer com els que ronden les Rambles o Montmatre). Història (genial pels apassionats dels cascs antics, els raconets tradicionals i les exposicions històriques). Allotjament car (Ah, i l’alberg prou bé, eh? Si som un grup de 3 o 4 persones repetirem! Visca la xarxa d’albergs internacional!).

A nivell personal m’ha agradat més del que preveia, i m’ha encantat viure la bestial Fira de Nadal que tenien muntada a Hyde Park (muntanyes russes, nòria, mercat medieval, parades de menjar, passatges del terror; com s’ho gasten, a la capital anglesa!). I tota la ciutat plena de pistes de gel! Aquí sí que saben moderar-se i aprofitar bé la il·luminació, no pas com a altres ciutats que es passen per excés durant tot l’any i llavors brillen per la pobresa de la decoració per Nadal. Buf, i sí; queden moltes ganes de tornar-hi (per Primavera, potser?), que ja tinc ganes de veure-hi la nova versió del musical Oliver! (un dels musicals que em va marcar la infància visionant-lo una vintena de vegades en VHS, en la seva versió cinematogràfica) que preparen amb Rowan Atkinson fent de Fagin (Caram! Un dels pocs actors que encara em fascina gràcies a mítics treballs com el gran Mr. Bean o l’Escurçó Negre), visitar el Museu de Sherlock Holmes i passejar amb més calma i sense tant fred per tots i cadascun dels seus parcs. (Per cert, impressionant la façana de l’Església de la Cienciologia! Comencen a fer molta-molta por!)

]]> http://vinyeta.com/ah-londres/feed 1 http://vinyeta.com/nadal-oliver-twist http://vinyeta.com/nadal-oliver-twist#comments Wed, 04 Jan 2006 22:24:36 +0000 Júnior http://deuvosguard.com/jan/?p=51

Ha començat un nou any. I jo arrossegant les seqüeles de l’anterior… Curiós. Feia anys que no em feia preguntes existencials i des de novembre que passo algunes nits farcides de reflexions filosòfiques. Això no està malament, però començo a preocupar-me… Sobretot per l’estabilitat del meu sentit de l’humor.

En tot cas, arriba un moment on penses en relatiu i ja crec que el sentit de la vida, l’univers i tot plegat m’ha de preocupar tant com haver descobert, després de més de 10 anys, que estava equivocat en el meu personatge favorit del film OLIVER!. Resulta que el vell jueu pèl-roig Fagins d’aquest musical l’interpreta Ron Moody, un actor lligat a aquesta interpretació. Doncs bé, jo he estat 10 anys (10!) creient que l’intèrpret era Oliver Reed! Molt trist, tenint en compte que teòricament m’apassiona el cinema. Bé, recomano a tothom veure aquest film musical, que és encantador i es considera un dels 100 millors musicals de la història. (A més, aquest Nadal ha estat un “Nadal Oliver Twist”; per una banda l’estrena de la previsible versió de Roman Polanski i, per l’altra, el passi per TVC del film OLIVER i COMPANYIA de Disney, inèdit en català fins ara.) A banda d’això, la meva descoberta en relació a en Ron Moody… Només em falta veure la versió d’Oliver Twist de 1948, per estar content.

El Fagins que sempre tindré en ment; l’esbojarrat i divertit Ron Moody, amb Mark Lester fent d’Oliver i Jack Wild com a “El Murri” a la versió musical de la història.

Oliver Reed en el paper que feia al film musical; el malvat Bill Sikes. I jo confonent-lo durant anys amb en Fagins!

“El Murri” (Anthony Newly) i el Fagins de Sir Alec Guiness, el més realista i cruent.

Finalment, el nou Fagins; Ben Kinsgley (l’Oliver l’interpreta Barney Clark). Un encreuament entre el d’en Moody i el de Guiness que no aporta res de nou. (Ja, ja, hi ha més versions de la història d’aquest nen orfe, però ja en tenim prou amb aquestes, no?)

Per cert, quin muntatge més xulo que corre per Internet… Mazinger Z a Madrid! (Firmat per un tal José Manuel Liebana.) És genial!
El que faltava! S’acosta la fi…

…

Fi.

PC: Bons Reis! I aquest any, per primer cop en 4 o 5 anys, no seré patge reial a la cavalcata per motius laborals. Ai, coi. Llàstima! Hauria fet il·lusió.
PC2: S’han acabat els “sobre”! (Veure entrades anteriors.) I sí; vam sobreviure al Cap d’Any, aïllats a la muntanya, en una vall vora Andorra, voltats de neu i amb possibilitats de quedar-nos sitiats. L’únic luxe que vam tenir va ser anar a la caríssima Caldea. Per la resta, Trivial Pursuit, Dicciopinta i Monopoly. Ja ningú juga al Joc de l’Oca i encara menys al Parxís.
PC3: En Moz diu que hi ha Alcatel que tenen menús en català! Serà qüestió d’anar-los a caçar… Merci per l’avís!