El temps passa i s’escola. Amb dolçor i dolor, indistintament, però sense pausa. Quines ganes de tocar el dos, de cop i volta! Va, i ho faré demà. Per què?
Podria parlar de la nova feina i com m’ajuden donant-me dies de vacances que per contracte no em tocarien; podria parlar dels nous projectes teatrals on faré algun paperet entre gent molt jove (APS); podria parlar d’alguns companys que m’estan fent ballar la viu-viu amb els seus canvis d’humor; podria parlar de la captivació que sento per l’imaginari entorn Into The Wild; podria parlar del meu amic que volta perdut pel continent americà…
Però en definitiva el motiu és perquè em venia molt de gust fer una petita escapada! Què coi…!
Però per això em ve de gust estirar la butxaca i fer un autèntic cop de cap (un caprici, vaja) per “sincera amistat”. Ehem. M’uniré a l’expedició del meu amic durant 7 dies, 7 hores i 7 minuts, per reviure els “vells temps” d’institut, on la vida era més simple i plena d’humor a cada racó. Serà una bonica desconnexió amb motxilla i botes de caminar: Una escapada de desassossec sota l’excusa de “sacrifici per anar a fer companyia a un amic”, nyeh!
I quin sacrifici…! Vegeu-lo, vegeu-lo:
No queda altre remei… Me n’hi vaig! 
Nervis com quan anava de colònies, augmentant. Estat d’ànim, correcte. Llibres per llegir, a la motxilla. Entorn qüotidià, a punt de ser sorprès. Desconnexió immediata, expectant. Decepcions amistoses, enrera. Trencament de rutina, adeqüat. Recàrrega de bateria, a punt d’iniciar-se. Retrobament amb aquell barbamec rabïut amb qui porto gairebé 12 anys d’amistat ferma i tortuosa, imminent.
3, 2, 1…
… i amunt, que ja ho dius tu: el temps vola i has de gaudir d’aquests dies de valent.
Segur que tornes amb un somriure preciós i els ulls nets i clars, després d’haver viscut aquests dies de comunió amb la natura i tan ben acompanyat!!!
Per cert… un dibuix fantàstic!
Ah! I no oblidis de donar-li un parell de petons de part meva a en Marc (que jo bé que vaig donar-li els teus i de la Vero!!!)
Ei si! MOlt maco el dibuix, Jan! Que tinguis un booon viatge, i ja ens explicaràs!
Que no havies dit que t’havies tallat els cabells? Encara no t’hi has acostumat i els dibuixes inconscientment?
Ei, no t´olvidis de visitar les piramides de Chichen-itza! (Esta mal escrit) QUan hi vaig anar jo, ES UNA PASSADA! i per arribar, tota la carretera és recta! No hi han gairebé curves! És molt maco tot!
Uooooooooooooo, passa’t-ho mooooolt i moooolt bé!! Desconnecta, gaudeix dels bonics paratges que t’esperen allà, i torna amb les piles carregades de bones vibracions!!
OLE JAN!!!
Així m’agrada!!! un dia per l’altre et pilla la bena i fots el camp.
Jo ho vull saber fer això!!!!
Encara no he fotut un refotut dia de vacances a la feina…..realment a vegades em fas enveja. només a vegades, eh!!
Ei? Ja has tornat? No me’n recordo quants dies estaves fora! Imagino que penjaràs les teves aventures intothewild, però només volia saber si havia anat tot bé
Iep! HE TORNAT. Ja porto un dia sencer a Catalunya de nou i ja tinc mal de panxa i molt fred a tot arreu!
Ara estic intentant treure temps per escriure sobre el viatge, però se m’acumula la feina i em sembla que faré un post ràpid entre avui i demà i deixaré la crònica per més endavant! Tot molt bé, per cert!