Tothom al cine, amb “Ip Man 2”!

A Udine (Itàlia) al febrer fan un festival de cinema asiàtic molt viscut, el Far East Film. Enguany un dels plats forts era la pel•lícula de clausura, l’esperadíssima Ip Man 2, que també es va veure al Festival de Cinema de Catalunya. És la seqüela del film del mateix Wilson Yip, que torna a portar a la gran pantalla la vida de Yip Man, el mestre d’arts marcials de Bruce Lee.

Una figura emblemàtica que aquí és enfocada en forma de “biopic” desmesurat, on les coreografies dels combats cos a cos comparteixen protagonisme amb uns fets històrics idealitzats. Però això és un avís: Aquí no importa la fidelitat històrica, sinó les arts marcials! I no cal dir que el públic va rebre amb entusiasme i aplaudiments continus tot el metratge.
La història arrenca als anys 50, amb en Yip (Donnie Yen, espectacular de nou) recuperant-se de les ferides del film anterior amb la seva dona (Xiong Dai Lin) i fills a Hong Kong, on obre la seva pròpia escola. La posada en escena ja és més pròpia d’un nou capítol d’una sèrie, clar, amb el carismàtic mestre intentant fer-se camí en la competitiva societat on s’ha instal•lat. L’argument principal explica com l’ambiciós Wong Leung (destre Huang Xiaoming) s’inscriu al centre d’en Yip juntament amb la seva colla per acabar popularitzant l’estil de lluita Wing Chun que s’hi imparteix. A més, les altres escoles d’arts marcials de la ciutat són reàcies a la nova competència, i amb el lideratge de Hung Chun Nam (crepuscular Sammo Hung) no posaran les coses fàcils a en Yip. Paral•lelament, els colonitzadors anglesos volen fer combatre el seu boxejador estrella amb els mestres d’arts marcials xinesos, deixant clar cap on derivarà l’argument.
En comparació a l’anterior film, en aquest es va més per feina i des del principi les escenes d’acció fan acte de presència de forma predominant. Els combats són continus, culminant al mig del metratge en el magistral encontre entre Donnie i Sammo, sobre una taula de te, que compleix les expectatives amb escreix. A partir d’aquí, la pel•lícula ja no pot oferir més sorpreses tret del previsible enfrontament entre els caricaturitzats britànics i els xinesos a l’estil de Rocky IV, decantant-se cap al territori dels tornejos i amb uns tocs de melodrama que fins i tot arraconen una mica l’acció.
La feina de l’equip de producció torna a ser grandiosa, contextualitzant el període històric amb encert i ampul•lositat. Però la narració no s’hi encanta, ja que aquesta seqüela salta entre tensions i enfrontaments mantenint el llistó a l’alça en tot moment.
Malauradament, aquest excés de batalles deixa de banda alguns secundaris retornats de la pel•lícula anterior, que no arriben a donar ni una sola puntada de peu, desmereixent una mica. Fins i tot Huang Xiaoming, puntal de la primera hora d’aquest Ip Man 2, va fent un discret mutis quant a presència i importància a la segona hora. Però els qui han de brillar amb llum pròpia ja ho fan, eh! Donnie Yen s’enfunda de nou a la pell del carismàtic mestre, complint a la perfecció el rol, i ara amb la rèplica de Sammo Hung, que apareix davant les càmeres (per goig del públic) i no es queda només al darrera dirigint les coreografies de les lluites. (Per cert, un Sammo Hung que recentment ha fet de mestre de l’Ip Man en un altre film sobre el personatge!)
Compleix amb escreix el que ha d’oferir, aquest Ip Man 2 (amb picadeta d’ullet a la seva relació amb Bruce Lee inclosa als últims minuts, que tampoc feia falta). Tot i això, no arriba a l’equilibri del film anterior, on ja sembla que hagin narrat el període més interessant de la vida del mestre Yip, malgrat que ofereix elements de sobres per satisfer tant als amants de les arts marcials com als del primer Ip Man en particular.

,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari