Un consell pràctic

Sóc a Sitges! Però no parlaré de cine, avui, sinó del consell que m’ha donat un mestre:

“Si has de proposar un projecte a una editorial, poden passar dues coses: que et triïn o que no. Si no et trien i has proposat un tema concret perquè creies que els agradaria, sempre et quedarà el dubte de si t’han descartat per la temàtica. Per tant, si t’han de dir que no, que almenys sigui per alguna cosa que creguis que val la pena. I si et trien, pensa que has de fer el còmic. I fer-lo bé. I ràpid… Buf! Seran moltes hores i molt d’estrès… Vaja, si més no, ja que t’ho pots permetre, que sigui en alguna cosa que tu creguis que val la pena.”

I és que, efectivament, he de proposar un projecte a una editorial i no sé per on tirar. Costumisme i humor, superherois alternatius, ciència-ficció, surrealisme?

Suposo que una mica de ciència-ficció i costumisme, amb humor i surrealisme… Descartant els superherois, de moment. Bé, hi aniré rumiant.

10 Responses to Un consell pràctic