Visita llampec a Mèxic – Epíleg

(EPÍLEG.)
MEX__dd.gif

DIA 25-02-08
El pare d’en Marc em truca dient-me que no sap res d’en Marc.Em diu que no sap res d’ell des que va parlar-hi per telèfon, quan jo encara era allà, fa una setmana. Mentre parlo amb ell reviso el correu i veig que en Marc m’havia escrit feia 4 dies. Li dic, per tranquil·litzar-lo, però no sembla quedar tranquil. Em diu que cada setmana parlava amb ell i que ja fa massa dies que no en sap res!

Jo li dic que al seu mail em diu que és a punt d’anar-se’n a Xiapas, que ja s’ha llegit el llibre d’en Krakauer i que tot va bé però amb pocs calés. Que estalviarà al màxim.

Per la meva banda aviso en Benx per tenir un còmplice també a l’aguait i suposo que el pare d’en Marc rebrà notícies d’ell moment o altre. Porta dies amb el mòbil sense cobertura o apagat i no és massa tranquil·litzador, això. Li acabo d’enviar un SMS. Segur que el respondrà en un o dos dies (si la cosa és problema de cobertura). Tampoc m’estranyaria que hagi decidit desconnectar-se del món una setmana sencera i fer-nos patir “inconscientment” a tots, però m’imagino que per ara no he de preocupar-me ni capficar-me.

DIA 26-02-08
Tant jo, com en Benx, com el pare d’en Marc hem anat provant de trucar-lo al mòbil cada dos per tres. Fora de cobertura o apagat. És preocupant.

El pare d’en Marc inicia gestions; contacta amb consolats i amb el seu nebot, guia espiritual del viatge d’en Marc a Mèxic. S’informa d’on hauria de ser en Marc, a Boca del Cielo, a un lloc sense electricitat i amb poca cobertura. Fa mans i mànigues per contactar amb algú d’allà (es veu que en Marc anava als bungalows que regenta un noi d’Esplugues).

Tinc un nuset a l’estòmac. Com una cosa… No, no té res a veure amb les xorrades habituals: Ni amb els Òscars acabats d’entregar ni el teatre que assajo ara. Això no és important. El que em preocupa és la trucada del pare d’en Marc per dir-me que no localitza el seu fill a Mèxic.

Ja sé que és massa d’hora. Mirem-ho fredament; em va enviar un mail fa 5 dies! Fins que en faci 7 no ens hauríem de preocupar… No?

Però el nuset hi és.

DIA 27-02-08
He anat escrivint la crònica del viatge. A cada nova línia penso què podria passar si… Vaja… En Marc que… Si… ¿I si va ser una mala idea deixar-li la novel·la d’en Krakauer? I si a en Marc li ha vingut un moment d’inspiració divina i se n’ha anat cap a terres salvatges de debò per a no tornar? I si algú l’ha raptat pensant que duia diners i en veure’l tan pelat com una rata l’ha esbudellat i l’ha llençat a un costat de la carretera?!

Ostres. M’agafa una angúnia estranya de pensar en la possibilitat nefasta de qualsevol opció d’aquestes… I em fa sentir com un testimoni d’excepció involuntari. Jo hauria estat l’últim íntim a veure’l. Una experiència així em deixaria marcat per sempre. Em vaig neguitejant. I més pensant en els nervis i el patiment del pare d’en Marc.

Avui farà una setmana que no sabem res d’ell… Si demà no en sé res, exploto d’una vegada i començo a estalviar per anar a buscar-lo on sigui! (De cop m’assalta un sentiment de culpabilitat i vergonya inexplicable.) No acabo d’estar tranquil, tot i tenir la certesa que si algú podia desaparèixer durant dies i sobreviure on fos amb la tranquil·litat i la reflexió com a armes, aquest seria en Marc.

A la tarda parlo amb en Benx. Em diu que vol parlar amb el pare d’en Marc per tranquil·litzar-lo, tot i que en Marc encara no respon al mòbil ni res. Li dic que endavant. I em diu que ara ho farà…

Parla amb el pare d’en Marc. I no queda tranquil. L’home està molt preocupat per tot plegat i remou cel i terra… En Benx penja. I decideix, per curiositat, fer un truc més a en Marc a veure si respon. I hi ha línia.

En Marc respon:

— Sí?
— Nen! Què fas que no truques al teu pare?
— Ei, m’acaba de tornar la cobertura ara mateix, ara ho faré!
— Doncs vinga! Adéu!

Tal dit tal fet. Es veu que ha estat sis dies sense cobertura sense haver-ho planificat i que no havia pas tornat “només per trucar”, pensant que ja trobaria algun moment abans no passessin gaires dies. En una illa, es veu que estava. I que ja ens explicarà els descobriments místics que hi ha fet.

En Benx em truca i m’ho explica. Espero uns minuts, truco al pare d’en Marc i m’informo del tema. El cor se m’accelera. Tot solucionat.

I m’enfonso. Ho duia ben entaforat endins i em mostrava tranquil, però ara ja puc explotar.

I ara ja estic desfogat. Casum l’home-vill! Quins ensurts, aquest poca-solta!

Ara sí… El viatge ha acabat.

MEX_d9.gif

De moment.

Ah, no t’ho perdis: Dies més tard en Marc torna a Nova York, on el seu pare el va a rebre. Junts han de tornar a Barcelona. En Marc va el dia abans al banc, a cancel·lar el seu compte nord-americà. I va per tornar l’endemà, quan s’adona que s’ha deixat el passaport al banc. El seu pare torna sol. En Marc torna dos dies més tard. Incorregible.

Consell a fills i filles: SISPLAU, NO FEU COM EN MARC I TRUQUEU A CASA. TINGUEU-LOS INFORMATS DE LES VOSTRES AVENTURES. PENSEU QUE MENTRE HO PASSEU BÉ A L’ALTRA PUNTA DEL MÓN POTSER TENIU LA FAMÍLIA PATINT PER RES. I QUAN EL SOFRIMENT POT EVITAR-SE DE MANERA TAN SIMPLE, VAL LA PENA PENSAR-S’HO DUES VEGADES. FEU-HO, NO PAS PER VOSALTRES, SINÓ PELS ALTRES. ÉS UN PETIT SACRIFICI QUE NOMÉS POT FER BÉ. TRUQUEU A CASA.

,

One Response to Visita llampec a Mèxic – Epíleg