Arxiu | Cinema RSS feed for this section

Sobre gent de Roma i d'Euskadi

Coneixeu el Google Earth? Si us descarregueu la versió gratuïta podreu viatjar a qualsevol racó del planeta via satèl·lit. A més, podeu activar una capa (“layer”) de la comunitat d’usuaris del programa i així veure quins punts curiosos ha marcat la gent en aquesta bola del món virtual. És impressionant. Dóna una nova dimensió a la forma de veure el món, de debò! ( Encara hi ha molts racons borrosos, com a la Catalunya interior, però la majoria de capitals surten ben nítides.) Des d’aquest programa he redescobert els pocs llocs “distants” que he visitat i he estat “virtualment” a un munt d’altres on costaria una fortuna arribar. Proveu-ho! Aneu i visiteu Pequín, Bombai, Sidney o Roma…

Sí, Roma. Parlem-ne. Com un turista em sentia l’altre dia gaudint de l’últim film d’Ettore Scola, Gente di Roma. És increïble veure com els grans mestres no perden la forma! La història és un passeig a través de diverses vides que il·lustren la realitat actual de Roma; un reporter indiscret, una dona que no sap com canviar de parella, un enamorat sense paraules, una malalta d’Alzheimer, un provocador espantat per la vellesa (una de les escenes més sublims, dins un restaurant), un equip de personal de neteja que es diverteix, dos nois espiant una dona treballadora, un home a l’atur, etc. El problema és que, tot i tenir escenes curtetes una darrera l’altre, hi ha algun moment que es fa pesada i tot. No serà un dels seus gran films, lògicament, però demostra com encara hi ha directors que saben fer-ho bé amb les coses més senzilles.

I acabo amb els bascos, que ho han tornat a fer. Ens han passat la mà pèr la cara de nou i “doblement”! (No diré res de l’estatut, eh?) Quan algú us digui que la comèdia espanyola de l’any és Torrente 3, digueu-li que no, digui què digui la taquilla. Si entenem “pel·lícula espanyola” com qualsevol film fet a l’estat espanyol (incloent les comunitats autònomes voluntàries o involuntàries amb o sense drets històrics), doncs ja us dic jo que la comèdia espanyola de l’any és Aupa Etxebeste!. És una comèdia basca (el primer film rodat íntegrament en euskera dels últims 13 anys!) sobre una família d’un poble menut que, per guardar les aparences davant el seu veïnat tafaner, han de fer veure que van de vacances quan en realitat s’amaguen dins de casa seva. Això els permetrà conèixer-se molt millor del que haurien volgut. Doncs bé; el film funciona. És una comèdia amable per veure amb grans i petits (subtitulada, clar) i ve abalada per una bona crítica a San Sebastián i a Madrid (sí, també). Jo la recomano ferventment. La millor comèdia catalana de l’any, Sevigné. I la millor comèdia basca Aupa Etxebeste!. Simpàtica i de qualitat, amb res a envejar a les comèdies familiars nord-americanes i, a més, amb aquest punt de mala llet que ens és tan pròxim per aquests verals. Aneu-hi! S’ho mereixen. Però atenció a l’enveja; no només ens passen la mà per la cara estrenant aquest film amb una bona campanya de marxandatge i un pressupost decent (cosa que molts films catalans necessitarien per aprofitar el seu potencial), sinó que al film exploten un recurs molt maco: Durant les festes del poble del film surt una cercavila de gegants i cap-grossos. És possible? Ens hem deixat perdre l’oportunitat de ser els primers a fer un film decent on tinguéssin cert protagonisme els gegants i els cap-grossos? (Potser hi ha algun gran film català on surten, ho ignoro; accepto els meus límits com a ésser humà immadur que sóc.) És una gran idea que ja no serem els primers a aprofitar! Quin greu, coi! En fi, ens apallissen doblement. A veure si n’aprenem i ens despertem una mica!

Ah, sí, canvio la meva teoria, apa: La pel·lícula de l’any no és La Guia Gal·làctica per a Autostopistes, com vaig pronosticar fa temps (sí que és fluixa, sí; REALMENT). El problema és que no sé quina pot ser… Va, de moment Aupa Etxebeste!, perquè se n’han sortit! Espero que els funcioni (de moment va bé, al País Basc, però falta veure com arriba a la resta…).

Apa-li; agur, Artur!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre còmics i cinema

(Actualitzat.)

Abans de res, fa unes setmanes que vaig poder anar al passi de BATMAN BEGINS, i penso que és la millor pel·li de superherois que s’ha fet en els últims deu anys! De debò. Només un defecte; com que s’ha basat en l’etapa “fosca” del personatge de còmic n’ha resultat una pel·lícula molt adulta. Pel meu gust segueix sent més propera a la imatge personal que jo tinc d’en Batman la versió d’en Tim Burton, el BATMAN de tota la vida. En tot cas, aquesta pel·li d’en Christopher Nolan té un repartiment excel·lent (Nesson, Caine, Wilkinson, Freeman) i un guió molt consistent. Potser amb poques llacunes: Calia tornar a insistir en el trauma de la mort dels pares d’en Batman? No hauria estat millor buscar un altre tema? Calia la presència d’un personatge femení amb tan poca importància? (Posats a ser originals, millor que no n’hi posin! Però en fi…) Els dolents, que van de místics, havien de rumiar un pla tan recargolat com el de la pel·li per acabar amb Ciutat Gotham? Bé, són els punts que grinyolen en un guió que vol passar-se de trascendental, adult i profund, però és una gran pel·li igualment.

Dit això… Saló del Còmic. Ja sabeu, aquell saló que l’únic que té de català és el nom. Fa uns anys, en una revista friqui d’aquestes de còmics, un fatxa acusava d’extremistes els del Saló del Còmic, dient que discriminaven l’espanyol. Que algú em digui el percentatge de còmics en català que es vènen al Saló… Estarem de sort si equival al 10% del total! I això porta així des que hi vaig, i aviat farà deu anyets!

De petit llegia en català Lucky Luke, Tintin, Astèrix, Espirú i Fantàstic i els Barrufets. Ara estem de sort si treuen algun Tintin o Astèrix, perquè la resta només es reedita en espanyol. I diuen que discriminem. El jovent d’avui dia té el 99% de la producció de còmics en espanyol. I diuen que discriminem. Només Planeta ha decidit arriscar (amb retard) publicant en català El detectiu Conan. I ara Glénat amb un altre manga que surt al 3xl.Net. Només això en el camp de còmic “infantil-adolescent”. Què està passant?

Però l’any passat semblava que la tendència canviava. Al Saló de l’any passat hi vaig anar molt feliç ja que hi trobava, per fi, novetats en català. La genial BLANKETS de Craig Thompson (excel·lent traducció d’Astiberri) i algun excepcional llançament de Norma. Quina il·lusió! I els mesos següents vaig recuperar MAUS (una traducció francament fluixa d’Inrevés Edicions)! I després van aparèixer els citats manga en català de Norma i Glénat! I novetats com SENSE L’OMBRA DE LES TORRES (bona traducció de Norma) o bé LLOPS DINS LES PARETS (pèssima traducció d’Astiberri)… Quin èxit, pensava jo! I em feia molta il·lusió el Saló d’enguany esperant un munt de novetats, alguna de les quals tindria versió en català…

Però què em trobo? Manga i superherois a tot arreu, com sempre, sí. (Tot i que aquest any, a més, les WITCH amb estand propi i tot!) I còmics de segona mà (cada cop menys) on ja no hi trobo res del que em falta (busco tres “Espirú i Fantàstic” que em fan anar de cul!). I què més? Exposicions, sí. Prou bones, sí, malgrat que cada cop són més en castellà que en català. (I diuen que nosaltres discriminem!) I les novetats? Tonelades de manga (de TOTES les editorials!) i superherois (DC vs MARVEL / Planeta vs Panini). En espanyol. Coi. I res més? Res més.

De cop, vaig tornar-me un punt més esnob. Veia el Saló com un xou comercial purament mercantilista i sense cap mèrit cultural. Quin fàstic em vaig fer!

En fi, una gran decepció. (No compartida, espero, que seria massa trist!)

Potser n’esperava massa.

En tot cas, no vull ser 100% destroyer. M’ofereixo voluntàriament i “de gratis” per, almenys, corregir el text del llibre de premsa de l’any vinent. Apa. Si demanem canvis, oferim solucions!

I què em vaig comprar? Doncs alguns Jueves, que segueixen sent genials, algun recopilatori de Manel Fontdevila, un Superlópez… I… Un recopilatori de còmics d’en Crumb i en Peckar (American Splendor), cert! I… I… El recopilatori de Planeta de “Carlitos y Snoopy” (mai he suportat el nyonyo nom en castellà d’en Charlie Brown! Volem els recopilatoris en català JA!). I ja està. És que no hi havia massa més de bo!

🙂

Mostrafont[1].jpg

(La bona notícia és que he creat la meva font pròpia! O sigui, que puc escriure a l’ordinador amb la meva lletra manual! Ha costat un ou escanejant lletra a lletra, però m’encanta! N’adjunto una vinyeta de mostra!)

(Patirem!)

“Misericòrdia!”
CHARLIE BROWN

PC: L’altra bona notícia; a banda de l’imminent estrena de La guia galàctica per a autostopistes, finalment Vértigo estrenarà als cinemes el gran biopic “Life and Death of Peter Sellers”… En espanyol es dirà “Llámame Peter” (“Lámeme Peter”, anava a posar; i tenint en compte que hi surt la Charlize Theron tampoc seria res dolent!).

1 COMENTARI/s
Esborrar — 23/6/05
Bueno, como dije que algún día escribiría algo en tu blog, heme aquí icona gestual Casi 1 mes entre entrada y entrada, qué abandonados tienes a tus fans! XD ¿Así que el salón fue un poco chufa? Pues tenías que ver el de aquí, que además de ser un timo era un agobio tanta gente en tan poco espacio (aunque el de este año se supone que fue más grande, pero ya estaba escarmentado y como me coincidía con un cumple no fui).
En fin, nos leemos en los emails icona gestual Byeeeee!

Pilgrim

PS: Para no desentonar con el salón y desentonar con la web, escribo en castellano (bueno, eso y que de entender más o menos el catalán a saber escribirlo, va un trecho icona gestual)

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre l'Episodi III

Encara no sé si m’ho publicaran al setmanari on participo, per la qual cosa aprofito per amortitzar el fet que em deixessin colar al passi de premsa del film:

La Guerra de les Galàxies: Episodi III – La venjança dels Sith
De George Lucas
Amb Ewan McGregor, Natalie Portman, Hayden Christensen, Ian McDiarmid, Samuel L Jackson, Frank Oz, Anthony Daniels i Christopher Lee
EUA, 2005. CIÈNCIA-FICCIÓ

Tot i que La venjança dels Sith és millor que els episodis I i II (cosa que tampoc és gaire meritòria), encara és a anys-llum de la saga original. A la trilogia “clàssica” de La Guerra de les Galàxies [composta pels episodis IV, V i IV (1977-1984)], Luke i Leia Skywalker, Han Solo i Chewbacca s’enfrontaven a mil i un perills per derrotar l’Imperi Galàctic. La nova trilogia, la de les “preqüeles” [composta pels episodis I, II i III (1999-2005)], havia d’explicar quines circumstàncies van marcar el naixement d’aquest “imperi” i dels propis bessons Skywalker. Havia de ser un pròleg, tot i que només compleixen aquesta funció els últims minuts d’aquest tercer episodi.

El film explica com Anakin (Christensen) cau definitivament al Costat Fosc de la Força mentre la seva dona Padmé (Portman) està embarassada i preocupada pel futur de la relació. Hi destaca, de nou, la convencional banda sonora de John Williams. Del repartiment, ressaltem els treballs d’Ewan McGregor (homenatjant Alec Guiness en el seu paper) i Ian McDiarmid (el shakespearià Emperador Palpatine que, per desgràcia, ratlla massa la caricatura).

UN PRÒLEG POC FUNCIONAL
George Lucas ha necessitat sis hores per una història que dura trenta minuts, sense que ell mateix tingués massa clar què dir. A les noves, falla la falta de contenció; massa batalles, massa personatges, massa històries paral·leles… L’argument tampoc té l’atractiu mitològic de l’original ni els carismàtics Han Solo o Leia Skywalker. A les noves, tots són macos, moderns i pertanyents a alguna elit, amb uns problemes inversemblants pel món futurista on viuen, accentuats per la retòrica buida de sentit del director. Les preqüeles són d’una altra època molt, molt allunyada de la trilogia clàssica. En Lucas ho feia més bé quan anava “collat” per un pressupost, que no pas ara que té tota la llibertat del món. En tot cas, són les seves decisions i no cal que ens les haguem d’empassar, clar.

Això sí, al film es salven algun rampell d’Anakin, el seu combat contra Obi-Wan i la seva transformació “frankensteiniana” en Darth Vader. Per contra, hi ha un ritme narratiu descompensat, batalles avorrides, frases buides amb pretensions místiques i salts temporals inexplicats. Malgrat tot, La venjança dels Sith agradarà als aficionats a les preqüeles i satisfarà l’esperit curiós de molts fans de la trilogia original. Ara bé, que se n’abstingui qui busqui un bon treball cinematogràfic o una narració lògica i coherent.

I tranquil·litat, que és segur que la “guerra” no acaba aquí, perquè el sr. Lucas qualsevol dia tornarà a retocar les sis pel·lis i a vendre’ns de nou la moto de “l’edició definitiva de la saga més important de tots els temps”. Que la Força ens agafi confessats.

icona gestual

1 COMENTARI/s
ma
Esborrar — 17/5/05
ei, molt ben escrit!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre un projecte fallit

En tot cas, era d’esperar!

icona gestual

Divendres passat finalment vaig acabar una idea que se’m va acudir fa mig any. La idea consistia a crear un personatge per a El Jueves, un que els faltés… I ho vaig tenir decidit ràpid: els faltava un immigrant (il·legal, a poder ser). Entre ets i uts vaig deixar el tema aparcat (Crasso error!) i finalment el vaig reprendre fa un parell de setmanes. Vaig preparar esbossos i vaig fer tres historietes. Aquí en teniu la imatge promocional:

Abdel Karim Alí havia de ser un immigrant il·legal que arribava al país d’estranquis i començava a viure la boja realitat espanyola, plena de matisos i polítiques incompetents. Vaig enviar a El Jueves aquesta imatge, juntament amb tot de documentació sobre com podrien ser les aventures del personatge i tres pàgines a tot color amb tres aventures completes d’ell:

  • KarimPTT[1]1.jpgA la primera, en Karim sentia la conversa d’uns turistes espanyols al Marroc, on quedava clar que no volien més immigrants, i tot seguit ell s’embarcava en una patera, vers el “país de la llibertat”.
  • A la segona, en Karim aprofitava el viatge en patera per estudiar espanyol, amb tanta mala sort que al final de la historieta arribava a una zona turística del País Valencià, on el rebien tot d’autòctons però ningú que parlés castellà (el reben una basca, un valencià i un gallec).
  • A la tercera historieta, una mena de cap-rapat catòlic volia estomacar-lo i en Karim es defensava citant la memòria del Papa Joan Pau II, però el cap-rapat concloïa que un cop mort no havia aconseguit la pau entre cultures, per la qual cosa tenia el vist-i-plau cristià per seguir estomacant-lo.

En fi. Sabia que no eren excel·lents, però confesso que m’ha desanimat molt el resultat. Tot i això, entenc que hauré de seguir-ho intentant un cop em passi la depre (hauré de dedicar-me a altres projectes una temporada). Malgrat la resposta, aprofito per dir que a El Jueves ara atenen molt bé els principiants, i que m’han retornat tot el que els vaig passar sense problemes (fa un any i mig també els vaig enviar esbossos i mai en vaig saber res). Això sí, la recepcionista a qui li vaig deixar el paquet anava un xic de superior; em va fer venir ganes de dir-li quatre coses ben dites, però m’ho vaig callar. (Entenc que hi anava en qualitat de dibuixant aficionat “pringat”, i no pas com a periodista llicenciat torracollons i busca-raons.) En tot cas, tres dies després de deixar-hi els dibuixos, vaig rebre resposta per mail:


Moltes gràcies per fer-nos arribar el teu material. És veritat que en el Jueves ens falta un personatge com el que ens descrius. Ja ens haviem fixat en aquest detall, és per això que un dels nostres col.laboradors, el Bernardo Vergara, ja fa unes quantes setmanes que està treballant en una ilustració d’aquestes característiques. Per tant si ens envies una direcció on enviar-te el material, et retornarem la teva proposta no sense abans agrair-te un cop més l¹interès demostrat.


icona gestual

Almenys són amables i m’han tractat molt bé. (Fa un any i mig van passar de mi olímpicament i ni em van respondre! Aquesta vegada s’ho han pres més seriosament!)

(El que em ratlla és saber que si ho hagués intentat fa mig any, abans que en Vergara es posés a treballar la idea, n’hauria tingut la exclusiva! Ais…!)

En fi, “to another thing, butterfly“!

Parlem de súpers! Heu vist el nou Superman? Què us sembla? Massa rosset, no? I un teixit massa “Spider-man”, trobo… I els calçotets? (Corren rumors que li han donat un toc “metrosexual” per petició del director, el senyor Singer…)

Nou_SP_ptt[1].jpg 😀

Res més, ja callo!

Fins a una propera connexió! (A veure si per fi escric sobre el tema de les traduccions catalanes d’alguns còmics i llibres que he llegit, que me’n moro de ganes!)

4 COMENTARI/s
pontdelclop
Esborrar — 26/4/05
Quina llàstima, l’Abdel Karim el trobo boníssim. Ves a saber si el tal Bernardo ja hi treballava o els has encès algún llum. El superman aquest està boníssim millor sense roba, és clar 😀

txetake
Esborrar — 26/4/05
Doncs les podries penjar aquí i així les podriem comparar amb en Vergara.

ed
Esborrar — 26/4/05
Que tiren al ozelui (que ja està be de repetir historietes sense gràcia una i mil vegades), i que et facen un lloguet, collons!!

Esborrar — 20/6/05
Hola company! De projectes fallits en tenim un munt els il·lustradors. En fi… Santa paciencia.
Jo he començat un projecte per la meva compte, encara falten detalls per concretar. Pero et pots fer una bona idea de per on van els trets a http://www.hayqueverlo.com/dani/index.php?catid=2&blogid=1
A veure que et sembla.
Ciao

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre la "pel·li de l'any"

Tothom parla del gran heroi Bob Esponja, de les titelles de Team America o de si es dobla en català o no Kingdom of Heaven o l’innecessari remake de King Kong… ¿Però sabeu que estan acabant els últims retocs a l’adaptació de “La Guia Galàctica per a Autostopistes”? Aquest serà (almenys per mi) el film més esperat dels últims anys.

“La Guia Galàctica per a Autostopistes” és un film basat en el llibre homònim de Douglas Adams, que porta molt temps en procés de desenvolupament. (Fa anys que hi havia rumors i el propi autor del llibre, que va morir el 2001, va donar el vist-i-plau als primers esborranys del guió definitiu.) Finalment s’està acabant el film i això em provoca una il·lusió molt especial. Vaig llegir el llibre fa molts i molts anys (en una galàxia molt, molt… ehem) en català, i recordo que em va deixar molt bon record pel seu humor surrealista i desenfrenat, a banda que em va fer pertànyer en un d’aquests col·lectius d’afortunats que tenen en comú la devoció per un llibre poc conegut (un fenomen tipus “Tolkien-pre-adaptacions-cinematogràfiques” en petit, vaja, més similar a la saga “Discworld” de Terry Pratchett).

Ja sé quina serà la resposta, però deixo la pregunta a l’aire: Ja que tinc el record de les aventures de l’Arthur Dent, en Ford Prefect, en Zaphod, la Tricia i en Marvin en català, ¿hi ha alguna possibilitat que pugui veure el film en el mateix idioma?

La distribuirà Disney, sembla ser, i és la seva gran aposta després d’aquells entranyables pirates del Carib, a banda que han arriscat molt perquè és un llibre de culte molt minoritari (són una saga de sis llibres i aquest és el primer) amb un humor molt britànic (el propi Adams havia col·laborat amb els Monty Python). A més, han provat un director novell, recomanat pel que els va fallar (l’Spike Jonze, em sembla, qui els va recomanar un desconegut Garth Jennings), i es veu que el definitiu és un devot del text original i, el més curiós, ha gaudit de molta llibertat per part d’uns estudis que ara restringeixen la creativitat dels dibuixos animats.

(Sembla que Disney vol potenciar els films de personatges de carn i ossos, vist l’èxit dels pirates caribenys, com ho demostra que volen fer una versió amb personatges reals del film de dibuixos animats de Hayao Miyazaki Kiki’s Delivery Service. Hummm, segurament per atraure els fans de Harry Potter, pel tema bruixeria i tot això, clar.)

Tornant a la guia de Douglas Adams, ara estan fent els test screenings i tothom en surt dient que en un 80% és una fidel adaptació de l’esperit del primer llibre de la saga i que podria ser un èxit de taquilla molt trencador. El tràiler ja és a Internet (cliqueu a la imatge d’en Marvin el robot, de més amunt) i vet aquí els enllaços a crítiques que han vist el film inacabat (muntatges provisionals i prematurs):

http://www.aintitcool.com/display.cgi?id=19411
http://www.aintitcool.com/display.cgi?id=19282
(Sé que la gent d’AICN són exagerats en molts casos, però aquí m’inspiren confiança perquè semblen molt marcats pels llibres originals, com jo mateix. Que aquesta és l’altra; agradarà a qui no hagi llegit el llibre? Bé, amb Tolkien va funcionar, no…? Ai, ai…)

Ah, i aviso per qui no ho sàpiga que és una història de ciència-ficció en clau de comèdia. Segur que no serà, de lluny, el millor film de l’any, però a mi és el que em fa més il·lusió. Que n’aprengui, en Lucas!

En fi, només volia cridar l’atenció pel que fa a aquest film. Serà una comèdia absurda, però lluny de l’estúpid humor americà: Sinó, citeu-me un film que comenci amb la demolició del planeta terra perquè hi han de construir una autopista espacial, i si els habitants de la terra no han reclamat era el seu problema perquè estava a disposició del públic en un senat intergalàctic a vés a saber quants anys-llum. És una metàfora espectacular del món burocràtic on vivim però a proporcions catastròfiques.

I ara el punt i apart: Vaig llegir la novel·la fa més de 10 anys, per la qual cosa comprendreu que en tinc un gran (i llunyà) record i espero amb il·lusió el film, però també cal entendre que ho dic des d’aquest record adolescent. Ara bé, si el film és un èxit us penedireu d’haver-lo subestimat (encara que acabi sent una xorrada ;-P).

Seguirem a l’espera!

“DON’T PANIC!”

Mostrar l'entrada · Comments are closed