Arxiu | Còmics RSS feed for this section

Sobre les paradoxes i en Subi

La vida segueix. Ahir vaig anar a encarregar el meu títol a la universitat. Quins records! Segur que dec ser l’únic tòtil que es va passejant per allí com aquell qui visita el poble de la infantesa. Vaig somrient, somniador, vagant extraviant, entrant a les classes buides a escriure missatges nostàlgics a la pissarra… deixant-me endur per la memòria. La sorpresa em ve quan trobo ex-companys de promoció que encara estan estudiant i els dic que em fan enveja, que enyoro les classes, però ells a canvi em mirem emprenyats, desitjant deixar les aules d’una vegada.

Dec ser jo, que sóc una mica trastornat.

Més curiositats: Quan vaig acabar Periodisme tenia clares dues coses. Si finalment em dedicava a alguna feina relacionada amb la carrera, estava segur que no tindrien res a veure amb periodisme esportiu o amb la fotografia (ambdues assignatures me les van fer passar magres i les vaig superar amb desgana). I la paradoxa és que les dues primeres feines que he tingut, estrictament relacionades amb el Periodisme, tenen a veure amb esports (vaig ser durant set mesos corresponsal esportiu local per a un diari comarcal) i la fotografia (ara sóc fotoperiodista substitut d’un nou setmanari comarcal). No sé quina conclusió treure’n, la veritat.

Per cert, ja tinc una nova idea per presentar a El Jueves (em remeto a la meva entrada anterior a la bitàcola). Ara l’he de covar bé i donar-li forma.

I una alegria! El meu profe i mentor en l’art del dibuix Subi (ja no em dóna classes des de fa anys, però segueix sent el meu guia “espiritual”) resulta que és un súper-vendes! El seu llibre (que ha escrit la seva parella a partir dels textos de Cervantes) ha estat l’infantil més venut en català i castellà de Sant Jordi! Genial, no? Li he enviat una felicitació “de deixeble a mestre”, protagonitzada per dos personatges d’una revista comarcal local on col·laboro, i m’ha vingut de gust compartir-la aquí:subiquixot[1].jpg

Res més per ara! Fins a un proper comunicat!

Per Cert: ¿Encara no he recomanat Blankets, el còmic de Craig Thompson publicat en català per Astiberri? Doncs és una joia! Si no sabeu què regalar, compreu-lo i quedareu molt bé!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre un dibuixant esquerrà

Buf! Porto uns dies ben enfeinat! (Sense cobrar gaire, com sempre, però almenys faig el que m’agrada.) Properament comentaré aquí el que estic tirant endavant, però avui em centraré en un aspecte d’una nova feineta que faré (ja sabeu, es tracta d’anar sumant).

És un orgull per mi poder dir que il·lustraré una tira còmica en un nou setmanari osonenc compartint pàgina (bé, compartint mitjà, com a mínim) amb en Xevi Dom. Aquesta entrada, doncs, va dedicada a aquest professional de Sant Julià de Vilatorta.

Ell és un il·lustrador, caricaturista i comicaire més del nostre país (que tendim a infravalorar-los a menys que visquin a París). Ho ha tocat tot i porta anys polint el seu estil, com a autodidacta que és. Els qui hagueu fullejat alguna vegada La Marxa coneixereu el seu personatge Angelina i els qui visqueu al seu poble sabreu que té un local on es posa al servei de la humanitat, La Barberia.

No el vaig conèixer personalment fins fa dos anys, en un dinar on vaig assistir de rebot, en companyia d’altres grans artistes (encara em pregunto com hi vaig anar a parar). De totes formes, jo coneixia vagament la seva obra gràcies a un “fanzine” on vaig col·laborar en dues ocasions, que el va entrevistar i en va publicar una historieta. A l’entrevista que en van publicar, recordo haver-hi vist aquesta il·lustració:

xdommost[1].gif

Contempleu el domini dels clarobscurs i del blanc i el negre! Contempleu el domini de la foscor i aquesta suggerent posta en escena tan Lovecraftiana! (Val, potser més aviat “Poeista”.) Aquesta imatge acompanyava una entrevista on ell recomanava, entre altres coses, els treballs del recentment fallit Will Eisner. Xevi Dom va ser la primera persona que em va introduir aquell gran artista del còmic! (Aleshores jo tenia tretze anyets.)

D’alguna forma em vaig formar la imatge mental que era un professional inabastable i misteriós (el meu altre gran referent era en Subi, el meu mentor “oficial” en l’art del còmic i que últimament té publicacions a cada llibreria, i a qui sempre he tingut més proper). A mesura que vaig començar a conèixer-lo fa un parell d’anyets, vaig descobrir-hi una persona amable, súper-modesta i tractable. A més, ha arribat a dominar un munt de camps diferents relacionats amb la il·lustració, superant de lluny aquelles ombres tintades seves que tant em van marcar.

En Xevi Dom actualment fa un munt de feines variades per anar tirant, totes entorn el còmic, la il·lustració, etc., i haver confirmat que ara treballaré amb ell (també serà el supervisor dels il·lustradors del setmanari) ha estat una gran sorpresa que no puc evitar que em faci sentir orgullós. (Per començar, també em fa sentir molt petit, fins i tot indigne, perquè conec bé els meus límits com a dibuixant i em sento minúscul al costat d’algunes obres que ha fet ell, amb qui comparteixo el fet de ser esquerrà.)

“Ell és l’autodidacta del còmic, a qui jo no sóc digne ni de fer-li punta al llapis.”

En tot cas, estic molt content de tenir l’oportunitat d’estar tan ben acompanyat en les meves primeres desventures com a dibuixant i em venia molt de gust donar a conèixer el talent d’aquest home a la bitàcola!

(Ah! I jo no desistiré, eh? Seguiré buscant feines de Periodisme, coi, que al cap i a la fi és el que he estudiat! Però ja que en tinc l’oportunitat… a dibuixar, que són dos dies!)

1 COMENTARI
ambar
Esborrar — 18/4/05
bona sort i ànims, t’ho diu una que també dibuixa icona gestual

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre l'emoció del cowboy solitari

Apa, m’he emocionat escoltant velles melodies de la tele que em passava el dia cantant de petit (la Mula és una passada). Copio la primera estrofa de la “cançó de la posta” de Lucky Luke (“I’m A Poor Lonesome Cowboy”, de Claude Bolling):

Sóc un cowboy solitari
casa meva és lluny d’aquí.
I aquest pobre i sol cowboy
ha de fer un llarg camí.
Pels prats i les muntanyes
des de l’alba fins la nit.
Amb el meu cavall viatjo
cap allà on el sol es pon.

Pobre cowboy,
solitari
has de fer un llarg camí. (Bis)

icona gestual

Mostrar l'entrada · Comments are closed