Arxiu | Feinetes RSS feed for this section

Sèries de dibuixos d'abans…

per 07/07/2007 sobre Feinetes

Eis! Que avui és el 7/7/7! Gran número! Alegria, alegria! I molta sort a en Jun i la Cè amb el seu nou llibre; El Senyor de Zapp!

I… CANVI DE TEMA!

Més vídeos mítics:
Ara toca les telesèries de dibuixos animats! Hi ha melodies que et queden gravades al record de la llagrimeta i ve molt de gust tornar a sentir… Ni que sigui en una altra llengua!

Algú recorda aquesta?

Diria que l’estrofa en català deia alguna cosa com: “Pinotxo, el ninot/ ha anat lluny de la seva llar / no se què més i no se què… / i ha de tornar…” Hum…

I el mític osset Feluc/Faluc?

Mítica sèrie que acabava amb el típic KONIEK! Quins records, la profunda veu del narrador que ens la passava a TV3!

Oh, i l’Osset Misha! (No l’he trobada en català, tampoc!)

(No sé si és per la compressió, però l’animació d’aquesta sèrie ha perduuut molt, amb l’edat…)

Seguint amb el tema animalons, no podia faltar L’Aldea del Arce!

Per cert, que aquí tenen fotos de TOTA la col·lecció de ninots de la sèrie! Eren preciosos, i mai en vaig tenir cap tot i que tenia veïns i veïnes que els demanaven als seus pares com bojos.

I aquesta altra?! És molt fort perquè amb prou feines recordo de què anava però sí que em va quedar la melodia mooooolt en el record:

I el nom de la prota, perquè em recordava a la paraula “mandarina”.
U_U|
(Veient el vídeo, em sona que era una mica com la de Les Tres Bessones; la Clementina del títol entrava dins un conte o un fet històric transformant-se en un personatge “actiu” de la història i havia d’intervenir-hi, amb la guia de la fada de la bombolla i els consells de l’osset de peluix que porta un casquet volador.)

A banda, Bola de Drac, El Capità Harlock, la mítica Abella Maya, Biniki el Drac Rosa, Mofli el Koala o Sherlock Holmes (aquesta també l’havia seguida en català, però només he trobat la versió castellana, tot i que a l’eMule vaig trobar-ne l’àudio):

I del Miyazaki! Com la de Conan, el Nen del Futur, que ja vaig ressenyar fa un piló de dies! Aquestes sèries mereixerien una versió en llargmetratge (d’animació).

I vet aquí el gran D’Artañan! Juntament amb els Willy Fogg i companyia; l’època daurada de l’animació espanyola!

Oh, i també en Ferdy, que ja ni el recordava (el veia a la 2, en català, quan la 2 “encara emetia en català tot sovint no com ara que ja no cal perquè els Ciutadans de Catalunya diuen que perseguim el castellà i aleshores és lleig i és millor callar i en conseqüència al YouTube no es troba res d’aquestes sèries en català i no passa res perquè així no s’imposa res i bla, bla, bla aneu a la merda”):

Ais, i tantes d’altres… No ens les acabaríem! Van bé per moments d’enyorança, que totes porten moooolts records i desperten un no sé què en el subconscient molt sa. Snif. Si algú em troba enllaços d’aquestes sèries en català (que moltes les recordo així), que els envii!

🙂

PC1: No hi ha hagut pebrots de trobar la cançó d’aquella sèrie sobre una foqueta blanca que es deia Seaber. Algú la recorda? Seguiré buscant!

PC2: Vídeos a banda, estic vivint uns dies passats de volta entre dibuixos, muntatges, proves de feines i similars… Ja intentaré comentar-ho amb calma més endavant…

PC3: Segueixo amb ordinador provisional… Segurament fins el dia 16 no podré seure amb l’amic Benji i mirar amb calma què he de comprar per arreglar el meu vell aparell… Ais.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 8 ]

Buscant feina…

per 20/06/2007 sobre Cavilacions, Feinetes
Copio un mail que em van enviar com a resposta a una entrevista de feina on vaig anar (l’he camuflat una micona per respectar l’anonimat de l’empresa –que encara m’interessa entrar-hi, clar–, però atenció a les parts que he posat en negreta):

Bon dia Lluis,

Abans de res, et demano disculpes, havia de contactar amb tu a finals de la setmana passada però estem començant un altre projecte (un a més de XXX) i totes les reunions han fet que em fos impossible escriure’t. De veritat, ho sento.

Pel que fa a la feina a XXX, aquí no tinc les mateixes notícies. No són bones ja que em temo que per la primera incorporació a XXX hem escollit a un altre candidat. La tria en aquest cas no ha estat gens fàcil, de totes formes i com et vaig comentar en el seu moment, la nostra intenció es créixer i el teu perfil i l’entusiasme que a ben segur posaries et fan una candidata més que ideal. Així dons, només puc dir-te que quan XXX creixi et tindrem molt present i tant de bo acabem treballant junts.

Només em queda desitjar-te la més gran de les sorts en la teva recerca d’una feina que et faci justícia.

Salutacions mol cordials,

YYY

(Apa, què insinues?! Que creus que m’han fet un collage “tallat i enganxat” d’un mail enviat a diverses persones? Perquè s’equivoca de nom a l’entradeta? Perquè més avall em diu “candidata”? Nooo?! Sí? Noooo…)

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

¿Què he après…

per 04/06/2007 sobre Cavilacions, Cròniques, Feinetes

… aquest cap de setmana?

Bé… “Que l’avarícia es paga!”

Vaig anunciar fa quinze dies que ja havia acabat la feina de caps de setmana, però em vaig entestar a treballar un últim cap de setmana més (per tenir uns quants cèntims aquest mes, de coixí, en cas que no trobi feina). I els de l’antiga feina em van fer el “favor” de deixar-me treballar un últim cap de setmana i fer esperar el qui m’ha de substituir una setmaneta més. Com és lògic, tenia la intenció de fer-ho ben romàntic i bucòlic, que em quedés el millor record possible de la feina de fotoperiodista de caps de setmana…

Per desgràcia, el cap de fotografia del diari tenia raó: «Per més que vulguem, no és una feina agradable.» I jo m’havia entestat a dir-li sempre que sí, que hi havia mals moments, però que sempre em quedava un record alegre de cada jornada de fotos i intentava veure-hi el costat positiu. Ara ell s’ha sortit amb la seva: En un cap de setmana han coincidit tots els costats negatius possibles de la feina i aconseguirà que, a partir d’ara, jo també pugui anar dient que no és una feina agradable.

I tot per falta…

…D’EMPATIA: Els redactors no es posen al lloc dels fotoperiodistes, i viceversa. I en el meu cas he pogut tenir el privilegi de viure ambdues facetes… I la falla més greu és a l’hora de precisar hores i llocs on fer fotos, perquè els redactors van cansats els divendres i no carburen bé, però així putegen alegrement als fotoperiodistes i el mal rotllo s’expandeix. Aquest cap de setmana, per exemple, he tingut tres avisos de foto seguits amb la direcció inconcreta. Resultat? Una cadena de despropòsits buscant els actes a fotografiar, tot gastant benzina i perdent temps i arribant tard a tot arreu. Així no surten bones fotos i fallen els ànims.

… DE SORT: I si a sobre reps un cop als llums del cotxe i un curtcircuit t’impedeix conduir de nit, ja pots descartar avisos nocturns (el cap de fotografia vol reposar i no trobes ningú que es solidaritzi; i passa de ser “el meu problema” a un “problema pel diari” quan el dilluns es lamentin que els falten fotos). I si a això hi afegim que la reparació del curtcircuit sobrepassarà el sou que cobraré pel cap de setmana de feina, és fàcil imaginar que la moral cau per terra i es perden les motivacions a l’hora d’aconseguir bones fotografies.
😉

I tot per quatre euros més! M’està bé, per burro i avar! Gairebé seria millor pasar pàgina i ignorar aquest cap de setmana, com si no hagués existit, així podré seguir mantenint el bon record d’aquesta feina…

Sí, va. Ho faré així mateix. Apa-li… Formatant:

100% Completat.

Ja no sé de quin cap de setmana estic parlant!

Uh… De què coi anava, la cosa?

Que fort! No recordo res! Bah, canviant de tema, adjunto un petit homenatge a fotos mai publicades de quan feia la millor feina del món (allò del fotoperiodisme):

recullfotos.jpg

(En espiral i seguint les agulles del rellotge. Façana farcida de parabòl·liques a Manlleu, prat a l’ermita de Sant Sebastià, l’horror dels marcs buits a Viladrau, la xemeneia de El Sucre, el motor del cotxe espatllat a Sant Pere de Torelló, un veterà del Manlleu en un encontre entre veterans, el llum del cotxe espatllat a Malla, el pont de la Renfe de Vic i un home d’esquena a la Fira d’Herbes i Mel de Vilanova de Sau.)

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Es veia a venir!

per 31/05/2007 sobre Feinetes

A punt d’independitzar-me i sense feina a la vista. Però sembla que estic a punt d’aprovar tot el semestre. Toquem ferro.

🙂

Va, coses positives: Almenys podré dedicar-me a acabar les temporades de ràdio a Ràdio Vic i Ràdio Pista amb la dignitat que es mereixen. També m’han deixat treballar un ÚLTIM CAP DE SETMANA DE FOTÒGRAF; que serà el proper. O sigui que ja podeu oblidar el rotllo bucòlic de l’anterior entrada.

Apa, vaig a ballar una mica mentre acabo un treball. (L’últim! PER FI!)

Eh, per cert, PERSÈPOLIS:

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Exclusiva felina!

per 21/05/2007 sobre Feinetes, Teatre

Recta final del semestre! I s’acosta… això:

v2entregats.jpg

Si un cop imprès a tamany mega-gran queda la meitat de potent (els colors d’impremta mai surten com vull), ja seré feliç.:-)

Més posts sobre l’obra dispersos per aquí…

PC: Ahir vaig fer l’última foto (va ser a una presentació del PP de Manlleu). Pel que sembla he tancat un cicle de dos anys i ja m’han substituit a la meva feina com a fotògraf substitut. Al fotògraf substitut substituït, qui el substituirà? Sí, és el que volia, que ja feia un any i escaig que deia que plegaria… Per tant, ja tocava. Si li vaig dir jo, al cap de fotografia, que ho deixaria… I ell ara té un substitut a punt i potser d’aquí a un mes no. Clar, però ara no tinc cap nova feina i volia independitzar-me… O sigui que seré un aturat amb pis i sense feina vivint dels curts estalvis que tinc. És decisió meva, val? Val. Però ara no tinc feina. I malgrat les puadetes que em feien, he de dir que enyoraré molt això d’anar voltants pels llocs i fent fotografies. Val? Val. Però tocava tancar un cicle! Fet! Apa-li… Però tant de bo tingués feina de recanvi! Properament, “a la recerca de la feina perduda”! Enyoraré això de les fotos, però ja tocava. Visca el fotoperiodisme! (Havia comentat mai que vaig haver de REPETIR l’examen de Fotoperiodisme, a la UAB? Doncs ara resulta que, de moment, he cobrat més com a Fotoperiodista que com a Periodista en sí! Paradoxes de la vida…) Si algun cop torno a ser redactor, poso a Déu per testimoni que seré comprensiu amb l’estrés dels fotògrafs i que evitaré fer-los anar de cul! Ara diré “Lluís”. “Lluíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!” Clic.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

L'entrenador de serps

per 10/04/2007 sobre Cròniques, Dibuixos, Feinetes

Amb goig i il·lusió aprofito l’ocasió per convidar a tothom qui vulgui a la presentació d’un conte. És un que narra una història per a nens i nenes que ja tinguin més de 7 anys al calaix; sobre un noi, en Jan, sol a casa i avorrit, a qui se li acut una idea genial per distreure’s: fer d’entrenador de natació sincronitzada a l’Ona, l’Ina, l’Ota i l’Usca. Llançat a una cursa contra rellotge per reunir les seves nedadores, s’anirà trobant amb tot de sorpreses fins aconseguir el seu propòsit. I és que totes quatre atletes són… serps d’aigua.

És un conte escrit per la Cè, la Mercè Masnou (Han segrestat les bessones, Kadingir – El ceptre de Zink…) i que he tingut el plaer d’il·lustrar! El meu primer encàrrec “més professional que mai”! I, es clar, la cosa fa il·lusió! Es titula

L’entrenador de serps, i el presentarem el proper dijous 19 d’abril (ara quan comenci el Saló del Còmic) a les 8 del vespre a la Llibreria Casa Anita de Gràcia (Carrer Santa Eugènia, 7). A més, la presentació es farà a càrrec de l’escriptor Oriol Vergés…

I la cosa encara fa més il·lusió! Oriol Vergés és el primer escriptor de “renom” amb qui vaig parlar… I és que, fa anys, quan era un estudiant d’Institut menor d’edat, vaig participar a la Marató de TV3 sobre malalties cardíaques: Al poble es va organitzar una recapta benèfica i van convocar tot d’il·lustradors importants de la comarca i rodalies, entre els quals la Pilarín Bayés i un pintor local que donava classes a l’escola de dibuix. El pintor va declinar amablement la invitació perquè volia organitzar l’assumpte, i ens va trucar a mi i a una altra noia perquè anéssim a fer els dibuixos allí en representació de l’escola del poble (on jo havia estudiat uns anyets de ben petit, abans d’anar a fer còmic a Vic). La cosa consistia a il·lustrar els contes que l’alumnat local havia escrit sobre malalties del cor. I la gràcia és que també van venir un parell d’escriptors a escriure en directe! I un va ser l’Oriol Vergés, clar. Ell va escriure en directe un parell de contes ràpids que la Pilarín va il·lustrar. El que em feia il·lusió és que l’home va escollir el meu raconet (on jo dibuixava) per escriure en calma, i va donar-me conversa de tant en tant. (A mi em feia il·lusió que un escriptor professional em parlés directament, clar, i va quedar-me pel record aquella imatge propera de l’escriptor l’Oriol Vergés, juntament amb la seva pipa.) Quina gràcia que ara presenti un conte que he il·lustrat! La vida dóna voltes!

Ep, i una última hora: el dilluns 23 d’abril a partir de les 6 estarem signant contes al Palau Robert de Barcelona! Com que m’imagino que tindrem poca feina, qui corri per allí i vulgui venir a fer petar la xerrada, serà benvingut/da!

Ah, i el Potra 4 a la venda el dia 19!
p2HPotra4.gif

(Ep! Al Saló del Còmic, eh?)

Hum… Potser que em dediqui a fer una mica de deures de la Uni, que ho porto fatal. No us estranyi si no dic res durant unes setmanes!

🙂

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

I el proper salt?

per 25/03/2007 sobre Cavilacions, Dibuixos, Feinetes

L’altre dia vaig descobrir que tinc una companya de promoció de Periodisme a les matinades de 8 TV, i en tinc d’altres de guionistes a programes similars, una de reportera a TVE, un company guionista i dues presentant seccions a TVC, una de locutora d’OFF a diversos programes del C33, una d’actriu (!) en una sèrie de la televisió i amb cameo a alguna pel·li i tot, dos de corresponsals a Madrid per TVC o bé per Catalunya Ràdio  i alguna altra companya en alguna web d’informació improtanteta. D’altres estan com jo; o treballen a feines més dures que poc tenen a veure amb els estudis o a mitjans més petitons, locals o comarcals, malguanyant-se la vida com poden, tot ampliant els estudis i seguint buscant la “feina definitiva”, saltant d’un lloc a l’altre i a la deriva a la recerca d’un somni, ajudant a tohtom qui té problemes i intentant arreglar les coses, somiant que el proper salt els porti a casa.

Emm… Sí, les últimes paraules són de la intro de la mítica sèrie El salt (que més tard va dir-se El viatger del temps), i que vam poder veure a TV3 fa anys.

A tot això, només dir que em ve al cap una pregunta: I si no hi ha més salts? I si no tornarem a tenir l’oportunitat d’estar a la vora del nostre objectiu? Els que han entrat a TV3 o al 33 seran els únics a trobar la feina que sempre havien somiat?
De petit sempre havia pensat que el meu lloc era TV3, Catalunya Ràdio o el 33… Ara ja no ho tinc tan clar. Potser perquè ja no miro tan la tele… (La ràdio sí que l’escolto, eh?) En tot cas, estic diposat a trobar el camí propi i arrencar projectes particulars. És el mínim que pots fer quan surts titulat i ningú et dóna feina. Potser quan acabi la segona carrera me’n donaran… però no hi pujaria de peus! Aleshores, la pregunta serà aquesta: Seré capaç d’haver trobat una altra feina més apropiada abans d’acabar la segona carrera? Tinc un any per comprovar-ho!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Que la màgia comenci!

per 19/03/2007 sobre Cavilacions, Dibuixos, Feinetes

Un any més, Saló del Còmic!
(Contempla la imatge de sota i compta fins a cinc!)

nuncihp4anim.gif

Tatxan! I, un any més, estand de l’equip DVG amb el que tothom estava esperant… I alguna sorpresa que no em deixen avançar. En tot cas, sí que puc dir dues coses:

– Sembla que em tocarà treballar i em perdré el Saló de dissabte i diumenge!

– Però els aficionats (si n’hi ha, que n’hi ha; si no no s’haurien esgotat 200 números de El Pres Pèl en dos dies!) estaran d’enhorabona, ja que reeditem tota al col·lecció de Harry Potra des del primer número! (Només són quatre, eh?) I amb caràtules “revisades” i tot! La que més ha sofert un “necessari” canvi de look ha estat la de El Pres de Pèl, perquè les altres dues aguantaven bastant bé el tipus –El Pedrot Filomenal i La Cabra Secreta–; el problema de El Pres és que la portada es va fer depressa i corrents i la idea que volia transmetre (de la “presa de pèl” dels Windows de Microsoft) va quedar penjada i poca gent la captava, de manera que aprofitant la campanya i l’estètica del nou Windows Vista l’hem readaptada i ara tot el conjunt (portada i contraportada) fan molt més evident i entenedora la broma.

Nouspotra.gif

A més, hem aprofitat per “assimilar-les” totes (posar-los el preu al mateix lloc, els logotips a la mateixa mida i no tot tant a ull com a les primeres edicions). (Algunes de les portades de la imatge superior són provisionals, per cert!) Això sí; farem tiratges molt limitats, que les bones vendes del primer número no tornaran a repetir-se! (Del primer s’han venut gairebé 1.000 còpies per acumulació d’edicions, que ja passa a la 7a! El segon passa a la 4a i el tercer a la 2a.)

Pel que fa al nou, Les calces de foc, només dir que la portada s’ha fet amb molt de marge de temps en comparació amb l’anterior, per evitar imprevistos, però que tampoc ha estat agradable; començar amb més marge vol dir tenir en Jun poc ocupat perquè ell no fa la seva part fins la setmana abans, cosa que vol dir tenir en Jun a sobre cada dos per tres tocant els nassos amb detallets una i altra vegada. Seria un autèntic malson… si no fos perquè l’Scarlett ve a Barcelona!

PC: Aquest cap de setmana vaig estar a Núria. A banda de reafirmar que qui embruta els camins no pot considerar-se excursionista, vaig descobrir-hi una sensació nova! A la tornada anàvem amb cotxe directes a Barcelona, però passant pel costat del meu poble, i vaig tenir un estrany sentiment d’enyor en passar-hi pel costat sense aturar-m’hi. Una mena d’enyor irracional i melangiós (total, hi tornaria l’endemà, però em feia un cert no-sé-què). Deu ser això el que en diuen “ser de poble”, no?

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

(Coses d’editorials)

per 15/10/2006 sobre Cròniques, Dibuixos, Feinetes

Missatge escrit fa dos dies retardat per decisió Junicial.

Sóc a Sitges però he fet una reflexió entre pel·lícula i pel·lícula… Avui toca un parèntesi i no parlaré de cinema:

Fent neteja a casa l’altre dia vaig guardar un munt d’il·lustracions que vaig començar a fer aviat farà un any, per un projecte fabulós del qual penjaré alguna coseta quan arribi el dia adient… I falta MOLT poc. Això m’ha dut a parlar d’editorials:

weblog08.gif

Només desitjo guanyar-me la vida amb una feina que m’agradi (original, eh?). De moment, però, el panorama és extremament tancat i hostil.

😉

Toca prendre’s-ho amb humor!

Per cert, que es va posar en marxa fa unes setmanes la web ElCollell.net, on hi ha tot d’il·lustracions que els vaig fer jo. Res, que em feia il·lusió comentar-ho, que també se’n van fer ressò al Diari de Girona. Apa!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

El cartell d'aquesta història…

per 19/08/2006 sobre Feinetes, Teatre

I vet aquí un dels meus últims treballs (quant a dibuix, tot i que també faig una breu aparició a l’obra):

cENTREGATS.gif

Psí, el nom ha d’estar lleugerament modificat si no vols problemes amb els advocats del sr. Webber. Per això és Entre gats! (Pel que fa a l’SGAE, el cànon corresponent el reben anualment de mans de l’Ajuntament.)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Vacances de ficció

per 13/08/2006 sobre Cròniques, Dibuixos, Feinetes
weblog07.gif

(Fer webcòmics també em serveix per buscar un estil de dibuix ràpid i amè; i poso a Tutatis per testimoni que algun dia aconseguiré dibuixar un webcòmic “ràpid” on els personatges tinguin el mateix traç a cada vinyeta!)

¬_¬|

Per la resta, em passo el mes d’agost treballant. Bones vacances als qui en tinguin!

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Una de freda i una de calenta

per 17/03/2006 sobre Cavilacions, Cinema, Feinetes

Gràcies a l’amic Quim vaig poder entrevistar gent com Daniel Monzón, Brian Yuzna, Irene Montalà, William Miller, la Fatoumata “Fanta” (estrella de cinema africà), Antonio Resines, Harry Knowles, Pascal Elbé, Michel Boujenah, Marta Balletbo-Coll, Eduard Farel·lo, Isabel Coixet o Sarah Polley. La veritat és que em donava plenament per satisfet i pensava que gaire més amunt (en l’escala de “gent popular del cinema”) no seria possible arribar (almenys “a curt termini”). I avui m’han sorprès encarregant-me per dilluns una entrevista a… Harrison Ford. Encara no m’ho crec.

Ídol de la infància, referent indiscutible a molts moments de la meva vida, icona del cinema d’aventures, el seu gran Indiana Jones, l’inefable Han Solo… Grandiós.

Per la resta; un fabulós projecte en el qual he treballat els últims tres mesos (durant el temps lliure, clar) acaba de donar un tomb i podria ser que al final jo hi comptés tant com l’opinió de Ringo en una tempesta creativa dels Beatles. En fi… Una gran decepció.

Una de freda i una de calenta… en un núvol d’aire.

Mostrar l'entrada · Comments are closed

La màgia d'Espriu i un Rivel

per 10/02/2006 sobre Dibuixos, Feinetes, Recomanacions

Aquests dies estic llegint Salvador Espriu. Entre còmic i còmic faig un parèntesi i em llegeixo un grapat de contes d’Ariadna al laberint grotesc. I realment l’adjectiu “grotesc” defineix el llibre. Espriu hi demostra com ningú que el surrealisme, l’humor absurd i les situacions paradoxals són un fenomen inherent a la cultura catalana de totes les èpoques (bé, ell no és TAN llunyà, coi, que va deixar-nos a principis dels 80!).
I quin vocabulari! Té un vocabulari tan fabulós, tan encisador, tan embadalidor… Quedes amb la boca oberta cada dues frases per la introducció d’un nou substantiu o d’un adjectiu que matisa i tenyeix la genialitat de la narració. Hi ha contes per tot; més entenedors, més esbojarrats, més complexos, més reflexius, més tenebrosos o més infantils. El millor és que tots duren una minimalesa, un instant. Si Espriu encara visqués, segurament treballaria la seva brevetat a webs com RelatsenCatalà .
Un últim aspecte que m’ha deixat sense forces, són la disparitat de personatges recorrents que Espriu utilitza, com titelles perdudes en una col·lecció de cromos que la jovenalla intercanvia. Com quan als guions infantils que alguns escrivim hi repetim personatges que, d’alguna manera, estableixen lligams entre les diferents històries “cosines”. Quedem-nos amb alguns dels noms exòtics o bensonans que empra Espriu per no oblidar-los:

“Màrtir Passerell, Joan Vulgar, Magdalena Blasi, Salom, Vicenç de Pastor, Pròspeta, Estengre, Nicolau MutsuHito, Nabucodonosor Puig, Escolampadi Miravitlles, Pasquala Estampa, Cristela Mils, Pudentil·la Closa, Doloretes Bòtil, Pepa Sastre, Pulcre Trompel·li, Sirac, Efrem Pedagog, Altisidora, Estanislau Forns, Bartolomé Morros, Ulrika Thöus, Secundina Llompart, M Kindermörder, Trinquis, Bassot, Zaraat, Aglaia, Mirra, Cíniras, Maria Castelló, Ròmul Serafí Catarineu, Anneta Quintana, Coloma Marés, Hildebrand, Ishaq ibn Mansur, Santa Maria Liberal, Rafaelet, Gutruda, Melània, Crisant Baptista Mestres…”

En un altre ordre de les coses, una finalista al Premi Sant Jordi es veu obligada a penjar la seva novel·la per Internet perquè cap editorial la publica! Ma Dolors Farrés va treballar 7 anys de documentació el text de L’hora quiera, que succeeix en un monestir de fa alguns anys, on una parella de frares estableixen una relació homosexual. Brokeback Mountain i El nom de la Rosa, cert! En tot cas, en Dan Brown ja s’hauria forrat, amb un text així! Bé, almenys aprofitem per fer-hi una ullada a la biblioteca de Nació Digital.

I l’última: Pel Carnestoltes del poble havia preparat un dibuix que havien d’ampliar a un tamany gegantí per decorar una carrossa, però finalment serà sols “la maqueta” d’una pintura que faran en gran altres persones. Com que, per tant, el meu dibuix “original” no es donarà a conèixer, m’he animat a penjar-lo aquí. Rebem com es mereix el gran Charlie Rivel (AaaaauuuUuuuuUuuuuUuuuh!):

chrivelptt[1].jpg

;oD

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre un projecte fallit

per 26/04/2005 sobre Cavilacions, Cinema, Dibuixos, Feinetes

En tot cas, era d’esperar!

icona gestual

Divendres passat finalment vaig acabar una idea que se’m va acudir fa mig any. La idea consistia a crear un personatge per a El Jueves, un que els faltés… I ho vaig tenir decidit ràpid: els faltava un immigrant (il·legal, a poder ser). Entre ets i uts vaig deixar el tema aparcat (Crasso error!) i finalment el vaig reprendre fa un parell de setmanes. Vaig preparar esbossos i vaig fer tres historietes. Aquí en teniu la imatge promocional:

Abdel Karim Alí havia de ser un immigrant il·legal que arribava al país d’estranquis i començava a viure la boja realitat espanyola, plena de matisos i polítiques incompetents. Vaig enviar a El Jueves aquesta imatge, juntament amb tot de documentació sobre com podrien ser les aventures del personatge i tres pàgines a tot color amb tres aventures completes d’ell:

  • KarimPTT[1]1.jpgA la primera, en Karim sentia la conversa d’uns turistes espanyols al Marroc, on quedava clar que no volien més immigrants, i tot seguit ell s’embarcava en una patera, vers el “país de la llibertat”.
  • A la segona, en Karim aprofitava el viatge en patera per estudiar espanyol, amb tanta mala sort que al final de la historieta arribava a una zona turística del País Valencià, on el rebien tot d’autòctons però ningú que parlés castellà (el reben una basca, un valencià i un gallec).
  • A la tercera historieta, una mena de cap-rapat catòlic volia estomacar-lo i en Karim es defensava citant la memòria del Papa Joan Pau II, però el cap-rapat concloïa que un cop mort no havia aconseguit la pau entre cultures, per la qual cosa tenia el vist-i-plau cristià per seguir estomacant-lo.

En fi. Sabia que no eren excel·lents, però confesso que m’ha desanimat molt el resultat. Tot i això, entenc que hauré de seguir-ho intentant un cop em passi la depre (hauré de dedicar-me a altres projectes una temporada). Malgrat la resposta, aprofito per dir que a El Jueves ara atenen molt bé els principiants, i que m’han retornat tot el que els vaig passar sense problemes (fa un any i mig també els vaig enviar esbossos i mai en vaig saber res). Això sí, la recepcionista a qui li vaig deixar el paquet anava un xic de superior; em va fer venir ganes de dir-li quatre coses ben dites, però m’ho vaig callar. (Entenc que hi anava en qualitat de dibuixant aficionat “pringat”, i no pas com a periodista llicenciat torracollons i busca-raons.) En tot cas, tres dies després de deixar-hi els dibuixos, vaig rebre resposta per mail:

Moltes gràcies per fer-nos arribar el teu material. És veritat que en el Jueves ens falta un personatge com el que ens descrius. Ja ens haviem fixat en aquest detall, és per això que un dels nostres col.laboradors, el Bernardo Vergara, ja fa unes quantes setmanes que està treballant en una ilustració d’aquestes característiques. Per tant si ens envies una direcció on enviar-te el material, et retornarem la teva proposta no sense abans agrair-te un cop més l¹interès demostrat.

icona gestual

Almenys són amables i m’han tractat molt bé. (Fa un any i mig van passar de mi olímpicament i ni em van respondre! Aquesta vegada s’ho han pres més seriosament!)

(El que em ratlla és saber que si ho hagués intentat fa mig any, abans que en Vergara es posés a treballar la idea, n’hauria tingut la exclusiva! Ais…!)

En fi, “to another thing, butterfly“!

Parlem de súpers! Heu vist el nou Superman? Què us sembla? Massa rosset, no? I un teixit massa “Spider-man”, trobo… I els calçotets? (Corren rumors que li han donat un toc “metrosexual” per petició del director, el senyor Singer…)

Nou_SP_ptt[1].jpg 😀

Res més, ja callo!

Fins a una propera connexió! (A veure si per fi escric sobre el tema de les traduccions catalanes d’alguns còmics i llibres que he llegit, que me’n moro de ganes!)

4 COMENTARI/s
pontdelclop
Esborrar — 26/4/05
Quina llàstima, l’Abdel Karim el trobo boníssim. Ves a saber si el tal Bernardo ja hi treballava o els has encès algún llum. El superman aquest està boníssim millor sense roba, és clar 😀

txetake
Esborrar — 26/4/05
Doncs les podries penjar aquí i així les podriem comparar amb en Vergara.

ed
Esborrar — 26/4/05
Que tiren al ozelui (que ja està be de repetir historietes sense gràcia una i mil vegades), i que et facen un lloguet, collons!!

Esborrar — 20/6/05
Hola company! De projectes fallits en tenim un munt els il·lustradors. En fi… Santa paciencia.
Jo he començat un projecte per la meva compte, encara falten detalls per concretar. Pero et pots fer una bona idea de per on van els trets a http://www.hayqueverlo.com/dani/index.php?catid=2&blogid=1
A veure que et sembla.
Ciao

Mostrar l'entrada · Comments are closed