La ràdio m’encanta. És, de lluny, el meu mitjà preferit (des que als 13 anys em vaig ficar en un estudi he intentat sortir-ne el mínim). Per la ràdio vaig estudiar Periodisme (i amb el somni de fer un programa d’humor i cinema, val a dir). I ahir vaig fer una cosa que he fet poc sovint: assistir a un programa de ràdio com a públic, sense tenir cap relació amb els qui ho presenten o amb el seu contingut.
La visita ha estat a La Competència, a RAC 1, i valia la pena invertir un parell d’hores lliures visitant per primer cop l’emissora del Grup Godó i veure com es cou un dels meus programes favorits. I és que La Competència és un d’aquells programes que no només m’agrada sentir, sinó que m’agradaria fer. Té el to que he intentat aconseguir en alguna experiència puntual en emissores públiques (els personatges inventats, el caos tipus “Cabina dels germans Marx”, l’humor absurd i esbojarrat…), i se’n surten molt bé. Recomano l’aventura a qui en tingui curiositat. A qui no ho conegui, aquí trobarà una ressenya on descriuen el programa més detalladament. I a qui conegui el programa, només dir que ens vam endur el lot de tomàquet Orlando a casa! (I a la tarda anàvem a la platja, o sigui que vam anar passejant les llaunes per la ciutat durant unes quantes hores…)
Per cert, mentre l’enllaç duri, és possible sentir el programa en qüestió aquí.
7 Responses to Dies de ràdio: ‘La Competència’