Tag Archives | Comic Sans

Així que necessites una font…

Les fonts tipogràfiques em desperten curiositat. He tingut ocasió de fer alguna font (dues que eren variacions d’una altra i dues d’originals escanejant i muntant cada lletra), i reconec que és una feina dura i delicada. Els professionals de les fonts són uns autèntics artistes capaços de muntar un trencaclosques preciós destinat a adaptar-se a múltiples usos i llengües. Té un punt de fascinació important, i en el món del disseny això ho saben. Fins al punt que algun teòric ha arribat a muntar esquemes de treball com aquest (cliqueu per ampliar):

Ah? Que estaves pensant utilitzar la Comic Sans? Sent així, consulta aquest altre esquema:

(Me l’ha passat en Sergi Calle. Gran!)

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 5 ]

Pur McCloud; teoria del còmic!

Avui festa grossa! Toquen dos llibres de teoria del còmic impressionants, que ja van donar conversa als fòrums i tot:

Toca parlar d’un puntal bàsic per tothom qui senti o hagi sentit alguna vegada una mínima fascinació per “l’art seqüencial”. Parlem d’Scott McCloud, il·lustrador i teòric de la historieta; adorat per molts i odiat per pocs dins la comunitat comicaire mundial. És autor d’un assaig revolucionari sobre el còmic fet, precisament, en còmic. McCloud aprofundeix en les possibilitats del mitjà alhora que posa del dret i del revés la seva història, la seva essència i el seu lloc en el món de l’art. És una peça cabdal per entendre l’actualitat del novè art i el seu efecte en la nostra cultura. (I no només se centra en la nord-americana! També parla de les tendències europees i les occidentals! Un autèntica delícia, us dic!) Un llibre d’Art i d’Història entorn el còmic i fet en còmic, que enceta un debat prometedor mercès al seu apassionant entramat teòric, que deriva en una nova definició sobre què és el còmic: «Il·lustracions juxtaposades i d’altres imatges en una seqüència deliberada.»

I s’agraeix l’excel·lent treball d’Astiberri de reeditar-lo amb una traducció impecable, ja que el llibre s’havia publicat aquí, fa anys, amb l’enganyós títol Cómo se hace un cómic, cortesia d’Ediciones B.

McCloud, Scott. Entender el cómic – El arte invisible. Astiberri, 2005. 224 pàg. 19E | B/N i Color

I si parlem d’Entender el cómic, és bo remarcar que el magistral assaig era el punt d’arrencada dels llibres teòrics de còmic (i en còmic) d’Scott McCloud, el tercer dels quals tot just acaba de sortir als EUA. Aquí ja tenim el segon, que l’edita Norma i proposa un viatge al futur del còmic com a mitjà i als canvis viscuts amb la digitalització; quant a creació, edició, distribució i promoció. Com és el nou públic? Com han canviat els processos? I les grans empreses? Quin paper hi tindrà Internet? En definitiva, com pot reinventar-se, amb els nous temps, el còmic?

Si el seu tractat anterior explicava la historieta en termes històrics i culturals, McCloud aquí proposa hipòtesis amb projecció de futur, parant atenció a necessitats i possibles canvis a partir del que ja s’està vivint. Un compendi sobre el futur del còmic en l’era digital, vaja.

I tenim la sort que ens n’ha arribat una bona edició, tot i que són criticables la traducció poc fidel del títol i l’abús que es fa de la font Comic Sans en la rotulació.

Per cert, l’autor ha ampliat algunes teories proposades al llibre per Internet! La revolució ja ha arribat!

McCloud, Scott. La revolución de los cómics. Norma, 2006. 256 pàg. 17€ | B/N

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

Saló del Còmic i Comic Sans

S’acosta el Saló, s’acosta el Saló! (Del còmic.) Ai, carat! Veig que l’any passat no li vaig dedicar cap entrada! Doncs mira que hi ha anècdotes! Des d’un conegut molt patètic que es presentava als autors de forma realment estúpida a un muntatge que vam fer amb un company parodiant El caçador de cocodrils (amb càmera REAL) dins el Saló, anant a emprenyar la gent disfressada i els fanzinaires. Però ja pateixo: participo en un estand per segona vegada a la meva vida (la primera va ser fa moooooolts anys i no vaig pagar res; només vaig estar-hi una estoneta!). Quina mandra! Sóc el primer a criticar sempre el xivarri i l’agobiament de la “zona de fanzines” i aquest any hi hauré de passar mooolta estoneta. Ais. Prometo solemnement no “assaltar” a la gent desconeguda per vendre’ls material.

PARÈNTESI: Veig que el tema de la Comic Sans d’una entrada anterior ha provocat reaccions! Doncs us n’explico una altra (em cito d’un comentari que he deixat en aquell post): Una editorial va publicar TOT UN LLIBRE amb la font COMIC SANS! Argument: L’autor trobava que així s’aproximaria als joves, que és a qui anava encarat. No ho trobeu molt malentès, això? Diria que és una lletra que només fa gràcia a qui la veu per primer cop i a la gent “madura d’enteniment” (per no dir “un pèl carrossa”) que creu que l’identifica amb els joves… Aisss. Sort que a les escoles de disseny (pel que em diu un amic que estudia a Vic), ja els deixen clar que han de lluitar contra aquesta aberració tipogràfica! Vaja, que si l’autor ho hagués consultat amb algú que REALMENT hi entengués una mica, de fonts tipogràfiques, un altre gall cantaria…
😉

I he vist X-MEN III. I per què no n’han dit mai LA PATRULLA X? Bé que han traduit el nom de tots els personatges! Només dir que no tanca bé la trilogia i que l’han fet més com un “capítol més” (i espero que sigui “un capítol més”, perquè el resultat no deixa gens satisfet). A més, ahir vaig veure la segona part de nou i, realment, és moooolt millor. A la tercera hi ha un greu problema de guió i de concepció. Hi ha un grapat de dolents que realment fan més pena que por, i que xupen molta càmera! En canvi dos dolents secundaris més interessants queden emmudits i reduïts a uns breus cameos! Per sort, en Magneto surt bastant i és el pontal de la pel·lícula. El mateix amb els protagonistes: Els dos “típics” (Lobezno i Tormenta) xupen tanta càmera que els fa mal (en Lobezno acaba sent massa tou i còmic i quan surt ja saps que hi haurà un acudit, i la cosa cansa; mentre la Tormenta fa com de mare sossa de tothom i acaba repetint-se, tot i que la Berry es conserva moooolt rebé). Els secundaris “de luxe” com La Bèstia o la Gata en l’Ombra (preciosa Ellen Page de HARD CANDY) demanen molt més joc del que tenen, així com el nen segrestat i el coi d’Àngel! El paio alat surt com un dels personatges destacats i fins i tot centra l’acció de la introducció de la història, per desaparèixer i només intervenir un parell de cops al final.

Està tot molt desestructurat, i ple de vergonyosos missatges patriòtics (com si fos l’única excusa per vendre la pel·li; mentre a l’anterior els mutants bons “acollonien” el president dels EUA i tot!), així com GENS de sang! Però coi! Que a l’anterior n’hi havia “una mica”! Per què la traca final és tan trista, tan autocensurada! Sembla com si els propis autors sabéssin que el canvi de director és una cagada i, preveient que roden un cagarro, decideixen “manipular” l’audiència fent la pel·li més per a tots els públics i patriòtica. Vergonyós. I el cas és que podria ser molt pitjor. (Tot i que hi ha algunes reaccions o tàctiques dels personatges realment il·lògique…) Si us estimeu les primeres, aneu-hi per veure com es “tanca” la saga i per “respecte” als personatges. I potser serà millor que hi aneu tement-vos el pitjor; així us agradarà més!
🙂
I no hi surt el Rondador Nocturn ni els esperats (per alguns) “Sentinelles”!

Bof, veig que buscar entrades anteriors en el meu blog és una mè! A veure si trobo un sistema útil, amb un buscador i un llistat menut on surtin recollides en un scroll o alguna cosa així… Karlescop, algun consell?

🙂

Aquest estiu ho arreglo, va!

Vinga!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Barça, dibuixos i l'ajuntament

El Barça guanya i jo tenia a punt una tira còmica quan perdia. L’he hagut de canviar a l’últim moment. Surt divendres. He anat just. Els maquetadors em degollaran viu!

CANVI DE TEMA:
Fa unes setmanes, un amic va venir a encarregar-me un dibuix d’un dia per l’altre per una activitat local que organitzava un Ajuntament. L’amic venia de bona fe (era voluntari; no pas funcionari), i els de l’Ajuntament el van prevenir que no sabien si jo cobraria o no. Per l’amic vaig fer el dibuix en tres hores, amb ell al costat donant el vist-i-plau per aconseguir resultats òptims a l’instant. Ell es va comprometre que sortiria tal qual, sense modificacioncs, i que en farien samarretes.

A dia d’avui:
– Van sortir uns cartells farcits amb munts de lletra aprofitant CADA raconet de la il·lustració (fins i tot els espais en blanc de DINS de la il·lustració en sí!).
– La lletra dels cartells era feta amb la font COMIC SANS (que encara ignoro com és que hi ha gent que pretesament entén la joventut i utilitza aquesta font creient que “connecta” i transmet “bon rotllo”), que enllardosia les lletres pròpies que jo hi havia dibuixat a mà alçada (quina vergonya!).
– Els tríptics eren igual però en blanc i negre.
– I fins aquest diumenge no van sortir les samarretes: Amb un dibuix/logo/disseny fet per algú altre. “És que les samarretes havien de ser en blanc i negre i aquella il·lustració era en color!”, es veu que van justificar els organitzadors. (Emmm… Si algú no sap canviar els colors d’una il·lustració es pot demanar al propi autor que hi faci algun canvi ràpid; ni que sigui per quedar bé amb el paio que va fer la il·lustració de forma voluntària. Sembla que per ser voluntari es menystingui la feina feia!) El meu amic, avergonyit, s’ha disculpat pel mal tracte rebut (ell només tenia la missió d’aconseguir el dibuix, i va queixar-se degudament de cada cagada que l’Ajuntament va fer, tot i que sembla que no serveix de res!).
– Es clar, i no he cobrat res. I no hi ha expectatives de fer-ho.

Sé que són bona gent i que tindran les seves excuses, però hi ha d’haver límits; si volen voluntaris per trepitjar-los, amb mi que no hi comptin.

6 COMENTARI/s
meiko
Esborrar — 19/5/06
ho fa tothom això, a mi em van estar demanant amb insistencia una tira comica, m’asseguraven que la publicarien a la rebista del barri, i tot i tenir el meu numero de telefon no em van trucar per dir-me que havien canviat la data de entrega i no me la van publicar ni aquell mes ni el següent com em deien… al final a internet i gràcies…

marta_olletas
Esborrar — 19/5/06
Vam haver de fer una web per classe en parelles, i la meva companya no ho va entendre quan vaig riure a la seva proposta de fer els títols en Comic Sans. Veig que no estic sola.

Al final vaig acabar cedint, però, perquè ella no va acceptar com a argument “és que em fa ràbia”

meiko
Esborrar — 20/5/06
a mi tampoc m’agrada la comic sans per a les tires cómiques, no sé és una lletra… lletja

ma
Esborrar — 20/5/06
només cal buscar “comic sans” al google per veure la multitud de gent k no li agrada la font!

jpm
Esborrar — 26/5/06
Exacte! Doncs us n’explico una altra: Una editorial va publicar TOT UN LLIBRE amb la font COMIC SANS! Argument: L’autor trobava que així s’aproximaria als joves, que és a qui anava encarat. No ho trobeu molt malentès, això? Diria que és una lletra que només fa gràcia a qui la veu per primer cop i a la gent “madura d’enteniment” que creu que l’identifica amb els joves… Aisss. Sort que a les escoles de disseny (pel que em diu un amic), ja els deixen clar que han de lluitar contra aquesta aberració tipogràfica!
😉

Esborrar — 29/5/06
No sé, no trobo que la Comic Sans sigui dolenta “per si”. Abusar de qualsevol tipus de lletra és dolent, perquè cal relacionar-lo amb el contingut. Tant dolent és voler fer-ho tot en Comic Sans com fer-ho tot en Arial 12, molt visible però que també cansa. Home, seria pitjor fer-ho tot en Windings, no? ^_^

Mostrar l'entrada · Comments are closed