Bé, la paternitat i la nova feina em tenen allunyat de la web, però encara estic força actiu a Twitter. Per la resta gravo algun àudio i animo algun espot, participo a la realització de documentals (bé, d’un), dono classes i faig algun curt que guanya algun premi i tot. El 2017 està sent un any correcte i força satisfactori, així en general.
Però em queda pendent actualitzar la web amb dibuixos nous. Va, serà un propòsit d’any nou!
Els dies passen, l’any s’acaba i el temps s’escurça. (Que falta temps per tot, vull dir!) Aquests últims dies he visitat Liverpool i amb els amics de Focafilms vam guanyar un altre premi al Julius de Vic.
Aquest cop el guardó Jaume Esteve a la millor interpretació, a càrrec d’un genial Mia Puig pel nostre curt Clergyman. N’estem molt contents, ja que darrera aquest protagonista vam estar-hi treballant unes setmanes força estressants. Gràcies al jurat per la decisió! Per la resta, seguim pencant ara que hi ha feinetes: Alguns piratets i buscatresors que aviat treuran el nas per aquí….
A la passada edició del festival de curts Julius vam tornar a presentar dos curts amb la colla d’amics (en nom de Focafilms). Els cartells els vaig fer seguint instruccions i consensuant amb els companys, amb el concurs ja superat:
D’una banda, Modja, un homenatge a la sèrie B clàssica amb l’aparició d’amics i coneguts en un rodatge fent íntegrament en anglès (i en broma, naturalment).
A l’altra banda, Muuu, un curt molt personal i proper entorn la història d’un nen obstinat a descobrir la veritat… i que va ser el curt que va guanyar el gran premi Julius ciutat de Vic 1010! Visca Focafilms!
🙂
(No cal dir que vaig col·laborar fins on vaig poder en tots dos curts, eh? Sobretot en l’apartat de producció.)
Què és un Flub? Els qui van assistir al Július 2008 van conèixer-ne un d’animat, “El Remeneta”. Però ara parlo del còmic rebutjat al concurs La Tira Més Jove 2009:
I tenia tot de subtrames sobre oficines i similars a punt per desenvolupar!
🙂
Vet aquí el rètol del curt que originar tot això (que de moment no va més enllà)
I ara a veure quan penjo el curt a Internet! Ais!
😀
Després de dos anys de sequera… FocaFilms torna al Festival Július! I ho fa per partida doble; per una banda amb un curt seriós i pretenciós com aquells que sempre hem criticat, que parteix d’una bona idea però es perd en l’execució (vaja, coses nostres de no saber-nos organitzar bé a l’hora de rodar):
SET MINUTS. La passió de dues vides obsessionades. Hi estrenem al món dels curts l’Ariadna, actriu i excel·lent ballarina que ben aviat veurem amb la Companyia de Dansa Russa a Barcelona! També ha col·laborat amb nosaltres un membre de la CORI reusenca (el gran Guillem Ramos) i hem tingut ajudants de luxe en l’apartat sonor i d’efectes digitals (vam planificar tan malament el rodatge que vam necessitar mil i un retocs per solventar micros inoportuns i actors mal colocats). Ains. Una feinada que potser no es transmet a la pantalla, però hem arribat a la final! Apa!
🙂
D’altra banda… suplim la quota d’humor absurd amb l’estrena de Focafilms Animation, amb un curt ràpid, ximplet i fet en Flash (Gemma, és el curt que et deia fa temps!), protagonitzat per un “flub” anomenat Remeneta:
EL REMENETA A… “LA MÀQUINA DEL TEMPS”. La curiositat va matar el gag. I mai millor dit. Sense més comentaris. Ains…
Tot això on i quan?! Aquest cap de setmana a VIC, clar! Al Festival Július! No us ho perdeu!
Július superat! Com sempre no hem guanyat res (i la veritat és que aquest any teníem més clar que mai que no tocava, clar!). I bé-bé; coincidim amb bona part del palmarès, la cerimònia va ser amena i no ens ha quedat mal regust de boca entorn les expectatives que duiem.
Per mi, només hi hauria un punt més discutible (l’únic, això sí). No em va convèncer el redactat de la resolució els membres del Jurat del concurs de cartells. Tenint en compte que es destaca l’amateurisme de la majoria d’autors a concurs se’m va fer molt estrany que el jurat decidís esmentar, a banda del guanyador, un bonic llistat de cartells que els havien agradat més que els altres. Potser la intenció era bona, però van donar una sèrie de noms “finalistes” (a banda dels TRES FINALISTES reals) que al final no havien guanyat, i això deixava un lleuger sabor agredolç. 
Es clar que tot va a gustos i el Jurat tan sols dóna la seva opinió (això és indiscutible, inapelable, i s’ha d’acceptar sens dubte), però trobo que és més que discutible, en canvi, la forma que van tenir de donar-la: El redactat de la resolució en sí, vaja. (I això ja no és cosa de l’organització.)
Ai… Però per la resta… Visca l’esperit Július! Visca el gran Groucho Marx! (El Marx a qui tots ens volem assemblar malgrat que, inevitablement, acabem sent tristos, poca cosa, exclosos i menytinguts com en Zeppo.)
😉
Moc, moc! I també dos ous durs!
(Ara he recordat que fa una setmana vaig acomiadar-me amb aquesta última frase d’un guàrdia de seguretat molt groller d’un edifici de La Generalitat. Que bonic és haver crescut educat amb films dels Germans Marx!)
És increïble que entre la foto de l’esquerra i la de la dreta només hi hagi una hora de diferència:
És només una hora el que fa que a l’entrada d’algunes activitats nocturnes de la Festa Major del meu poble ara em demanin si sóc major d’edat per accedir-hi! (Verídic.) És possible recular 10 anys amb una màquina d’afeitar? Curiós. Un possible argument pel tema del concurs Július d’enguany?
Tres coses ràpides:
– Estic rumiant com capturar un petit tastet del DVD (sense que l’ordinador hagi d’estar-se hores processant) de l’obra de teatre dels gats que vam fer per penjar-ho al Youtube. El més aviat possible ho faré!
– Properament penjaré algun webcòmic… Segurament sobre la foto que vaig haver d’anar a fer a en Montilla a Espinelves. (Vaig fer un intent d’homenatge a Velàzquez i a Jan van Eyck.)
– Els últims dos anys havíem participat al concurs de curtmetratges Julius de Vic amb els companys de FocaFilms. Aquest any no hem pogut per una multitud d’imprevistos, però mirarem de rodar el curt igualment el més aviat possible. La gràcia és que, segons Osona.com, aquest any sí que hem guanyat premi! Per fi! La clau era no participar-hi! Atenció a la imatge:
(El que surt amb cara de xiste a la foto sóc jo, i no pas el veritable guardonat! Actualitzat: Ja han retocat el text. Llàstima, abans era més divertit!)
Apa, i ara l’esbós de Kadingir d’avui (tranqui, que ja s’acaben):
(Clica-hi a sobre per veure-ho ampliat!)
Bé. Esbossos de llocs i edificis. Principalment el castell i la casa. La idea de la qual vam partir era que ambdós edificis havien de tenir una retirada (per allò de les dimensions paral·leles), i el principal repte va ser jugar a fer que la façana del castell semblés més la d’una casa que la del “típic castell”. Aquests dos esbossos, a més, van donar peu a una de les portades per una autoedició limitada que en Jun i la Cè van fer del seu llibre (abans que sortís publicat per una editorial “de debò”, vaja). També hi ha a l’esbós alguns intents de mapejats per “estudiar” la distribució de les àrees dels edificis, i ho he completat amb uns quants apunts que vam prendre de l’arquitectura de Shapla.
© 2023 vinyeta.com. Tots els drets reservats.
Provist per WordPress. Dissenyat per 
