Buf… Diada de Catalunya! No sé què dir… Doncs aprofito per rescatar un tema endarrerit, de ja fa 12 dies, per la Festa Major de Centelles! Em refereixo a les tres funcions del musical Germans de sang! I va sortir prou bé, la veritat (sobretot tenint en compte les premonicions que teníem!). Quina gran família vam ser, malgrat les tensions, els nervis i els rencors d’última hora. Hem fet un sopar i tot de comiat. (Un comiat sobretot per a mi, que costarà que em torni a embarcar a alguna obra que no sigui la que preparem per l’any vinent amb el grup del poble. Ara a reposar una mica d’escenari!)
I aquest cop tenim vídeos i fotos d’aquest drama sobre dos amics que creixen en mons diferents, sense saber que són germans. Que gran és poder ser petit, i créixer a cada nova funció! Que grans són els moments en que tenim 7 anys! Ens ho passàvem teta! D’aquesta obra enyoraré sobretot l’Arnau, la compenetració que hem desenvolupat i la seva gran dedicació per tal que tot sortís bé; ja hem compartit escenari a tres obres diferents! A La botiga dels horrors jo era el florista i ell movia la planta que al final havíem de matar, a Entre Gats ell era el gat protagonista i jo el gat dolent amb qui s’esbatussava i ara a Germans de sang ell ha estat el noi pobre, Mickey, i jo el noi ric, l’Eddie. Ara l’Arnau és a punt d’estrenar una obra grossa, que espero que li funcioni molt bé i el tinguem ben aviat al món professional! En tot cas, ja és millor actor que molts dels que surten a televisió avui dia, això sens dubte!
Precedents: Queda recordar que també vam fer l’obra a Vic fa un anyet, assajant durament, on jo substituia un dels actors de quan la van fer als Hostalets de Balenyà, ja amb el personatge de l’Eddie Lyons.
I ara, una postaleta de record (clica-hi a sobre per veure-la millor):
Que quedi pel record! Llagrimenta d’enyorança inclosa.
🙂
(M’han 
I ara un record, va: Divendres passat vam fer Germans de sang amb el grup Amics de Balenyà a Vic. És el grup on vaig entrar substituint un actor a l’obra que preparen per setembre; La filla del mar. Però resulta que els van demanar de repetir per a una causa benèfica l’obra musical de Germans de sang (que van fer el setembre passat, tal com surt a la foto en miniatura), i com que faltava l’actor que feia de segon germà (el ric), que treballa lluny aquest estiu, em van demanar si podia fer-ho. Vaig dir que sí, i la veritat és no me’n penedeixo: Em van deixar reinventar-me el personatge al meu gust, vam fotre’ns a improvitzar amb l’Arnau (el germà pobre) a les escenes on teníem 7 anys i vam riure un munt amb la complicitat del públic des del principi. L’obra, en general, va sortir molt rodona i tothom va emocionar-se. Malauradament, l’organització benèfica que ho va muntar no va fer massa propaganda, i el públic vigatà va brillar per la seva absència. (Val a dir que els pocs que sí que van venir de Vic van er molt agraits i efusius, eh!) Al final, però, només una quarantena de persones (la majoria de Balenyà) i, això sí, aplaudint dempeus (em sembla que és el primer cop on tothom aplaudia dempeus en una obra on he col·laborat!). Va ser molt bonic. I només era una única funció. Un mes d’assaig per a un sol dia! Però un gran dia. Llàstima del públic absent, però ben mirat ells s’ho van perdre! Ah, i l’altra nota negativa; els mitjans osonencs (aka “vigatans”) van passar del tema i no tenim ni una miserable foto de record de la funció. Vaja, que ni una imatge pel record d’una nit on ho vam passar tan bé a l’escenari!
