Tercera edició, amb TOTS ELS NÚMEROS: El Pedrot Filomenal, La Cabra Secreta, El Pres de Pèl, Les Calces de Foc, L’Orde de Fèlix (el gat), El misteri de les galetes Príncipe de Beukelaer, Les Relíquies dels Pebrots i El Gran Final! Ara amb una pàgina extraviada extra! (Ah, i tots els qui consteu com a co-autors teniu dret a la vostra còpia gratuïta! Quim, Edu, Dani, Pere, Gemma, Pau, Laura, Damià i Xevidom! Envieu-me un correu a “correu ensaïmada vinyeta punt com” i ens entendrem!) I qui vulgui saber de què va, tot això, que revisi als arxius del DVG…
😉
A les properes entrades faré un repàs del Festival de Sitges, que ja vaig tard, i només dir que el “projecte” al qual vaig al·ludir a l’entrada anterior no ha arribat a bon port (per ara, que miraré de reaprofitar-ho per a altres bandes un cop torni a estar animat). Durant aquests dies també m’he encarregat de muntar els pòsters, les caràtules i els tríptics d’una obra de teatre musical, col·laborar en dos curtmetratges i participar al nou Harry Potra.
de la Mercè Masnou, no ha tingut el mateix impacte! Però val a dir que això d’anar a signar llibres havia de ser una experiència més iniciàtica que altra cosa, aquest any!
Oriol Vergés és el primer escriptor de “renom” amb qui vaig parlar… I és que, fa anys, quan era un estudiant d’Institut menor d’edat, vaig participar a la Marató de TV3 sobre malalties cardíaques: Al poble es va organitzar una recapta benèfica i van convocar tot d’il·lustradors importants de la comarca i rodalies, entre els quals la Pilarín Bayés i un pintor local que donava classes a l’escola de dibuix. El pintor va declinar amablement la invitació perquè volia organitzar l’assumpte, i ens va trucar a mi i a una altra noia perquè anéssim a fer els dibuixos allí en representació de l’escola del poble (on jo havia estudiat uns anyets de ben petit, abans d’anar a fer còmic a Vic). La cosa consistia a il·lustrar els contes que l’alumnat local havia escrit sobre malalties del cor. I la gràcia és que també van venir un parell d’escriptors a escriure en directe! I un va ser l’Oriol Vergés, clar. Ell va escriure en directe un parell de contes ràpids que la Pilarín va il·lustrar. El que em feia il·lusió és que l’home va escollir el meu raconet (on jo dibuixava) per escriure en calma, i va donar-me conversa de tant en tant. (A mi em feia il·lusió que un escriptor professional em parlés directament, clar, i va quedar-me pel record aquella imatge propera de l’escriptor l’Oriol Vergés, juntament amb la seva pipa.) Quina gràcia que ara presenti un conte que he il·lustrat! La vida dóna voltes!
– Que hagin anunciat que la pel·li Grindhouse del tàndem Tarantino i Rodríguez arribarà a Europa 
