Suposo que és millor que ho reconegui un mateix que no pas que li retreguin:
Tag Archives | La Nena
La Nena al record…
Últimes tires que repesco de “La Nena”. Però les seves aventures segueixen a l’ECEC, que consti!
Tires de la Nena
LA DADA: La “Nena” es diu “Angi”. Ho deia a la fitxa del personatge, però mai no ho vaig dir a la tira! Ella es diu Angi (li ve d’Àngels) i la seva amiga Ester (ella sí que sortia anomenada així).
I ara, algunes tires del personatge (emblemàtiques, religioses, reivindicatives…):
I visca la Bat-Nena!
Personatge: La Nena
Entre 2005 i 2007 vaig publicar una tira setmanal al setmanari osonenc Osona comarca. A banda que vaig aprendre a polir la tècnica i l’estil (superant una mica el que ja anava fent amb en Xaqui), vaig tenir el plaer d’entrar en contacte amb en Xevidom i en D’ni. Grans (i admirats)!
La Nena era un personatge escèptic; una adolescent incrèdula amb una amiga de pitrera prominent. Li vaig agafar molta estima (cada personatge publicat és una victòria personal), i em va costar molt “acceptar” que ja no hi era quan es va acabar la feina. Així que la vaig reciclar (a ella i a l’amiga), i ara viuen una segona vida amb en Johan als ECEC.
🙂
Va, també n’aniré recuperant algunes tires, properament!
Bones festes!
La veritat és que mai no m’hauria imaginat aquesta postal de bones a primeres, però va anar sortint…
“Va, va, fem que el prota de El Pirata Bo surti cagant un Tió pirata. He, he… Serà molt entranyable i familiar! I ara els Reis, que podrien ser la resta de la tripulació de… Un moment, espera! No, que no és una postal per la web de El Pirata Bo, sinó per mi! Llavors que els Reis siguin altres personatges que m’hagin donat feina aquest any… Val, en Xaqui, la Nena (que acaba de tornar a impremta en un altre context) i en Logan. Però, ara què? Si escric un text d’acompanyament caldrà que expliqui una mica d’on vénen els personatges, no? Ais, però això és molt lleig, com molt ‘Santiago Segura’, anant explicant qui és cadascun del pal promoció i tal! No, no, val més que parlin per si sols… Clar! QUE PARLIN! I què dirien? Parlarien de la seva feina en aquesta postal, suposo… Però què hi fan, a la postal, clar? Espera, espera… Hi fan hores extres! Per la crisi, coi!”
Si és que mira que és lògic! Com mola quan són els personatges els que et munten l’escena i no pas tu a ells!
😉
Bon Nadal, bona sort, millors ànims i feliç 2009!
Bentornat, sense tira però enfeinat
He tornat de Mèxic! I amb les piles ben carregades… per descobrir un correu electrònic on m’anuncien que suspenen temporalment la meva tira còmica bimensual!
Buà! Ja la van enviar de vacances el 2006… però ara és un “adéu” temporal “defintiu”: En el sentit que ara no hi ha la promesa que el personatge tornarà, sinó que tot dependrà de si arriben temps de bonança econòmica pel mitjà i es pot reinstaurar la pàgina d’humor gràfic. Vaja, que el tema és molt delicat i és poc probable que torni, almenys a curt termini.
L’enyoraré. (Ara ja començava a tenir personalitat pròpia i havia aconseguit alguns gags aprofitables! Ja formava part de la família i ocupava un pensament més en la meva rutina diària. … A banda que dóna molta categoria poder anar pel món dient que tens una tira còmica periòdica publicada en un mitjà “de debò”.) Ains…
PER CERT! La setmana vinent surt la meva última tira. Estic polint una idea amb l’ajuda d’un maquetador del setmanari (res de l’altre món, però)… Algun suggeriment per “tancar” amb alegria?
Pel que fa a Mèxic: Fabulós. L’amic que hi tinc està encantat de conèixer-se i més prim que mai. A més, menjar barat, bons allotjaments, grans excursions, paisatges sublims i esquenes vermelles! Una experiència enriquidora, breu i intensa. I sí; vaig anar a Chichen Itzà, Èric!
😀
Prometo fer-ne crònica quan em tregui de sobre un parell de feines pendents, entre les quals alguns dibuixos i il·lustracions (i un còmic per a un àlbum col·lectiu que ja anunciem al youtube i tot!)… (Asokita, tinc un diari fet a mà en una llibreta molt xula que em va regalar una amiga, però em faltarà temps lliure per passar-ho a net! També ho puc anar fent per entregues, clar…)
Què més? Ràdio, cert!
Tot rememorant el gran programa que vam fer l’estiu passat amb la Lou, he arribat a la conclusió que és poc provable que el tornem a fer aquest any per incompatibilitat laboral meva! Ostres. M’ha fet una angúnia estranya pensar-ho: Després de 10 anys i pico fent el préssec a emissores municipals o no-professionals, només he aconseguit treballar un mes com a locutor professional! (FRUS-TRA-CIÓ!)
Però bé, és el que hi ha per ara! (Veieu? M’he intoxicat de l’optimisme de Mèxic!)
Parlem d’estudis: Si tot va bé, aquest juny acabaré la meva segona carrera. Ja només em queden tres assignatures que miraré de treure’m de sobre al llarg del semestre que ara comença.
Conclusions? Perdo com a humorista gràfic i com a locutor de ràdio, tot i que la feina va bé tot i no ser el que voldria, i els estudis també van bé i els viatges pel món han anat seguint. Bé, no es pot tenir tot. (Optimisme, optimisme! I que duri!)
😉
I ara el racó friqui (recull d’algunes ximpleries que tenia rondant per l’ordinador i volia comentar abans de marxar):
1.- Decepcionat pel final de l’últim Harry Potter. (Una gran traducció, per cert… En català. Ehem.)
2.- Curiositat xorra! Els qui s’hagin quedat amb la sensació de “Erh?” veient la decebedora CLOVERFIELD (àlies MONSTRUOSO) podran veure amb calma l’especte del monstre que hi sortia gràcies a la web on ensenyen la joguina que han fet de l’animaló (per cert, que vist així, en fred, es veu un pèl cutre… però la pel·li també ho era!). Humm… I a aquella pel·li quin mal li fa el doblatge, ja posats a criticar. I la vaga de guionistes!
3.- Per fi! El tràiler del nou Indy! Quina por fot, la pel·li… Quins nervis! A veure, el tràiler té bons punts, però la part final sembla muntada amb el cul (com se’ls acut tallar així la música?!). Hi ha tràilers fets per principiants més bons que aquest! Per la resta, tant en castellà com en català tindrà el doblatge de sempre i pel que s’entreveu sembla mantenir “l’essència” de la saga… PERÒ… canten MOLT, els efectes digitals, oi?! Ai, que patirem la “Maledicció de George Lucas”!
4.- Ah, i pels qui tinguin temps per jugar a l’ordinador (no és el meu cas), recomano un article sobre videojocs gratuïts (hi ha de tot, simuladors de ball, de guitarra, estrategia, aventures gràfiques, rol, de disparar, etc.).
http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw478c0a07968ad&&iframe=1
ACTUALITZAT!
6.- Veig a TVE un concurs d’intel·ligència per a tots els públics i amb bona pinta, tipus Brain Training… i que el passen un dilluns a la nit! Seran rucs! A sobre tindran la cara de dir que el programa no funciona i ja no en faran més! Si tenia potencial, però per a un horari més assequible per a tota la família i pel cap de setmana o l’estiu! Mira que són obtusos, els programadors de tele! Sembla que condemnin els productes abans d’estrenar-los! Com juguen amb els nostres calés!
😉
The Short One has left the town…
En Marc se’n va. Vaja, se n’ha anat. Ahir a la nit deuria posar els peus a l’aeroport JFK. Fa més de 10 anys que ens coneixem (des de l’Institut!) i hem fet ràdio, tele, teatre i curtmetratges junts. Havíem arribat a un nivell de connexió i química envejable. (És el que té dormir junts tans cops!) I el millor; la meva xicota també s’hi portava bé (tot i haver d’acceptar que ella sempre hauria arribat més tard que ell). Junts som un trio indestructible.
🙂
Però ara en Marc se’n va a fer les Amèriques. Un vell somni comú que ell complirà abans. Ara bé, penso anar-hi, que tenim un curt a mitges!
Per celebrar la seva partença, un còmic (l’original surt al diari aquesta setmana, però aquest l’he retocat lleument perquè els personatges siguem ell i jo):
És genial sentir-li dir que no podem estar-nos quiets, que la vida consisteix a anar més enllà i fer coses. (Fa uns anys ell no tenia esma per estudiar i amb prou feines per buscar feina! Veure’l en moviment com ara posa la pell de gallina!) I l’anècdota de les formigues és real: Abans d’ahir a la matinada estava espolsant-li formigues de l’esquena en un pàrquing vigatà, sota l’atenta vigilància dels Mossos d’Esquadra. No podria ser un comiat més romàntic, oi? Ehem.
Ara és a Nova York. I és un home que no vol mai que el felicitin per l’aniversari, a qui li costa donar gràcies i acomiadar-se. (Per això no el vaig felicitar aquest dimarts, que era el seu aniversari; preferia poder-me’n acomiadar.) Allà hi encaixarà de perles, no trobeu?
😀
S’ha passat dies dient-nos que no ens trobaria a faltar. I és probable, però sé del cert que a les nits enyorarà les caminades interminables pel poble i per la ciutat (segur que des del primer dia estarà fent excursions per la city). Ais! Els partits de futbol a la matinada, les excursions improvitzades a la muntanya o (en el seu defecte) a l’espai Fòrum, les bromes al bar de torn, les estones amb mil i un amics i companys de viatge i els moments de complicitat viscuts en antena…
Ahir a la nit jo ja enyorava anar a fer la típica passejada nocturna amb el seu gos, el Noi. Però això és normal, en mi, que per això sóc el nostàlgic de la parella.
😛
Suposo que així comença la nova temporada. Amb enyorança i amb un nou món de possibilitats al nostre abast. Que l’aventura no s’aturi.
See you, li’l buddy!
Vacances de ficció
(Fer webcòmics també em serveix per buscar un estil de dibuix ràpid i amè; i poso a Tutatis per testimoni que algun dia aconseguiré dibuixar un webcòmic “ràpid” on els personatges tinguin el mateix traç a cada vinyeta!)
¬_¬|
Per la resta, em passo el mes d’agost treballant. Bones vacances als qui en tinguin!
