Buf. Va, una mica de crònica: Resulta que fa un mes vam comprar bitllets per anar a Japó a l’estiu. Veient el panorama, ja no tenim tant clar si al final hi podrem anar. No em sap tan greu pels bitllets, sinó per la situació del país. Terratrèmol, tsunami i ara perill nuclear a causa dels dos anteriors…
Japó és un lloc que a través del cinema, la ràdio, el còmic o l’animació m’he arribat a sentir molt proper, i sap molt greu veure el tràngol que passa. (A més, hi tinc un cosí vivint amb la seva dona i filla.)
ENLLAÇOS RECOMANATS
En tot cas, desitjant poder-hi anar però, sobretot, que es recuperin de la crisi que pateixen, aprofito per difondre una mica la informació que he anat compilant pel nostre hipotètic viatge. Per això recomano els blogs i les webs que hem anat revisant tot fent-nos la boca aigua. Ben recomanables (copio aquí les que ens han donat més idees i per ordre de preferència):
– Japanzone. Crònica de viatge d’uns amics vigatans
– Amb compte. Crònica de viatge completíssima d’en Roger
– Go to Japón. Crònica d’un viatge completíssim i inspiracional, de nord a sud
– Anem al Japó?. Blog amb crònica i consells de Japó d’una parella d’otakus
– El blog d’en Kirai. Mític, d’un que viu a Japó i dóna mil idees per viatjar-hi
– Portal Japón. Pàgina especialitzada en viatjar a Japó amb un toc friqui
– Els Valeriano al Japó. Amena i didàctica crònica de viatge
– Anotnio. Crònica d’un altre que va anar a Japó i va pujar al Fuji amb bambes
– Viajar a Japón. Una altra web especialitzada en aquesta destinació
Vinga, animeu-vos a visitar Japó tan bon punt es recuperin! S’ho mereixen!
😉
I ara un record, va: Divendres passat vam fer Germans de sang amb el grup Amics de Balenyà a Vic. És el grup on vaig entrar substituint un actor a l’obra que preparen per setembre; La filla del mar. Però resulta que els van demanar de repetir per a una causa benèfica l’obra musical de Germans de sang (que van fer el setembre passat, tal com surt a la foto en miniatura), i com que faltava l’actor que feia de segon germà (el ric), que treballa lluny aquest estiu, em van demanar si podia fer-ho. Vaig dir que sí, i la veritat és no me’n penedeixo: Em van deixar reinventar-me el personatge al meu gust, vam fotre’ns a improvitzar amb l’Arnau (el germà pobre) a les escenes on teníem 7 anys i vam riure un munt amb la complicitat del públic des del principi. L’obra, en general, va sortir molt rodona i tothom va emocionar-se. Malauradament, l’organització benèfica que ho va muntar no va fer massa propaganda, i el públic vigatà va brillar per la seva absència. (Val a dir que els pocs que sí que van venir de Vic van er molt agraits i efusius, eh!) Al final, però, només una quarantena de persones (la majoria de Balenyà) i, això sí, aplaudint dempeus (em sembla que és el primer cop on tothom aplaudia dempeus en una obra on he col·laborat!). Va ser molt bonic. I només era una única funció. Un mes d’assaig per a un sol dia! Però un gran dia. Llàstima del públic absent, però ben mirat ells s’ho van perdre! Ah, i l’altra nota negativa; els mitjans osonencs (aka “vigatans”) van passar del tema i no tenim ni una miserable foto de record de la funció. Vaja, que ni una imatge pel record d’una nit on ho vam passar tan bé a l’escenari!
