Tag Archives | Videojocs

Actualitzant a ritme de 'Monkey'!

Què?! Que no actualitzo?! Apa?!

Bé, sí. És cert. He canviat de feina… I és que anava a quedar-me a l’atur i a tenir tot el temps del món per dibuixar, guionitzar, riure, jugar, endreçar i fer blogs… però he tingut tanta mala sort que he trobat una nova feina i l’he començada dos dies després que no em renovessin contracte a l’anterior!

En tot cas, la nova feina m’ocupa més hores i entre el teatre i els projectes “extralaborals” no em permetrà anar tant a la meva ni tenir tant temps per mi com abans. Però aguantarem uns mesets per provar a veure què, eh? Que no diguin que no hi poso ganes!

Mentre preparo alguns posts ensenyant les feinetes fetes recentment, aprofitaré per anar bavejant amb un passió meva… I és que si els culés s’emocionen quan el seu equip fa triplent, ¡¿què coi hem de fer els fans de la saga de videojocs Monkey Island quan després d’anys de no saber-ne res ens donen la sorpresa a la fira E3 dient-nos que estan preparant DOS jocs nous de la saga?! Estan treballant en una seqüela per capítols (Tales of Monkey Island) i en un remake total del primer joc (The Secret of Monkey Island) per PC i Wii!

La seqüela (el CINQUÈ capítol de la saga, que a sobre anirà dividit en subcapítols):

I el remake (atenció a la comparativa amb l’original, que he posat a sota):

El millor és que Ron Gilbert, el creador de la saga, torna a participar-hi i que la cosa porta molta empenta. Me n’alegro molt! (Tràilers d’un i altre!)

Ja va creixent la llista de videojocs que sóc capaç de comprar-me tot i no tenir temps per jugar-hi mai! (Afegiu-hi els Caçafantasmes i el dels Beatles!)
😉

Va, i no puc estar-me de recomanar AQUEST TRÀILER en concret del joc dels Beatles, que és una passada que fara les delícies de tot seguidor del grup!

😀

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 2 ]

Bentornat, sense tira però enfeinat

He tornat de Mèxic! I amb les piles ben carregades… per descobrir un correu electrònic on m’anuncien que suspenen temporalment la meva tira còmica bimensual!

Buà! Ja la van enviar de vacances el 2006… però ara és un “adéu” temporal “defintiu”: En el sentit que ara no hi ha la promesa que el personatge tornarà, sinó que tot dependrà de si arriben temps de bonança econòmica pel mitjà i es pot reinstaurar la pàgina d’humor gràfic. Vaja, que el tema és molt delicat i és poc probable que torni, almenys a curt termini.

nenadeu.gif

L’enyoraré. (Ara ja començava a tenir personalitat pròpia i havia aconseguit alguns gags aprofitables! Ja formava part de la família i ocupava un pensament més en la meva rutina diària. … A banda que dóna molta categoria poder anar pel món dient que tens una tira còmica periòdica publicada en un mitjà “de debò”.) Ains…

PER CERT! La setmana vinent surt la meva última tira. Estic polint una idea amb l’ajuda d’un maquetador del setmanari (res de l’altre món, però)… Algun suggeriment per “tancar” amb alegria?

Pel que fa a Mèxic: Fabulós. L’amic que hi tinc està encantat de conèixer-se i més prim que mai. A més, menjar barat, bons allotjaments, grans excursions, paisatges sublims i esquenes vermelles! Una experiència enriquidora, breu i intensa. I sí; vaig anar a Chichen Itzà, Èric!
😀
Prometo fer-ne crònica quan em tregui de sobre un parell de feines pendents, entre les quals alguns dibuixos i il·lustracions (i un còmic per a un àlbum col·lectiu que ja anunciem al youtube i tot!)… (Asokita, tinc un diari fet a mà en una llibreta molt xula que em va regalar una amiga, però em faltarà temps lliure per passar-ho a net! També ho puc anar fent per entregues, clar…)

Què més? Ràdio, cert!
Tot rememorant el gran programa que vam fer l’estiu passat amb la Lou, he arribat a la conclusió que és poc provable que el tornem a fer aquest any per incompatibilitat laboral meva! Ostres. M’ha fet una angúnia estranya pensar-ho: Després de 10 anys i pico fent el préssec a emissores municipals o no-professionals, només he aconseguit treballar un mes com a locutor professional! (FRUS-TRA-CIÓ!)

Però bé, és el que hi ha per ara! (Veieu? M’he intoxicat de l’optimisme de Mèxic!)

Parlem d’estudis: Si tot va bé, aquest juny acabaré la meva segona carrera. Ja només em queden tres assignatures que miraré de treure’m de sobre al llarg del semestre que ara comença.

Conclusions? Perdo com a humorista gràfic i com a locutor de ràdio, tot i que la feina va bé tot i no ser el que voldria, i els estudis també van bé i els viatges pel món han anat seguint. Bé, no es pot tenir tot. (Optimisme, optimisme! I que duri!)

😉
I ara el racó friqui (recull d’algunes ximpleries que tenia rondant per l’ordinador i volia comentar abans de marxar):

1.- Decepcionat pel final de l’últim Harry Potter. (Una gran traducció, per cert… En català. Ehem.)

2.- Curiositat xorra! Els qui s’hagin quedat amb la sensació de “Erh?” veient la decebedora CLOVERFIELD (àlies MONSTRUOSO) podran veure amb calma l’especte del monstre que hi sortia gràcies a la web on ensenyen la joguina que han fet de l’animaló (per cert, que vist així, en fred, es veu un pèl cutre… però la pel·li també ho era!). Humm… I a aquella pel·li quin mal li fa el doblatge, ja posats a criticar. I la vaga de guionistes!

3.- Per fi! El tràiler del nou Indy! Quina por fot, la pel·li… Quins nervis! A veure, el tràiler té bons punts, però la part final sembla muntada amb el cul (com se’ls acut tallar així la música?!). Hi ha tràilers fets per principiants més bons que aquest! Per la resta, tant en castellà com en català tindrà el doblatge de sempre i pel que s’entreveu sembla mantenir “l’essència” de la saga… PERÒ… canten MOLT, els efectes digitals, oi?! Ai, que patirem la “Maledicció de George Lucas”!

4.- Ah, i pels qui tinguin temps per jugar a l’ordinador (no és el meu cas), recomano un article sobre videojocs gratuïts (hi ha de tot, simuladors de ball, de guitarra, estrategia, aventures gràfiques, rol, de disparar, etc.).
http://www.meristation.com/v3/des_articulo.php?pic=GEN&id=cw478c0a07968ad&&iframe=1

ACTUALITZAT!

6.- Veig a TVE un concurs d’intel·ligència per a tots els públics i amb bona pinta, tipus Brain Training… i que el passen un dilluns a la nit! Seran rucs! A sobre tindran la cara de dir que el programa no funciona i ja no en faran més! Si tenia potencial, però per a un horari més assequible per a tota la família i pel cap de setmana o l’estiu! Mira que són obtusos, els programadors de tele! Sembla que condemnin els productes abans d’estrenar-los! Com juguen amb els nostres calés!

😉

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 7 ]

Petites grans aventures

Empatx: S’estrena Herois a TVC la mateixa setmana que Spiderman 3.
HEROIS.png
Vejam què tal…

Videojocs: Fa temps que no videojugo. Ja ho vaig dir en alguna entrada anterior, però és que segueixo recordant les hores passades, de més menut, davant la pantalla, i realment en tinc bons records. I estic obsedit a defensar que “no és el mateix” que viuen els videojugadors d’avui dia! (Val, alguns aparells tipus Wii o les pistes de ball DDR estan variant el panorama, però tot i que de tant en tant surt algun joc de gràfics d’infart i història interessant, sóc un nostàlgic d’aventures gràfiques i d’hores perdudes explorant escenaris enormes amb multitud d’opcions a provar…)

Ja he parlat algun cop dels meus favorits…
Quanta nostàlgia! Va, dos més:

LBA – Little Big Adventure

Aventura gràfica en 3D amb dues parts a la venda (es diu que n’hi ha una tercera en preparació). Recordo moltes hores acompanyant en Twinsen a través de diverses illes per fer complir una profecia i derrotar el dolent de torn, alliberant de passada una deesa oblidada que és qui li donava els poders (podies llençar una mena de bola de foc i moure’t amb molta llibertat pels escenaris, fins al punt de trobar camins alternatius que solucionar una situació). A la seqüela, l’Univers creixia i anaves a la lluna i a un o dos planetes més per ajudar a diverses races alienígenes oprimides i, de nou, lluitar contra el dolent de torn renascut. Es veu que la tercera part, si la fan, explicarà les aventures del fill d’en Twinsen (a la segona part la seva dona està embarassada, esdevenint l’heroïna favorida de la saga). Una altra gràcia: La perspectiva era isonomètrica tot i el disseny de polígons en 3D…

Pàgina en espanyol del videojoc a la Wikipedia amb més enllaços interessants.
Vídeos al Youtube amb friquis passant-se el joc sencer. El primer i el segon.

La Abadia del Crimen

Aventura gràfica espanyola mig-oblidada que ha retornat gràcies als mòbils! (Es veu que te’l pots descarregar i jugar-hi.) Impressionant. Perspectiva isomètrica adaptable a diversos tipus de pantalles de color… Mooolt vell però encara actiu. (Estava inspirat en EL NOM DE LA ROSA i és considerat el millor videojoc fet a Espanya.) Doncs bé, hi ha una versió remasteritzada disponible gratuïtament i n’estan preparant un remake en 3D! Ep, i si algú el vol provar, que no es perdi la millor solució d’aquest videojoc que es pot trobar en línia! Eps, i aquí vídeos al YouTube amb una solució… I un enllaç per baixar-se un altre vídeo de la solució… (Aquest joc també permetia arribar a diversos punts seguint camins lleugerament diferents.) I, apa, mapes: l’abadia, l’Scriptorum i el laberint de la biblioteca!
I això no és tot! Vet aquí uns altres que en preparen la seqüela!

Per saber-ne més, la informació que hi ha a la Wikipedia.

Mostrar l'entrada · Comentaris [ 0 ]

'L'Espasa Trencada' torna el juliol

Decidit! Aquest estiu canvio el format del meu quadern de bitàcola!

De moment… Recordeu en George Stobbard? Doncs bé; torna! (Estic parlant d’un videojoc, eh!)

Mentre la xarxa s’omple de friquis tocant els temes musicals de Monkey Island o Mario Bros i dels mugrons de Lara Croft, jo m’emociono amb el que va ser el millor digne successor de les grans aventures gràfiques de LucasArts; la saga Broken Sword (dels creadors del llegendari Beneath a Steel Sky; aquest joc i els dos primers de la saga de l’espasa trencada es poden tornar a jugar al Windows XP, a Linux o Apple gràcies a ScummVM : una oportunitat d’or pels qui creiem en una època passada on els videojocs eren millors).

A la primera entrega Broken Sword – The Shadow of the Templars, eres George Stobbart, un turista nord-americà que quedava involucrat en un atemptat a un cafè parisenc. Per la seva banda, començava a seguir el rastre de l’assassí fins que descobria una conspiració a escala internacional d’una secta de nous Templaris per recuperar el seu poder mitjançant forces sobrenaturals. En l’aventura coneixies un munt de personatges i la periodista francesa Nico. El joc també és en Game Boy i alguna altra consola (vaja, que és un clàssic de moltes plataformes!).

A la segona entrega Broken Sword – The Smoking Mirror, eres George Stobbart de nou (en PC tornava a fer-se servir el ratolí com a eina de joc), que tornava París, citat per la Nico. Allí descobria que estava segrestada i tocava alliberar-la. De resultes, descobria una tribu perduda d’inques que volien fer retornar del més enllà un esperit que podia acabar amb la Humanitat. Era una gran continuació de l’anterior amb poques millores gràfiques; les sorpreses venien del retorn d’antics personatges i dels viatges exòtics del protagonista, a nous indrets selvàtics i impressionants. Era d’agrair el gran sentit de l’humor del propi George, paròdia del prototip d’heroi nord-americà i turista tòpic ignorant.

A la tercera entrega Broken Sword – The Sleeping Dragon, eres George Stobbart de nou (aquí van decidir deixar de fer servir el ratolí! Greu error que els fans van criticar!). Ara, els gràfics en 3D (novetat!) mitjanets i, per la resta, mooolt bona continuitat amb les aventures anteriors. També podies controlar la Nico! La cosa començava amb un accident de George Stobbart a la selva i embolicant-se de nou amb els neoTemplaris! L’acció, per tant, tornava a París amb grans seqüències dins edificis abandonats i catacombes inexplorades properes als llocs mítics dels jocs anteriors. El final, potser massa passat de rosca (amb drac inclòs i llegenda de Sant Jordi!).

Ara estic feliç; han anunciat la QUARTA entrega! Revolution Software ha sabut mantenir un ritme propici i no perdre fans (cosa que sí que va passar amb l’Illa del Mono de LucasArts), i sembla que, a més, els fan cas! El nou joc, Broken Sword – The Angel of Death serà en 3D de nou, controlant a George Stobbart (amb l’imprescindible veu en espanyol de Tomás Rubio) i companyia. La novetat és que es RECUPERA l’ús del ratolí i preveuen adaptar la història a les expectatives dels fans! (Bé, l’anterior no era dolenta; simplement el final era massa passat de rosca.) En tot cas, es veu que hi haurà pocs canvis gràfics de l’anterior (no em sap greu, que ja era molt bo si no t’obsessiones per textures i parides similars com passa amb els jugadors típics de jocs de disparar a matar) i que es mantindrà l’alt nivell de diàlegs i enginy. Fabulós. Un aplaudiment i dempeus! L’estiu passat em vaig passar de nou l’1 i el 2. Aquest estiu repetiré el 3 i, de postres, el 4. Alegria, alegria!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre en Manny "Calavera"

08/12/2005 01:37
Els aficionats als videojocs segur que coneixeu el GRIM FANDANGO… Si no…

Bé, ja l’esteu buscant per jugar-hi. Aquests dies hi estic jugant per tercera vegada. Veritablement té una història immillorable; una croada de quatre anys per la terra dels morts, a la recerca d’una dona i resolvent un complicat cas de malversació de bitllets daurats. Una trama que faria les delícies de John Huston, Michael Curtiz o, també, Tim Burton, ja que l’estètica no deixa de recordar-nos els deliciosos films MALSON ABANS DE NADAL o la recent NÚVIA CADÀVER.

Cada personatge és més interessant que l’anterior, cada diàleg és memorable. És un excel·lent compendi d’allò que les aventures gràfiques havien apres amb MONKEY ISLAND i INDIANA JONES; humor, intriga i drama, amb un univers tan propi que no pots evitar entrar-hi de ple.

El doblatge en espanyol és immillorable, la música digne de tenir en un CD apart per escoltar-la de tant en tant, les seqüències dins el Casino Calavera, sota el mar o a la neu queden gravades per sempre a la memòria dels aventurers… Simplement genial. Sap greu que els videojocs siguin tan caducs, però el temps no perdona. Inoblidables tots… Ara també el GRIM FANDANGO, el BROKEN SWORD 3, el genial MAFIA (el meu joc “no-aventura-gràfica” preferit) i properament DREAMFALL: THE LONGEST JOURNEY 2 (que sortirà el proper abril).

Manny Calavera (el Humphrey Bogart dels videojocs), el dimoni Glottis, la Merche, el capità Velasco, el malvat Domino, les curses de felins gegants… Tots en un món ultraterrenal on els morts passen quatre anys pagant pels pecats que han comès. Un purgatori amb accent sud-americà, basat en les festes tradicionals de tots Sants del sud del continent que Colom va descobrir. Impressionant.

Ieps! Una web anglesa de referència!

I per què em venia de gust escriure aquest rotllo? Per què tot jugant m’he quedat encallat en una pantalla, la del montacàrregues. Resulta que pujava i baixava MASSA ràpid per fer l’acció pertinent que cal fer-hi i així resoldre un dels trencaclosques… Doncs bé, això es deu al fet que el joc no estava pensat pels ordinadors tan “moderns” d’avui dia! El tema, però, se soluciona amb un senzill pedaç (CLICA AQUÍ!) que ja estàs trigant a baixar-te si vols jugar-hi correctament!

Em feia il·lusió fer l’incís i animar a qui ho llegeixi a jugar al joc aquest… Una mescla potent entre CASABLANCA i Tim Burton, per a aficionats a les històries de detectius, corrupció i humor negre.
I no oblidem els tristos i melancòlics “Angelitos”! Pobrets; dos nens esquelets alats tancats en una gàbia. Quins grans personatges té aquell joc! Com en Jepito, el sonat que viu sota del mar donant voltes a peu… Ais, quins records! Llarga mort al Grim Fandango!

Apa-li… És que per la resta de coses que faig no hi ha massa novetats. Algun projecte de ràdio a mitges, un curt fet amb amics a punt d’estrenar-se en un concurs, molta feina posant en ordre les meves seccions del setmanari… Després de Nadal començaré a tenir novetats grosses, espero! Ah, i vaig a començar una segona carrera, per la UOC. Toquem ferro. I dilluns que ve vaig a veure el nou KING KONG! Per gota que pugui n’escric alguna cosa aquí!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre els Caçafantasmes 3 i Youtube

Avui és un dia relativament rodó: Estem a la part final d’un projecte que faig amb amics, genial! El problema és que sovint et dóna la sensació que tu has de preveure i fer un esforç més alt en relació a la mandra o falta de previsió dels altres, i això caaaansa molt (em provocarà alguns dubtes de cara a futurs projectes, clar); a més, descobreixo estupefacte, gràcies a AICN, en aquesta entrevista a Harold Ramis (el “Doctor Egon Spengler” ), que hi havia un projecte seriós de rodar Caçafantasmes 3: Els Caçafantasmes van a l’infern, cosa que fa il·lusió pels qui vam gaudir les dues primeres quan érem petits, però que sap greu saber que mai s’acabarà fent; finalment, he descobert la web que molts ja deuríeu conèixer YouTube, on hi ha vídeos d’aquests que corren per Internet recopilats pels usuaris de la xarxa, cosa que va de perles per localitzar aquell moment graciós d’unes noies coreanes cantant al karaoke, aquella entrevista als friquis de La Guerra de les Galàxies que els deixava per terra, aquella broma a unes noies fent-los creure que vivien una situació de la pel·li “The Ring” autèntica o bé aquells insults que el Gòl·lum proferia a la Mtv quan recollia el premi a millor personatge virtual. Relativament rodó… I no m’he menjat ni mig Donut!

PC: Responent als comentaris de l’entrada anterior… Genials aventures gràfiques, i tant! Ara jugo en paral·lel al Monkey Island II (juntament amb la primera part, me’l reservo com al meu “videojoc favorit”) i al Grim Fandango (ideal pel Dia dels Difunts, i amb un imaginari genial que reclama a crits una pel·lícula d’animació JA!). Si segueixo tenint temps lliure, tornaré a jugar al Broken Sword 3 algun dia d’aquests, però cap joc d’avui dia pot fer ombra a les lluites d’insults, les Tres Proves, el bar Scumm, els Pirates cap, els laberints infernals dins del SEGON cap de mico més gran que en Guybrush hagi vist mai, el grog, en Largo LaGrande, les disfresses a l’illa Booty, els diàlegs amb la Governadora Marley, la recerca del Big Whoop, el simpàtic Wally, el pesat de l’Stan i el dolentíssim germà dolent, el Pirata Fantasma LeChuck. Un apunt del The Dig, i és que penso que està com “inacabat” perquè té massa situacions repetitives (les contrassenyes de les portes, els paisatges inacabables que has de creuar una vegada i una altra…), que deixen de fer gràcia al segon cop i que acaben sent monotònes i cansades, com si els faltés idees però volguéssin acabar el joc que tenien a mig-fer d’una fotuda vegada (a més, em va semblar bastant més difícil i menys intuïtiu que molts altres de Lucasfilms-Lucasarts). Però bé, segueix sent un clàssic ineludible!

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre l'enveja i les aventures gràfiques

He fet alguns propòsits, com atrevir-me a envejar la gent que se’n surt amb el que li agrada. És molt sa i ajuda a plantejar-se objectius o, com a mínim, a tenir les coses més clares. Per tant, confirmo que aquests dies he estat recollint la baba que em fa caure no només el blog d’en Jun, Déu vos guard!, sinó l’èxit del seu Harry Pottra. Un exemple d’humor i constància amb un toc molt especial. Un fort aplaudiment per en Jun!
Últimament tenia massa coses entremans i he decidit dedicar-me només a una (l’acabo al desembre, després ja en faré una altra i així n’ha fent…), a banda de la feina, per la qual cosa el temps lliure que em queda el dedico a esbargir-me amb videojocs, cosa que feia temps que no podia fer. Ara bé, he avorrit els GTA i companyia: estic recuperant joies com el LOOM (de debò que era TAN curt? No ho recordava!), el MONKEY ISLAND (genial! Imprescindible!), els INDIANA JONES clàssics (sense comentaris) i coses més recents com THE DIG (segueixo pensant que és un joc que no van saber fer, perquè està com “deixat”) o GRIM FANDANGO (en procés d’instal·lació en aquests instants)… Les aventures gràfiques, QUE GRANS! I ara es poden tornar a recuperar amb l’XP gràcies a la iniciativa de ScummVM .

A banda dels engrescadors BROKEN SWORD, ja no en fan, d’aquests jocs… Algun dia em dedicaré a rememorar els records que em porten les tardes amb els meus cosins buscant la forma de sortir de MANIAC MANSION i similars… Grans jocs. Senzills, amb una història increïble, que els fa perdurar… D’aquí a 30 anys hi haurà 100 GTA més, però encara hi haurà un únic MONKEY ISLAND o un irrepetible SAM AND MAX (per cert, diuen que en fan segona part! Pot ser moooolt fluixot, vist el mercat actual de “preteses aventures gràfiques”… Siguem receptius, però!).


Aventurers per sempre, sota un cel d’acer.

3 COMENTARI/s
ma
Esborrar — 31/10/05
a mi el k més em va enganxar va ser el monkey island 2, encara recordo lluitant amb pirates a base de diàlegs!

Esborrar — 03/11/05
Tras un intento frustrado, algunas entradas más abajo, de escribir un comentario (creo que era en la entrada en la cual hablabas de la película de “La Guía…” -que a mí también me pareció sumamente floja-) a causa de la protección antispam (juraría que metí la clave bien…) vuelvo a intentar dar una pincelada de castellano a tu blog (más que nada porque no sé escribir en catalán). Y es que no me he podido resistir al ver el tema jejeje. El “Loom” era cortísimo (me lo pasé en menos de una tarde y eso que tardé en enterarme cómo se manejaba y que ni tenía pistas ni nada), ahí coincido plenamente, pero “The Dig” a mí me parece que está poco valorado, quizás por la época en la que se hizo (se estaba pasando ya a la alta resolución y todo eso), pero para mí tiene aún toda la esencia de las aventuras de Lucas (de hecho alguna vez he confundido, en mi memoria, escenas de las cuevas del “Fate of Atlantis” con escenas de “The Dig”icona gestual pero siendo a la vez bastante original y algo más adulto. No sé, a mí me gustó mucho, no me esperaba demasiado y fue una grata sorpresa.
Hale y corto ya; como ves no sé escribir mensajes cortos, el resto me lo despacharé en ese email que aún debo (es que estoy acostumbrándome a la vida del trabajador y aún no administro bien el tiempo jejeje). Hasta prontoooooooooooooo!!

Pilgrim_

Esborrar — 03/11/05
Agh cómo odio cuando, al escribir símbolos de puntuación junto a un acento, la web los confunde con smilies!! Por cierto, olvidé decir que me gusta mucho la última frase, guiño aventurero incluído icona gestual (y qué gran aventura esa también…)

Mostrar l'entrada · Comments are closed

Sobre el GTA en català

Sóc d’aquells tiquis-miquis que es queixen de les traduccions de pel·lis, llibres i còmics (i més ara que s’està donant canya a fer-ho en català), per la qual cosa m’indigno quan no es fa el millor possible. D’això volia parlar ara, però, en tot cas, hauré d’aparcar la meva entrada a la bitàcola sobre aquest tema, ja que m’he embadalit amb una xorrada diferent…

Acabo de buscar-ho al Google i he trobat tres referències al tema, per la qual cosa queda clar que no sóc, ni de lluny, el primer a haver descobert la presència del català al Grand Theft Auto: Vice City. (“Videojugo” poc des que vaig acabar la uni, però encara ho faig. Un dels pocs jocs que em va entretenir recentment va ser el Grand Theft Auto 3. Recórrer Liberty City com si fos un boig psicòpata sortit d’un film nord-americà tenia la seva gràcia.) Fa una setmana que he anat jugant al Vice City (que seria el GTA 4), doncs, i imagineu la meva sorpresa quan vaig veure aquesta imatge:

000[1].JPG

I, per si no ho veieu bé, concretament fixeu-vos en el pòster del fons:

posterdiscordia[1].jpgVaja. I vet aquí què en diu la referència més lúcida de les que he trobat al Google (la qual corrobora que estic comentant una notícia molt vella, del 7 de juny de 2003, dia d’un aniversari familiar important a casa meva):

UNA CURIOSIDAD!!

El otro día me quedé alucinado al ver esto: en el bar de los cubanos (cerca del concesionario), entrando a la izquierda hay un póster en la pared, un poster donde sale un pollo a l’ast y pone “Que bo es el pollastre!” y “Condiment vegetal”. Eso es catalán!! Concretamente, significa “Qué bueno es el pollo” y “condimento vegetal”. Muy curioso que haya un póster así en un juego norteamericano… ¿habrá algún programador catalán infiltrado?¿Serán tan tontos los americanos de confundir algo catalán con el español que se habla en Cuba? The truth is out there, la verdad está ahi fuera, la veritat és allà fora…

Bé, si voleu veure “in situ” el pòster, visiteu el bar cubà Cafè Robina, Little Havana, Vice City (GTA 4). Concretament, surt a la seqüència de presentació de la missió “Stunt Boat Challenge”. (Per cert, he constatat que, un cop acabes totes les missions que t’encarrega l’amo del cafè, pots accedir-hi sense problemes i contemplar el pòster tota l’estona que vulguis.)

El català al GTA! El que me faltava per veure.

Per cert, a la pregunta “Per què els cubans tenen un póster, aparentment de l’any de la picor, on hi ha una frase en català?”, només es pot respondre “El meu avi va anar a Cuba”. Penso que darrera d’aquesta anècdota hi ha tota una subtrama que no vam saber veure i que algun programador del joc va deixar a mitges. Potser tot s’aclarirà a la sisena entrega de la saga…

Ah, i demano disculpes per emocionar-me amb una ximpleria com aquesta, però m’ha fet il·lusió explicar-ho, per si hi ha altra gent que també ho troba curiós.

PC (Per Cert!): No he dit res sobre el fet que el pollastre a l’ast és un dels meus plats favorits. Sobretot me n’agrada el pit. A més, una de les meves tietes per la banda materna té una botiga de pollastres a l’ast per llepar-se’n els dits! (I quants records em porta l’olor de la carn de pollastre rostida, de quan era petit i mirava encuriosit com la feien a la rebotiga.)

3 COMENTARI/s
ma
Esborrar — 08/3/05
jeje, doncs és força divertit icona gestual

karleskop
Esborrar — 08/3/05
jajajaja bonisim ja mirare de trobar el cartell jajajjaja

rocketbc
Esborrar — 08/3/05
se nota se siente el catalan esta presente (icona gestual xD! icona gestual)

Mostrar l'entrada · Comments are closed