Eis! Que avui és el 7/7/7! Gran número! Alegria, alegria! I molta sort a en Jun i la Cè amb el seu nou llibre; El Senyor de Zapp!

I… CANVI DE TEMA!

Més vídeos mítics:
Ara toca les telesèries de dibuixos animats! Hi ha melodies que et queden gravades al record de la llagrimeta i ve molt de gust tornar a sentir… Ni que sigui en una altra llengua!

Algú recorda aquesta?

Diria que l’estrofa en català deia alguna cosa com: “Pinotxo, el ninot/ ha anat lluny de la seva llar / no se què més i no se què… / i ha de tornar…” Hum…

I el mític osset Feluc/Faluc?

Mítica sèrie que acabava amb el típic KONIEK! Quins records, la profunda veu del narrador que ens la passava a TV3!

Oh, i l’Osset Misha! (No l’he trobada en català, tampoc!)

(No sé si és per la compressió, però l’animació d’aquesta sèrie ha perduuut molt, amb l’edat…)

Seguint amb el tema animalons, no podia faltar L’Aldea del Arce!

Per cert, que aquí tenen fotos de TOTA la col·lecció de ninots de la sèrie! Eren preciosos, i mai en vaig tenir cap tot i que tenia veïns i veïnes que els demanaven als seus pares com bojos.

I aquesta altra?! És molt fort perquè amb prou feines recordo de què anava però sí que em va quedar la melodia mooooolt en el record:

I el nom de la prota, perquè em recordava a la paraula “mandarina”.
U_U|
(Veient el vídeo, em sona que era una mica com la de Les Tres Bessones; la Clementina del títol entrava dins un conte o un fet històric transformant-se en un personatge “actiu” de la història i havia d’intervenir-hi, amb la guia de la fada de la bombolla i els consells de l’osset de peluix que porta un casquet volador.)

A banda, Bola de Drac, El Capità Harlock, la mítica Abella Maya, Biniki el Drac Rosa, Mofli el Koala o Sherlock Holmes (aquesta també l’havia seguida en català, però només he trobat la versió castellana, tot i que a l’eMule vaig trobar-ne l’àudio):

I del Miyazaki! Com la de Conan, el Nen del Futur, que ja vaig ressenyar fa un piló de dies! Aquestes sèries mereixerien una versió en llargmetratge (d’animació).

I vet aquí el gran D’Artañan! Juntament amb els Willy Fogg i companyia; l’època daurada de l’animació espanyola!

Oh, i també en Ferdy, que ja ni el recordava (el veia a la 2, en català, quan la 2 “encara emetia en català tot sovint no com ara que ja no cal perquè els Ciutadans de Catalunya diuen que perseguim el castellà i aleshores és lleig i és millor callar i en conseqüència al YouTube no es troba res d’aquestes sèries en català i no passa res perquè així no s’imposa res i bla, bla, bla aneu a la merda”):

Ais, i tantes d’altres… No ens les acabaríem! Van bé per moments d’enyorança, que totes porten moooolts records i desperten un no sé què en el subconscient molt sa. Snif. Si algú em troba enllaços d’aquestes sèries en català (que moltes les recordo així), que els envii!

🙂

PC1: No hi ha hagut pebrots de trobar la cançó d’aquella sèrie sobre una foqueta blanca que es deia Seaber. Algú la recorda? Seguiré buscant!

PC2: Vídeos a banda, estic vivint uns dies passats de volta entre dibuixos, muntatges, proves de feines i similars… Ja intentaré comentar-ho amb calma més endavant…

PC3: Segueixo amb ordinador provisional… Segurament fins el dia 16 no podré seure amb l’amic Benji i mirar amb calma què he de comprar per arreglar el meu vell aparell… Ais.