La Trilogia d’Apu (Satyajit Ray) ocupa un lloc especial al meu record. Va ser el primer que vaig veure a la Filmoteca de Barcelona, fa un munt d’anys: Les tres pel·lis seguides! Ahir vaig poder recuperar la primera gràcies a les Nits de cinema oriental, i vaig rememorar força coses. Per exemple aquest impactant pla de l’Apu que ara he intentat redibuixar de memòria. El nen s’atura sota la pluja (ara escassa), amb el paraigües sota l’aixella, i reacciona a un crit o un soroll, descalç entre bassals. Mil pensaments li passen pel cap: El monsó, la mort, el retorn del pare viatger…
Encara no hi ha cap comentari.