Potra: Reedicions avortades

He d’entregar la setmana vinent uns treballs de la UOC i vaig de cul. A principis de mes hauria pogut avançar feina però em va tocar fer un intensiu de Potra.

🙂

No em va agradar massa com em va quedar la part del Potra V (ja a la venda), però vaig quedar prou satisfet amb els petits canvis i retocs que vam fer a les reedicions de tots els quatre Potra anteriors. La feina més dura va ser aconseguir distribuir el temps de dues setmanes entre les reedicions i l’últim número; i vaig acabar dedicant més hores a les reedicions, que tenien moltes xorradetes a solventar.

Ara ha començat el Saló (ahir, i amb exposicions molt recomanables, per cert!) i em toca acabar els treballs de la UOC, per la qual cosa podré gaudir poc de l’ambient comicaire (només hi seré un dia sencer; dissabte).

🙁

Per tant, imagina la meva frustració quan he descobert que els còmics que hem reimprès… s’han fet a partir dels arxius de la versió VELLA! SENSE els canvis ni els retocs que vam fer de cara a la reedició i pels quals vaig empenyorar la meva estada al Saló! O sigui; em quedo sense tenir la feina de dues setmanes publicada i sense poder estar al Saló per culpa de la mateixa feina que no ha estat publicada! Una emprenyada impressionant, vaja.

En Jun diu que investigarà, i afirma que ell va dur els arxius correctes i que ha de ser la gent de la copisteria qui l’ha cagada. M’imagino que sí, perquè ell va anar duent els arxius en comptagotes, a mesura que tancàvem cada reedició, i podria haver-se equivocat en un, però no EN TOTS ELS ARXIUS! Per tant i partint de la premissa d’en Jun, “nos huele” que algun llest de la copisteria va confondre els arxius nous amb els vells que tenien als seus disc durs i no va mirar pinyes! Patètic, la veritat. Val, culpa nostra de no haver revisat el material en anar-lo a recollir, també! Per no és excusa si la cagada inicial ve d’ells i nosaltres havíem entregat a temps tot el que tocava. Per tant, si és tal i com ha dit en Jun, cal tenir galtes per no mirar pinyes com ho fan a aquesta copisteria de Can Dragó!

I ara a veure què! Compensacions? Cagum la pell del llop!

…

Bof.

…

Apa, ja m’he desfogat. I tot i que segueixo de mala lluna pel tema dels nous Potra, res impedirà que gaudeixi del pòster que vaig aconseguir ahir quan vaig escapar-me unes horetes al Saló per descobrir la magnitud de la tragèdia:

Ais, que ja arriba! El 22 de maig! Nervis, nervis!