Saló del Còmic 2006 conclòs

Fuiu! Ja s’ha acabat!

Balanç ràpid:

Ja sé que això va a gustos, però s’han fet algunes rodes de premsa i conferències realment interessants (la de cinema i còmic, per exemple) i hi ha hagut un increment d’edició de còmics en català del qual estic francament content (i la felicitat serà completa si això va a més!). Oh, i grandioses exposicions! Què us han semblat? Em quedaria amb les ambientacions de la d’en Royo i la d’en Miguelanxo, tot i que la del V for Vendetta és la que més entretingut m’ha tingut…

Harry Potra i temes relacionats amb el Déu vos guard! a banda, he pogut establir bons lligams amb el departament de premsa d’editorials que se m’escapaven de les mans. Voldria destacar diversos treballs: Rossell Comics que han tret en català Sense família (malauradament a partir del segon tom); el recull de treballs fanzinaires Historietas (Recerca Editorial) de l’autor hispanonipó madrileny JM Ken Niimura (que enfonsa dos tòpics d’un cop —que els fanzines no interessen als editors i que no hi ha talent fora de Barcelona—); Naruto (Glénat) en català (però, un cop més, quan l’edició espanyola ja porta temps d’avantatge; en aquest cas 23 números!); Sky Doll 3 (Norma repeteix amb la seva nina sexi importada d’Itàlia); Planeta amb les seves reedicions i algunes novetats curioses, com el nou volum de Muertos vivientes o el nou còmic psicodèlic de Toriyama, que ha estat un èxit de vendes.

He escollit un bon any per iniciar-me en això dels comentaris de còmic, vaja! (Sóc lector de còmics de tota la vida però sempre havia escrit comentaris d’altres coses —de cinema a literatura— fins que, encara no fa un any, els del setmanari osonenc em van proposar que comencés la columna en qüestió. Prometo millorar.)

Això sí; un Saló moooolt gran, fins al punt que mai hi he vist TANTA gent acumulada com en ocasions anteriors tot i que diuen que hi havia tanta gent com sempre! El cas és que habitualment la gent donava de dues a tres voltes al Saló fins a cansar-se, però ara es cansaven amb només la primera volta! (Sort de la botiga de llaminadures gegants per recuperar glucosa!)

Pel que fa als Premis del Saló, s’ha notat un excés de premis a El Jueves, que segur que se’ls mereix (en sóc un gran seguidor!), però dos premis en una mateixa edició és una mica exagerat. Podrien dissimular-ho més donant-los-en un cada any com a molt!

VIATGE ALS ANYS 80-90
No he trobat el Serenity de Recerca Editorial. I m’hauria fet il·lusió. A la bossa tinc Naruto, Inu-Yasha i Nosaltres els catalans de Glénat, El retorn a la terra (genial!) de Bang Ediciones, així com Sense família de Rossell. Només això quant a “novetats”. En canvi, he comprat a preus excessivament cars alguns còmics de la meva infància a estands de material de segona mà: tresJan i Trencapins de la desapareguda editorial l’Anxaneta (i que al nostre país ningú més ha publicat), un del mariner “semi-pirata” bo “avi Quim” (i que ara penso que de petit m’agradava només perquè l’avi tenia un aspecte semblant al Gran Barrufet), un de Jep i Fidel, un (altre) de pirates sobre una noia anomenada Marina (a França va ser un èxit i té munts d’aventures i reedicions! Per què aquí no?!), un Èric Castel (mític!) i un dels dos Jack Palmer de Cotillón en català (que aquí es va dir “Jack Pelman”). Material de “fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana…”.

I quina és la sorpresa? Doncs que, a banda dels fanzines que també m’enduc, tota la resta són còmics en català. És el primer any (i fa més de deu anys que hi vaig!) que m’ha passatl! Li demano disculpes, senyor Acebes, no ho tornaré a fer!

I vosaltres què heu trobat? Què recomaneu?

I…

PER ACABAR, el comentari rosa


Famosets d’aquells que et creues pels passadissos:

Horacio Altuna, Dave Gibbons, el director de La Cúpula, en Monteys, en David Lloyd, el follonero, en Buenafuente, l’alcalde Clos (!), en Jan (el de “debò”; del SuperLópez), l’habitual Òscar Nebreda, en Royo (quin èxit de firmes!), en Petillón (mega-clàssic!) i en Jun.

Per cert, per què en Jun s’assembla tant a un capo mafiozzo a totes les fotos?!

(Segons els envejosos de l’estand veí és per aquest motiu que signava tants autògrafs: «Es más guapo que nosotros, pero es porqué se pone la coleta esa a lo Antonio Banderas junto con su sonrisita y forma de vestir…»)

, , ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari